Oriol Broggi: “La gent que la veu queda tocada, impressionada”
‘L’orfe del clan dels Zhao’ obre la temporada al Teatre-Auditori de Sant Cugat aquest divendres, 6 de febrer, a les 21 hores
La proposta l'explica el seu director, Oriol Broggi.
Arriben a Sant Cugat amb la gran triomfadora dels Premis Butaca 2014. Quina és la proposta?
És bastant difícil d’explicar-la. És una història antiga, xina, és una tragèdia, un conte, que s’explica amb relativament pocs elements, amb molta importància per uns actors que estan a escena, amb una rampa que simula un escenari de sorra que era l’original que hi havia al Romea... i a partir d’aquí ells gairebé sense moure’s, movent-se molt poc, es van rotant per explicar el viatge d’un nen que es va fent gran. Costa molt d’explicar què veuràs damunt de l’escenari.
Queda clar que ha agradat, ja que els Butaca són un reconeixement del públic...
Sí, ha agradat molt. Vam tenir molta gent a Barcelona, hem tingut molts bolos. Ha funcionat molt bé, i agrada molt.
S’ho esperava?
És veritat que jo em pensava que no agradaria tant, que no seria tan forta. És una obra que és forta i la gent que la veu queda tocada, queda impressionada una mica per una manera de fer, per una història i per una forma a la què no estan gaire acostumats.
Què l’ha portat a dirigir L’orfe del clan dels Zhao?
Jo vaig buscant coses a fer, idees que m’agraden. I normalment el que et porta a fer-ho és quan una obra t’agrada molt, t’apassiona i penses que, si a mi m’agrada molt, a la resta de gent crec que a alguns els agradarà. A més a més, és una obra que té bones possibilitats de tenir gent a l’escenari, perquè és una obra que agrada a tots els públics. O sigui, que és una obra que permetrà que els actors facin una feina forta. I, a més a més de tot això, a mi em venia de gust provar coses noves, i una història xina, era una mica nova.
Com animaria el públic santcugatenc a que no s’ho perdi?
Costa molt de dir “veniu que ho passareu molt bé”. Jo crec que és una obra que pot agradar a la gent que està acostumada a veure teatre, i també pot agradar molt a la gent que no està acostumada a veure teatre. I això és una cosa que a mi em serveix com a criteri. Quan tu no estas acostumat a veure alguna cosa, i la vas a veure, i t’agrada molt, vol dir que hi ha unes connexions molt ràpides que són les que poden arribar a resumir el fet teatral, i en aquesta obra hi són.