Nina: “El musical ‘Mamma mia’ proporciona felicitat”

Quin és el secret de  ‘Mamma mia’ que enganxa públic de tot el món?
Proporciona felicitat. ‘Mamma mia’ és parlar de bon rollo, és parlar de sentiments universals que ens pertanyen a tots, de situacions en què grans, adolescents i petits s’hi veuen reflectits... El secret? La gent diu “les cançons d’Abba”, cert, per descomptat! A tots ens agrada quan reconeixem una música i les cançons d’Abba d’aquest musical gairebé les coneix tothom. Però hi ha més ingredients que les cançons, no n’hi hauria prou amb aquestes. D’entrada hi ha una història molt ben lligada que parla d’aquest sentiment que comentàvem. L’equip que hi ha darrere del musical treballa amb un gran rigor.

És un espectacle en constant evolució?
I tant! De fet el director Paul Carrington, després de tots aquests anys i l’experiència acumulada, inclosa també amb la pel·lícula protagonitzada per Meryl Streep, explica que, lluny d’avorrir-se muntant espectacles de Mamma mia pel món, això ha donat maduresa a l’espectacle. És la quarta vegada que assajo amb ell i el treball ha estat molt més madur. Ara aquest muntatge té més vida.

Diu que és l’experiència artística més important de la seva carrera...
Sí, perquè Mamma mia m’ha fet viure moments increïbles amb el públic. No som ningú sense el públic. I com més gran em faig, més conscient en sóc, més present ho tinc i més agraïda em sento, així com més m’agrada cuidar totes les persones que decideixen comprar una entrada i seure a la platea en un espectacle en què participes. Això un artista ho ha de tenir molt en compte. Podria escriure un llibre d’anècdotes que m’han fet arribar els espectadors...

Expliqui’n una!
Una que em va passar quatre anys després de no estar fent Mamma mia. Vaig rebre un llibre editat per Columna amb un autor amb pseudònim. I la dedicatòria deia alguna cosa així com “No podia no enviar-te aquest llibre que em vaig atrevir a començar a escriure el dia que vaig rebre la descàrrega més forta que mai he rebut escoltant-te cantar “El ganador” (una de les cançons de Mamma Mia)”. Històries d’aquestes... tantes com vulguis!

Té l’assignatura pendent de protagonitzar aquest musical a casa, al Teatre-Auditori?
Totalment! Em vaig quedar amb les ganes, em va fer molta ràbia no poder-hi intervenir. Els vaig venir a veure en més d’una ocasió. El 2011 estava al programa Operación Triunfo i no vaig poder fer tota la gira del musical. Personalment faré força perquè Mamma mia acabi venint de nou a Sant Cugat.

És una intèrpret que treballa amb la veu, el cos i l’emoció. Emoció fins a quin punt?
Un actor ha de tenir un cos i una veu entrenats i preparats per dir un text amb sentit comú. El text ha de funcionar per si sol, tu no cal que li afegeixis res; el que sí que has de recórrer a la teva motxilla emocional, és pensar com aquest personatge diria això o allò altre. Quan estàs a l’escenari emprenyat, plorant o somrient no vol dir que tu allò ho estiguis fent de debò; estàs creant la il·lusió que estàs emprenyat, plorant o somrient. És clar que treballem amb les emocions! I són fictícies fins a cert punt perquè tu vas a buscar a la teva motxilla personal perquè el personatge tingui la vida i el caràcter que ha de tenir.

El 2013 va publicar el llibre ‘Amb veu pròpia’. Algun nou projecte editorial entre mans?
Sí! Serà com un receptari de com mantenir-se en forma. El vull treure aquest 2016 que faré 50 anys. M’he de posar ja a escriure!