Pol Barbé, un músic santcugatenc de gira amb Manel Fuentes

Pol Barbé és santcugatenc de tota la vida. Als seus 31 anys, en fa deu que és músic professional, i fa gairebé dues dècades que toca el baix. Històric integrant del sindicat de músics Dissidència Sònica, ha participat de diferents grups locals com a baixista.

Aquest estiu, però, Pol Barbé ha recorregut escenaris d'arreu d'Espanya com a baixista del grup Manel Fuentes & The Spring's Team, el grup de tribut a Bruce Springsteen liderat pel carismàtic periodista i humorista Manel Fuentes.

El TOT entrevista Pol Barbé per conèixer la seva trajectòria

Quan comença el seu vincle amb la música?

Em sembla que el primer baix el vaig tenir amb 12 anys. Ja vaig començar directament amb el baix jo.

I on es va formar?

Vaig començar quan existia l'Espai Jove a Sant Cugat, a la Casa de Cultura, on vaig estar un parell d'anys rebent classes. I després, altres professors, i part d'autodidacta, fins ara que he acabat el Superior de Música, al Taller de Músics.

Els seus inicis estan vinculats a formacions locals...

El primer grup va ser Skamarlans, que érem un grup d'amics. Va ser comprar el baix, i ja està. Pel fet de tenir un baix, ja eres el baixista del grup! Vam estar uns deu anys, fins al 2006. I amb aquest grup vam fer gires per Alemanya, moltes maquetes, un disc, i funcionava bastant bé.

I la seva carrera professional, on comença?

Després de deixar-ho amb Skamarlans vaig estar amb La Porta dels Somnis, com a professional, i aquí va començar una mica tot, la meva carrera professional, per dir-ho d'alguna manera. Amb diferents grups, i el que calgui.

Actualment, fa dos anys que gira amb la banda del Manel Fuentes. Com hi ha arribat?

El teclista és el mateix que el de La Porta dels Somnis, i treballo molt amb ell. Em va trucar per si volia, i vaig dir que sí. És un projecte molt gran i molt bonic.

Una formació mediàtica. Com es porta?

La veritat és que d'entrada, el primer dia, et planteges el fet que sigui un personatge famós, però després, la banda és com una família. Passem moltes hores junts a furgoneta i ens ho passem molt bé, tot i ser d'edats molt dispars.

El fet que fos música de Bruce Springsteen et va fer decidir per formar part d'aquesta formació?

Sincerament, no era molt fanàtic del Bruce, i ara m'agrada bastant. Perquè només coneixia les típiques i no són cançons que m'emocionen massa. I lo bo que tenim en aquesta banda és que fem un repertori bastant estrany; no són només les típiques i ja està. És un repertori molt arriscat i he conegut cançons que em sembla que d'una altra manera no hagués conegut. I m'agraden.

Més projectes?

Professionalment, estic amb Raúl Pulido, que ara traurem disc. I després tinc les meves coses, amb Perwerther's Original i Pubilles ninja.

No ha trencat el vincle musical amb Sant Cugat. Com veu la situació actual?

Està una mica pitjor que quan vaig començar, perquè abans teníem una escola pública on fer música moderna. Però amb els canvis recents de l'ajuntament crec que és un toc d'atenció als governants, i potser se'ns escolta una mica més.

Ha nascut l'Oficina Musical. Com valora la iniciativa?

Tot suma. No és el que busquem amb Dissidència, però tot suma.

Reptes de futur?

Seguir així, com a mínim.