Marc Sala (Apròpera): “Volem acostar l’òpera a tothom i fer que qualsevol la pugui gaudir”
Entrevista al tenor santcugatenc i fundador del festival Apròpera, Marc Sala
Aquest dissabte 29 de novembre, Sant Cugat acull dues cites imprescindibles del festival Apròpera a la sala Clavé de la Unió Santcugatenca, una a les 12 h, i l’altra a les 20 h. Marc Sala, tenor santcugatenc i creador d’aquest festival explica com va néixer Apròpera, com aconsegueixen fer l’òpera accessible a tots els públics i què suposa pujar a l’escenari com a cantant professional.
Què és el festival Apròpera?
Apròpera va néixer el 2019 amb la idea d’acostar l’òpera a tothom. Volem portar l’òpera a persones que mai no l’han gaudit, fer-la accessible i que coneguin, entenguin i gaudeixin de la música. Apostem per la qualitat artística i també per la divulgació: expliquem l’òpera des de dins, com a professionals, sense fer-ho acadèmic, i transmetem la passió que tenim per aquest art. Portem noms destacats del panorama internacional com Javier Camarena, Serena Saenz o Carles Pachón, que va inaugurar el festival aquest any. L’objectiu és que els espectadors visquin l’òpera de manera completa, no només escoltant-la sinó també entenent-la i gaudint-la.
Com funciona el festival?
El festival gira sobre tres grans eixos: qualitat artística, divulgació i comunitat. Per nosaltres, no n’hi ha prou amb programar un concert; volem oferir una experiència. Això implica explicar el repertori, donar eines perquè el públic entengui què escolta i crear un espai de trobada on la gent se senti part del projecte. Quan una persona surt del teatre havent gaudit, però també havent descobert alguna cosa nova, sabem que hem fet bé la feina.
Com va sorgir la iniciativa?
Va sorgir com el projecte final del meu postgrau en gestió cultural. Buscava crear un espai que fos un laboratori per a joves cantants, un lloc on poguessin començar a fer carrera, que és un procés sempre complicat. I alhora volia acostar l’òpera a Sant Cugat d’una manera humil, sense grans pretensions econòmiques, però sí amb un enfocament professional, sostenible i amb vocació social. Des del primer dia, el projecte ha volgut posar la cultura i la comunitat al centre.
"A banda dels quatre concerts principals, fem conferències, pòdcasts i vídeos divulgatius per donar eines al públic"
Quines activitats ofereix el festival?
A banda dels quatre concerts principals, fem conferències, pòdcasts i vídeos divulgatius per donar eines al públic. Aquest dissabte tenim l’espectacle infantil Òpera en família: Lucia va a l’òpera, que funciona molt bé perquè els nens hi participen constantment, i a la nit presentem Lucia di Lammermoor, amb professionals i joves cantants de la nostra òpera studio. També apostem per l’òpera de cambra: formats més curts però molt exigents, que permeten portar l’òpera a més espais i a més públic.
Com s'aconsegueix fer una versió "en família"
Els espectacles duren uns 50 minuts i tenen molta interacció. La música és triada amb molta cura perquè els infants la puguin seguir emocionalment. Ens dirigim a nens de 6 a 12 anys, en edat de primària, però això fa que sovint hi vinguin els pares també. I això és molt bonic, perquè al final també s’hi afegeixen els pares, que són un públic d’entre 30 i 40 anys que potser no ha anat gaire a l’òpera i que, potser, d’entrada no hi anirien.
Com ha evolucionat el festival des dels seus inicis?
El vam crear el 2019 i, pocs mesos després, va arribar la pandèmia. Ens va obligar a reinventar-nos i a portar l’òpera en línia. Va ser un repte enorme, però també una oportunitat: molta gent ens va descobrir a través de les pantalles. Després, quan tot va tornar a la normalitat, tot aquell treball va aparèixer. Havíem connectat amb persones que no haurien vingut al teatre, i això ha estat molt enriquidor. L’òpera és una música que es gaudeix millor en directe, sense micròfon, amb la veu i els instruments sonant tal com són. Tornar als escenaris, retrobar-nos com a comunitat, sentir el públic… això és insubstituïble. Ara tenim un públic consolidat, un projecte estable i un futur que creixerà encara més quan disposem d’un espai com el teatre de la Unió.
"Sempre he tingut clar que, amb veu o sense veu, el meu futur seria a l’òpera"
Com va començar en el món de l'òpera?
Em vaig enamorar de l’òpera de molt petit, amb 10 o 12 anys. A casa no érem músics, però sí que hi havia sensibilitat i respecte per la música. Jo escoltava aquelles veus, aquelles històries tan romàntiques i tan potents, i em fascinaven. De seguida es va convertir en una obsessió. Amb 14 o 15 anys ja volia cantar òpera, tot i que encara no m’havia canviat la veu. Als 24 anys ja tenia el nivell necessari per fer-ho bé, i vaig tenir la sort i el privilegi de poder dedicar la meva vida a aquest art. Sempre he tingut clar que, amb veu o sense veu, el meu futur seria a l’òpera.
Recorda algun moment decisiu en la seva trajectòria?
El primer gran punt d’inflexió va ser el debut a Itàlia, entre Milà i Florència, en el marc d’unes audicions mentre encara estudiava. També va ser molt important el meu pas per l’escola d’òpera de Sabadell, on vaig fer La flauta màgica. Va ser un aprenentatge intens i molt valuós. Des d’aleshores he cantat de tot: papers secundaris, papers infantils, papers de més pes… He actuat en molts teatres, però el Liceu té un significat especial. De jove somiava cantar-hi algun dia i, quan miro enrere i m'adono de la quantitat de funcions que he fet, sento una satisfacció enorme.
Hi ha algun repertori que l'apassioni especialment?
Mozart és central per a mi. És molt exigent: cada detall es nota. Et demana control, puresa, estil, una emissió molt neta… i això t’obliga a treballar-te molt com a cantant. Per mi, Mozart ha estat una escola. La flauta màgica, per exemple, és una de les obres que més m’han entusiasmat pel repte que representa i per tot el que t’obliga a aprendre.
"Pujar a l'escenari és una barreja de responsabilitat i alegria"
Què sent quan puja a l'escenari?
És una barreja de responsabilitat i alegria. Hi ha nervis, hi ha adrenalina, però formen part del plaer. Sempre dic que és com conduir un Fórmula 1: tot ha de funcionar alhora. I quan tot encaixa és una sensació incomparable. L’energia va i ve, i això fa que cada funció sigui única.
Com valora l'escena lírica a Catalunya?
Crec que estem en un moment privilegiat. Tenim talent, infraestructures, públic i un relleu generacional important. Mai s’havia fet tanta òpera com ara. I, sobretot, és un gènere més democratitzat: accessible a totes les edats i viu com feia molts anys que no ho estava.
"A Sant Cugat tenim un públic interessat i tenim la proximitat amb Barcelona, que aporta artistes i moviment cultural constant"
I a Sant Cugat, hi ha espai per continuar creixent?
Sens dubte. Tenim el Teatre-Auditori Emma Vilarasau, tenim un públic interessat i tenim la proximitat amb Barcelona, que aporta artistes i moviment cultural constant. Hi ha molt marge per continuar creixent, sobretot amb òperes de cambra i activitats divulgatives.
Durant el confinament es va fer viral per impulsar una iniciativa musical a la seva comunitat de veïns de Coll Favà. Com va ser?
Durant el confinament sentíem que alguns veïns practicaven instruments. Vam proposar sortir als balcons a les sis de la tarda i aportar música cadascú al seu nivell. Hi havia nens tocant la flauta, mares amb el violí… i jo cantava. Va ser molt emocionant. Aquell petit moment de comunitat ens va donar vida en un moment molt dur. La música va ser una manera de sentir-nos junts, malgrat tot.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.