Poesia i música per deixar-se captivar l'ànima
Emma Vilarasau, Xavier Bosch i Joan Margarit van oferir dos recitals poètics al Teatre-Auditori amb motiu del Festival de Poesia de Sant Cugat
Your browser doesn't support HTML5 video
Emma Vilarasau i Xavier Bosch van obrir l'espectacle. La seva proposta, Els meus poetes. Una tria de versos feta per Vilarasau que va captivar, tant pels propis versos, com per un recitat exquisit, i per un acompanyament a la guitara i la veu de Xavier Bosch. Tot just començar, Vilarasau va voler destacar que “he fet una tria tenint en compte aquells versos que per a mi són significatius, tot i ser conscient que molts han quedat fora; amb tot, són poemes que m'han donat grans moments, i els estic molt agraïda als seus autors”.
Poetes catalans, en llengua castellana, i d'altres d'internacionals. No hi va faltar de res. El recital va començar amb Josep Palau i Fabre, amb versos com els de Sol, o L'estranger, aquest darrer, a duet amb Xavier Bosch. El seguí Joan Vinyoli, amb Cercles o El vell i el mar, i, com no, Miquel Martí i Pol amb versos cantat per Bosch i d'altres de recitats com Diré la pau. I com no podia ser d'altra manera, Margarit també va estar present en la tria feta per Vilarasau. Poemes com Aquí t'espero, Penúltim poema a la meva mare o el No era lluny ni difícil.
El recital va continuar prenent un aire més internacional, amb versos de Chantal Maillard, el Si tu me olvidas de Pablo Neruda o El Mar de Jorge Luís Borges, per continuar amb Soledades de Mario Benedetti, de qui també en va recitar un darrer poema del que Vilarasau en va voler destacar que “és un poema que, en aquests temps que corren, ens hauríem d'esforçar en recordar: Defender la alegria”.
L'espectacle Els meus poetes, va finalitzar amb l'entrada a l'escenari de Joan Margarit, poeta d'honor d'aquesta edició del Festival, qui va recitar al costat d'Emma Vilarasau el versos de La llibertat.
Més poesia
La segona part de la proposta estava protagonitzada pel propi Poeta d'honor del Festival. Sota el títol de No era lluny ni difícil, música i poesia es van fusionar per resseguir l'obra del poeta, en un muntatge en el que Joan Margarit exercia de rapsode, mentre Núria Cols hi posava la veu per cantar-ne alguns dels seus versos. Tot plegat, acompanyat de música, amb Carles Margarit al saxòfon i la direcció; Xavier Algans al piano; i Miquel Àngel Cordero al contrabaix.
Un espectacle diferent, carregat d'emoció, dels que conviden a deixar-se seduir per la poesia a ritme de jazz. Margarit no va fallar, i la passió amb la que escriu els seus versos es va poder veure clarament reflectida a sobre l'escenari. En el seu conjunt, un espectacle que no va defraudar als amants de la poesia; a aquells que entenen que els versos, els poemes, són molt més que paraules.