Els pagesos temem la boira gebradora que mata les plantes

Cultura

Meteorologia hivernal

A Sant Cugat no li són alienes les volves (o <strong>borrallons</strong>) de neu

De fet, són habituals les precipitacions d’aquests minúsculs cristalls de gel que tenyeixen de blanc els carrers. Molt més infreqüent, en canvi, és la precipitació en forma de calabruix, barreja de neu i gel que es trenca en impactar al terra en lloc d’agafar-hi (alerta, que no n’hem de dir quallar, ja que això significa coagular i remet als líquids).

Per sentir a parlar del torb, la ventada que aixeca la neu i se l’endú, o del fogony, el vent càlid que la fon, de ben segur que ens hauríem de traslladar al Pirineu. Així mateix, de la combinació de tempesta de neu i vent, allà en diuen borrufada, però Déu nos en guard que s’esdevingués un fet així al poble i que ens atrapés al bell mig de l’Arrabassada!

Posats a enumerar inclemències meteorològiques poc benignes, a Sant Cugat sí que podem sofrir pedregades i calamarsades, que no són ben bé el mateix, ja que la calamarsa (o matacabra) és un granís petit inferior a 10 mm de diàmetre, mentre que la pedra és de mida superior. Especialment temuda per la pagesia és la boira gebradora i, sobretot, la gelada negra, és a dir, episodis de gebre en què a penes hi ha humitat i les parts tendres de les plantes moren.