Portaceli: "A 'Frankenstein' parlem de coses molt pròximes; essencials"
Carme Portaceli dirigeix el muntatge protagonitzat per Joel Joan i Àngel Llàcer que arriba al Teatre-Auditori de Sant Cugat aquest 27 de maig
Què proposen amb ‘Frankenstein’ al públic?
Proposarem aquella història que sembla que tothom coneix, que tothom sap, que s’endinsin en el món de Mary Shelley, i com nosaltres representem aquesta adaptació que hem intentat fer. Li explicarem bàsicament la història d’un creador que crea un ésser humà i l’abandona. També li explicarem el viatge que fan la criatura i el creador; la criatura fa un viatge de la foscor a la llum, i el creador, de la llum a la foscor.
Amb noms a l’escenari com són Àngel Llàcer i Joel Joan...
Segons el que jo pensava, que era l’esperit que tenien aquests personatges, vaig pensar que eren els millors per fer-lo. Per exemple, l’Àngel Llàcer és una persona que pràcticament va començar amb mi; torno a treballar amb ell perquè és un bon actor, i a més és un home intel·ligent. És una persona molt vàlida i crec que pot fer un científic, un doctor Frankenstein, fascinant. I el Joel, crec que és un gran actor, i la criatura és un ésser humà que aprèn a llegir, que aprèn a escriure, a parlar... i tota aquesta situació crec que és molt important fer-la des d’un lloc, com ho fa.
Un muntatge que s’estrenava al febrer. Com està sent el fet de dirigir-lo?
No costa gaire, en el sentit que hi ha muntatges que són ben difícils, i altres que no costen tant. Aquest diria que no se’m resisteix gaire. És essencial. També és veritat que la novel·la romàntica és molt existencial, i llavors tracta d’uns sentiments, de les coses que passen a les persones essencialment, filosòficament dins de la seva essència, i crec que tot això és molt bonic. Llavors, viure amb aquesta novel·la romàntica és extraordinari. Parlen de coses molt pròximes.
Com diria al públic que no s’ho perdi?
Crec que en aquesta proposta hi ha una cosa que succeeix, que a més m’agrada que passi al teatre, que és que l’espectador entrarà en un món al minut zero i no en sortirà en tota l’estona. Amb la qual cosa, quan acabi, dirà “ui, on som, d’on venim, què ha passat”. I aquesta mena d’abducció crec que és extraordinària.