"Només s'imita allò que s'admira moltíssim"
Raphael va actuar per primera vegada a Sant Cugat aquest dissabte, on va presentar el seu darrer disc, 'Te llevo en el corazón', que és el seu treball número cent i proposa un homenatge a la música llatina
Per què ha decidit fer aquest homenatge a la música llatina?
No és només un homenatge a la música llatina sinó a tot el continent americà perquè mantenen el meu nom molt vigent des de fa 50 anys. És un continent que me’l sento molt meu i amb la qual sempre he tingut una gran relació. És com la meva segona casa. Els hi agrada la meva forma de cantar i la posada en escena. Raphael els hi atreu des del principi. I ara que complia 50 anys damunt dels escenaris tenia l’obligació de dedicar-li’s aquest disc.
Què és el que més li agrada de la música llatina?
El tango m’entusiasma perquè és una música que explica moltes coses i a mi quan actuo m’agrada transmetre coses.
Què li ha aportat aquest disc?
No faig els discos perquè m’aportin res en particular, sinó que formen part de la meva vida i la meva carrera. Era el meu disc número cent i afortunadament ha estat un èxit molt gran. Ara, el gener publicaré el meu disc número 101.
Com ha anat el concert de Sant Cugat?
Vaig cantar els temes del nou disc Te llevo en el corazón però també tots els meus grans èxits perquè són els que demana el públic. La resta està bé, però el públic sempre vol escoltar les mateixes cançons.
Com es porta de passar d’omplir palaus de milers de persones a actuar a llocs més petits com el Teatre-Auditori?
Des del moment en què trepitjo l’escenari, sigui quin sigui, tinc la mateixa sensació. El més important és l’escenari i el públic que tinc davant, tota la resta no m’importa.
Els seus fans de sempre, es troben un Raphael molt canviat des que va pujar als escenaris ara fa 50 anys?
Veuen un Raphael molt evolucionat amb el temps. Sóc com una esponja i estic tot el dia aprenent i mai perdo la il·lusió per les coses. Això ho nota el públic.
Ha notat si la seva música connecta amb els joves o agrada sobretot a la gent més gran?
Jo sempre veig els escenaris on actuo plens de gent jove, són majoria. Jo em presento tal com sóc i agrada tant a joves com a grans però no puc dir què és el que agrada a tothom.
Després de triomfar tant en el món de la música, encara té motivació?
La mateixa que quan vaig començar: realitzar-me a la vida i a l’escenari, fer gaudir al públic i gaudir jo mateix. Jo tinc la immensa sort de treballar en allò que m’agrada.
No ha pensat mai en la retirada?
No, mai. Perquè encara em queden moltíssimes coses per fer. Em temo que tenim Raphael per molta estona encara.
Quin balanç fa dels seus cent treballs?
Han estat cent treballs de gran èxit i el meu balanç és molt positiu. Una de les claus del meu èxit és que mai m’ho he cregut i sempre estic pensant en millorar.
Vostè ha estat dels personatges més imitats. Com ho ha portat?
Les imitacions les vaig oblidar fa 50 anys però ho portava bé perquè penso que només s’imita allò que s’admira moltíssim.
Més informació