Laura Fa i Marta Pontnou, La Xona Xou: "Amb humor i sarcasme el feminisme entra millor"

La periodista del cor i l’assessora d’imatge Laura Fa i Marta Pontnou portaran el seu feminisme més punyent a l’escenari del Teatre-Auditori Sant Cugat Emma Vilarasau el pròxim 8 de març a les 19.00 h. Amb l’espectacle La Xona Xou, combinen humor i sarcasme per abordar qüestions com la pressió estètica, el pes del patriarcat o les contradiccions del dia a dia, amb l’objectiu de fer arribar el missatge feminista a un públic ampli d’una manera directa i propera.

Es defineixen com a referents d’un feminisme sarcàstic. D’on surt això?
Marta Pontnou: El que hem detectat és que costa molt, a vegades, que el feminisme arribi a totes les capes socials. Aquestes teories tan dures no sempre entren fàcilment. Ens hem adonat que amb humor i sarcasme el missatge cala millor.

Laura Fa: És una manera més propera, de quilòmetre zero...

A quins públics es refereixen, especialment?
LF: Als públics que potser no arribarien a aquest discurs en altres àmbits. A través de nosaltres crec que és una bona manera d’arribar.

MP: Nosaltres tenim un públic objectiu molt detectat de dones que tenen entre quaranta i seixanta anys de Catalunya Central, que han obert camí, que han sortit al mercat laboral, que no han deixat de treballar a casa i que ara no volen que ningú els vingui a dir que han de ser feministes, quan elles ja han estat unes supercurrantes.

La pressió estètica és un dels eixos del seu discurs…
MP: Sí, perquè és una cosa que totes dues hem patit en primera persona. Jo en el món de la moda amb la grassofòbia i ella en el de la comunicació.

LF: És una forma de violència de la qual no se’n parla gaire, perquè no mata directament, però existeix i volem donar-li visibilitat. Com a mínim que ho aprenguem a detectar.

MP: I jo, en el món de la pressió estètica aplicada a l’assessorament d’imatge, em trobo que canvio el vestuari de dones superpoderoses, dones polítiques, CEOs o superadvocades, que manen a les seves vides i a les seves feines, que són intel·ligents i han guanyat premis, i resulta que tenen els mateixos complexos amb el cos que qualsevol altra dona. I això és el que em va atrapar, la necessitat de posar-hi el focus, perquè la pressió estètica ens atrapa a totes.

Creuen que la pressió estètica s’ha igualat entre homes i dones amb les xarxes socials?
MP: Els homes també la tenen, però molt menys. Els cabells blancs estan més ben vistos en els homes que en les dones, igual que les arrugues. Un home de certa edat continua sent atractiu, mentre que una dona amb arrugues es criminalitza molt més. Ells també tenen pressió estètica, però la palma ens l'emportem nosaltres. Arrosseguem aquesta pressió des que naixem.

Què es trobarà el públic el 8 de març al Teatre-Auditori?
LF: La realitat que patim les dones, el pes del patriarcat, explicat amb molt sentit de l’humor. Fem una mena de teràpia conjunta.

MP: El que fem és portar totes les teories de la pressió estètica i del patriarcat arran de terra, amb exemples del dia a dia.

LF: I convertim quelcom molt dens en un moment d’empatia col·lectiva.

MP:  Venen moltes dones, però l'altre dia un home ens va fer una reflexió que ens va fer pensar: "Jo crec que no haurien de venir tantes dones i haurien de venir més homes perquè el món aniria molt millor.

L’humor és clau per arribar al públic?
MP: Totalment. Si ho féssim enfadades, això no triomfaria. L’humor és la base per poder parlar gairebé de tot. Preferim explicar les coses amb alegria, que és el que la gent necessita quan va a veure un espectacle diumenge. Ja ho tens prou cru dilluns en aguantar caps i canalla.

Havien actuat abans a Sant Cugat?
MP: Fa unes setmanes vam estrenar a Sant Cugat un pòdcast trimestral al Centre Comercial i va ser el primer contacte amb el públic de local.  La veritat és que va estar molt bé. La gent estava dreta... Faltaven cadires i la gent s'anava aturant. 

LF:  A Sant Cugat la gent està pendent del que es fa a la ciutat i això és un punt a favor sempre. Aquest municipi és obert...

Actuaran per primera vegada al Teatre-Auditori Sant Cugat Emma Vilarasau...
LP: Amb la il·lusió que ens fa anar a un teatre que es diu Emma Vilarasau... La Moreta i ella són les úniques persones a qui adorem! 

MP:  A més, ara que Emma Vilarasau ha destapat tota la pressió estètica que va patir. Per a nosaltres és un referent. No hem fet la funció a Sabadell i a Badalona i la farem a Sant Cugat.

LP: El Teatre-Auditori és un gran valor per la ciutat!

Actuar per fer riure no té una pressió afegida per no estar a l'altura i no fer riure?
MP: Sí, però tenim una sorpresa inicial a l'espectacle que fa de termòmetre per indicar-nos si el públic té ganes de riure o no. Si el públic comença a riure en aquests dos minuts ja hi tens molt guanyat.

LF: Estem molt ben acompanyades per dir-ho d'alguna manera...

Podrien dir que ara estan en el millor moment de la seva carrera? 
MP: Estem en molts llocs i hem tocat tots els pals.  Hem escrit un parell de llibres, hem pujat a l'escenari. Tenim pòdcast, sortim a la tele, a la ràdio...

LF: Fa temps que he anat sembrant i ara estic recollint. Tinc la sort que amb la Marta em puc sortir una mica de la meva zona de confort i fer coses noves. No ens podem queixar! Estem molt bé!

MP:  Estem contentes, però treballem molt. Ens ho mereixem!

Quin seria el projecte ideal a partir d’ara?
LF: Treballem molt en la immediatesa...

MP: No treballem a llarg termini. Si d’un llibre en surt una sèrie, encantades. I si no, farem una altra cosa. Som pràctiques i, si en algun moment no ens truquen, ens reinventarem i farem una altra cosa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.