Rafel Bagot: “Si demà em surt feina a Singapur, demà mateix me n’hi vaig!”
Bagot ha presentat el seu llibre 'Corre, vola, viu' aquest dijous, 14 d'abril al Museu del Monestir
Rafel Bagot va néixer a Blanes, però l’any 1994 va fer un viatge fins a Sant Cugat on va fixar la seva residència: “Sóc d’un poble de mar, però em vaig enamorar de Sant Cugat, un poble que vaig trobar fantàstic”. En aquest, el seu primer llibre, aquest periodista de TV3 ens explica escenes úniques, divertides i curioses, viscudes en primera persona per una quinzena de països d’Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica Central, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Un llibre que en pocs dies ja ha exhaurit la seva primera edició.
Sempre té la motxilla a punt... Què hi porta?
El que sí que és cert és que a casa sempre hi ha dues maletes buides al rebedor i, si cal, agafem quatre coses i marxem. La meva dona és anglesa; ells tenen una cultura de viatjar i de passejar-se pel món immensa; ells van d’aquí a Turquia com si tu te’n vas d’aquí a Valldoreix. No tinc una motxilla física, però si demà em surt una feina a Singapur, demà mateix me n’hi vaig a treballar. Està bé estar sempre a punt.
Les destinacions les trien a mitges o en funció de la seva feina com a periodista?
Les del llibre me les he anat trobant a la vida. Hi ha trenta anys de viatges, d’ençà que tenia setze anys, quan vaig anar un any a viure als Estats Units –fet que agraeixo molt als meus pares, perquè si tu penses, parles i escrius en anglès com en català, la teva vida serà molt més fàcil–.
Entenc que amb tots els viatges que ha fet, podria fer algun llibre més?
En podria fer tres més. Sempre m’ha agradat viatjar; a més, estic convençut que viatjar eixample el cervell. Al llibre només explico els dotze viatges on hi havia coses divertides o... curioses. Perquè tampoc és massa divertit passar una nit a una presó a Bielorússia amb uns militars amb metralletes i amb una ampolla de vodka a la mà..., i acollonit perquè em van treure el passaport a 4.500 km de casa... Allà vaig pensar que em moria.
Haurà passat molt temps per triar què publicar i què no...
Hi ha hagut molta feina de triar i passar pel sedàs el que era rellevant i el que no. I de constatar aquelles vivències i anècdotes que suscitaven més interès quan les explicava entre les amistats... En una primera llista em vaig quedar amb els 17 millors viatges, fins a seleccionar els 12 que recull el llibre. És a dir, al llibre no trobareu el viatge a Venècia que hem fet tots... Però sí que tots els capítols tenen alguna vinculació amb l’esport, com quan trepitgem la pista dels Knicks (NBA), parlem amb Magic Johnson i entrem als vestidors amb les cheerleaders i els raperos, i amb els jugadors tal com surten de la dutxa, i som part de tot aquell show...
Amb tant material, ha estat temps per publicar el seu primer llibre...
Sí perquè l’he volgut fer a poc a poc i bé. He estat uns tres anys escrivint i reescrivint. Les coses han de fer el seu xup-xup, i també cal deixar reposar.
Quin altre llibre té entre mans?
Doncs, per exemple, un de molt divertit que ja està escrit. Explica un creuer romàntic d’una setmana pel Mediterrani que vaig fer amb la meva àvia... La majoria de passatgers del vaixell creien que jo era un gigoló que acompanyava una dona gran...