El llibertí castigat

El títol d'aquesta de l'òpera de Mozart amb llibret de Da Ponte, una parella que fan coses junts molt importants, m'agrada complet, o sigui, Don Giovanni o sia il dissoluto punito, perquè ja des del principi ens anuncia que passarà. Està clar que a hores d'ara de la història, òpera estrenada l'any 1787, tothom sap de que va la cosa, però el títol sembla anunciar com acabarà tot i la justícia de Déu, mitjançant la mà del Coimendatore, que farà pagar a aquell abjecte i pitjor persona totes les seves malifetes.

La base del text és diversa, segons diuen, i parteix de Tirso de Molina, però també de Giovanni Bertati que va fer per una altra òpera. En qualsevol cas, la cosa passa a Sevilla i el criat és italià com ho és Ciutti en l'obra posterior de Zorrilla, una fenomenal interpretació del baríton Fernando Álvarez com Leporello amb gestualitat i veu equilibrada i una extraordinària Madamina, il catalogo è questo per començar a gaudir. Carles Pachón, figura, gest i veu esplèndides va ser un Don Giovanni perfecte de moviment suggestiu a La ci darem la mano i sempre conscient de la força del moviment jugant amb la foscor i aquí un esment precís a la difícil i aconseguida il·luminació de Nani Valls, que en tot moment juga el seu paper dramàtic.

També un esment especial per Andrea Álvarez, clavecí, tan imprescindible, donant suport als recitatius. La resta de cantants, les sopranos Tina Gorina, com Donna Anna, i Maite Alberola, com Donna Elviram, van establir una correcta i equilibrada presència amb la dificultat sempre superada de baixar i pujar escales tot cantant i de fer-ho assegudes a terra i aixecar-se sense deixar de cantar, un exercici de qualitat i exigència formal del director escènic Pau Monterde producte també d'una escenografia pràctica i canviant d'Elisabet Castells.

L'absència del santcugatenc Marc Sala, tenor, per un problema víric declarat a última hora va obligar a ser substituït per Alexeider Pérez, alumne de l'Escola d'Òpera de l'Amics de l'Òpera de Sabadell que suposava un repte salvat amb prou dignitat, però sense assolir la necessària potència i equilibri per exemple a Dalla sua pace. Esplèndida, gentil, amb una emissió neta, timbre agradable, la mezzosoprano Mar Esteve com Zerlina molt ben acompanyada a voltes pel baríton Xavier Casademont un Masetto convincent de veu i gest.

Finalment l'aparició, sempre convincent, del baix-baríton Jeroboám Tejera, un commendatore estremidor. El cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell van fer tots els papers de l'auca, com ha de ser, magnífics en moviment i en veus igual com l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció acurada, exigent, del mestre Daniel Gil de Tejada. Vestuari molt ben solucionat i suggestiu de Montse Figueras. O sigui un Don Giovanni per gaudir i saber que, al final, els dolents sempre paguen... o no?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.