Pep Tugues (TA): “Veure el teatre ple dóna sentit a tota la feina feta”
Vint anys de Teatre-Auditori. Quina valoració li mereix?
Crec que en 20 anys hem fet un equip humà dins el Teatre-Auditori molt compacte i amb molta experiència. Un equip preparat per qualsevol repte que tinguem. I això fa que tinguem un públic variat i satisfet. Aquest és el repte de futur: mantenir el públic entusiasmat amb la nostra programació. Que el Teatre-Auditori sigui el seu punt de referència a l’hora de consumir cultura (que no vol dir que no es pugui anar a altres espais). És un espai preparat per acollir totes les varietats de les arts escèniques. I aquest punt de trobada entre un equip preparat, les arts escèniques i el públic, és el que ens defineix. I hi seguim treballant. Vint anys són molts, i també són pocs.
Com ha canviat la sala?
El primer que ha canviat és la ciutat. La ciutat ha crescut, i ho ha fet amb el públic, que s’ha fet més exigent. I el Teatre-Auditori el que bàsicament ha vist és que, aquest espai, només té un límit: el límit econòmic. Per la resta, pot fer qualsevol tipus d’espectacle que hi hagi al món, i així ho hem demostrat. Hem pogut muntar-los amb un gran equip humà; contractar-lo amb una gran negociació; i gaudir-lo amb abundància de públic. Estem a l’altura. La maduresa del Teatre-Auditori és una realitat.
I ara, quins són els reptes de futur?
El que més m’agrada, i el que és el més important, és que tot l’equip tenim la il·lusió del primer dia, amb l’experiència de 20 anys. El gran repte de futur és mantenir aquest estat d’ànim. I pel que fa a la raó de ser del Teatre-Auditori, la seva programació, el repte és ampliar la nostra programació internacional. És el camí que cal explotar.
Una programació que ja ha començat... el Festival de Jazz arrenca enguany aquí...
És fer realitat un somni inicial. Fa 8 anys que vam pensar que els festivals del país havien de tenir cabuda al Teatre-Auditori, i hem tingut grans artistes gràcies a això. Hem de seguir en aquesta línia.
Amb tot, la situació econòmica no acompanya... Com ho encara el Teatre-Auditori?
Sempre hem de fer la valoració des del punt de vista de la satisfacció del públic. Crec que quan tens públic trobes solucions per tot. Evidentment, la gestió d’aquests últims anys ha estat més complicada, però el públic no ho ha de notar; el públic ha de tenir un bon espectacle i a un preu raonable. I això és el que hem volgut donar aquesta temporada amb la tarifa plana dels abonaments. És gestionar en funció del moment.
Els patrocinadors són un punt fort en aquest sentit...
El Teatre-Auditori és un espai municipal que està viu gràcies al públic. Però el que fa que la programació sigui excel·lent són els nostres patrocinadors. Ens ajuden, ja sigui per la nostra imatge, perquè necessiten l’espai o perquè aposten per nosaltres. Gràcies al seu patrocini podem contractar companyies que si no, no seria possible. I també són molt importants els mitjans de comunicació, sobretot els de la ciutat. Perquè pots fer la millor programació del món, però si no la pots comunicar, no ets res.
Una programació amb tota una experiència al voltant...
L’objectiu és donar un molt bon servei a l’usuari, des de la venda de les entrades fins al fet de poder aparcar fàcilment, o gaudir d’un bon àpat abans o després de l’espectacle, sense oblidar una bona atenció per part del personal de la sala. Venir a veure un espectacle és molt més que l’espectacle.
Un desig d’aniversari?
Que el públic somrigui mentre l’equip del teatre aplaudeix i els artistes s’ho miren. Són els tres grans eixos del teatre. Els 20 anys s’han de celebrar, però amb la mirada posada en el futur. I aquesta mirada s’ha de basar en l’experiència de tot el que hem après aquests 20 anys, i ha de ser la base per treballar millor per al futur.
La millor recompensa a tanta feina?
El moment més feliç, sense cap mena de dubte, és el moment culminant de la feina. Veure el nostre teatre ple, acabar un espectacle, i el públic aplaudir, somriure, plorar... és igual, però satisfet. I si aconsegueixen l’aplaudiment 10, aquell que és sincer, saps que el que fas té una raó de ser. La nostra raó de ser és la satisfacció del públic.
Segueix @PTugues i @teatreauditori a Twitter.