Lídia Casanova: “Posar-se a la pell d’aquest personatge de terror ha estat un regal”

Lídia Casanova és actriu teatral de formació. Va començar estudiant a 13 anys als Tallers de Teatre Sílvia Servan, a Sant Cugat, i després de passar pel teatre musical a Barcelona, ara està acabant la seva formació a l’Estudi Nancy Tuñón. Actualment forma part d’una companyia teatral que ha estrenat a Madrid i que ha recorregut diferents escenaris, amb la qual ara està preparant nous projectes. Amb ‘Framed’ ha descobert el món cinematogràfic, i afirma que l’ha captivada per la màgia que es genera.

Nascuda a Sant Cugat ara fa 22 anys, l’actriu Lídia Casanova debuta al cinema amb ‘Framed’, l’òpera prima de Marc Martínez Jordán, que s’ha rodat a Sant Cugat, a la Casa Jaumeandreu, amb tres santcugatencs més a l’equip: Marc Carreté i J. R. Armadàs com a productors, i Jordi Dalmau com a autor de la banda sonora. Una pel·lícula de terror nascuda a partir de la primera edició del Sang Cugat, el Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Cugat.

‘Framed’ és el seu debut al cinema. Com ha anat l’experiència?

Ha estat meravellós, molt enriquidor. He après moltíssim, també de coses tècniques que jo no controlava, perquè jo he fet molt teatre. De cop, he vist que hi havia tot un equip que feia possible que una interpretació meva brillés i, fins i tot, em feia cosa veure el que acabava de fer! Ha estat un regal posar-se a la pell d’aquest personatge.

 

Com li va arribar fer aquest personatge?

Em va trucar el productor, Marc Carreté, perquè li havien parlat de mi perquè m’havien vist fent teatre. Directament es van posar en contacte amb mi i em van oferir aquest paper. Em vaig quedar parada. Era una responsabilitat molt gran que confiessin directament amb mi. 

 

Una responsabilitat que s’ha convertit en un luxe!

De vegades, rodant, pensava: “M’ho estic passant tan bé que no sé si realment estic complint les expectatives”. Però estic molt satisfeta amb la feina que he fet. Tothom s’ho estava passant superbé. Fer una pel·li així suposa uns límits que poques vegades et donen a la vida per fer-los. Podies deixar-te anar.

 

Presenti el personatge.

Hi ha una festa, al principi de la pel·lícula, i el meu personatge és l’amfitriona. Al principi de la festa es veu que és una mica manipuladora, que ella mana, i després, quan arriben els invasors.... és la que té més sang...

 

En l’àmbit interpretatiu, què li ha permès aquest paper?

M’ha deixat passar per molts registres, perquè hi ha escenes de violència i pràcticament salvatges, i després hi ha escenes que són molt còmiques. Tot l’arc del personatge ha estat un regal. 

 

S’havia enfrontat mai a un personatge d’aquestes característiques?

No. De fet, arribava allà i li deia al director que jo m’ho imaginava d’una manera, però que no sabia si ho podria fer. Aleshores provàvem, i de cop, sortia, i era impactant. Mai havia fet terror jo, i no sabia si estava bé o no. Però quan ho comences a fer, agafes gust de deixar-te anar d’aquesta manera.

 

Provinent del teatre, ha estat molt gran el canvi?

Molt. Aquí hi ha molta gent, i la diferència és que aquí la gent està treballant quan tu també estàs treballant. No és una cosa estàtica.

 

I ara que ha provat les dues coses, amb què es queda?

Ho estava pensant, i m’agrada molt rodar. Té una màgia més realista que el teatre no té, i és veritat que en un pla que dura un minut ho pots donar tot. Això és molt màgic. I també treballar amb tot l’equip. Veure tanta gent treballant a la vegada i tots en la mateixa direcció, això a mi em sembla genial. Veure que tots lluitem perquè això surti bé.

 

Obre portes a aquest salt?

Espero que sí. Jo estic satisfeta amb la feina que he fet!