Ramon Gener. FOTO: Cedida

Cultura

Ramon Gener: “Qui pugui donar crèdit a l’òpera, la pot gaudir”

L'especialista en òpera oferirà dimarts al vespre una xerrada sobre l'òpera 'Carmen' al Teatre-Auditori que servirà de cloenda al curs de l'Aula d'Extensió Universitària

A la pel·lícula Pretty Woman, quan Richard Gere porta Julia Roberts a l’òpera, li diu que “quan veus òpera, si t’agrada des del principi sempre t’agradarà. Si no, por arribar a agradar-te, però mai serà part de la teva ànima”. Per Ramon Gener és part de la seva ànima i de la seva vida. El 5 de juny el tindrem al Teatre-Auditori. Sabeu què en descobrireu?

Què ens porta Sant Cugat?
El que faré és parlar una mica sobre Carmen, explicar una mica aquesta òpera i tot el que l’envolta, i després intentar explicar per què Carmen, que es va estrenar ja fa uns quants anyets, encara segueix seduint el públic i perquè tot aquest invent de l’òpera, que va començar fa més de 400 anys encara segueix existint. I quina és aquesta fascinació que produeix l’òpera i perquè encara tot això s’aguanta.

Què és el que fascina de l’òpera?
Són moltes coses. Em sembla que caldrà venir per esbrinar-ho! Hi ha unes quantes coses les que fan que al que li agradi molt, segueixi agradant-li, i el que sigui capaç de descobrir quines són aquestes coses que hi ha dins l’òpera i ell no sabia que existien doncs facin que potser se li desperti la inquietud i l’interès per anar-hi.

Sempre ha estat vinculat al món de l’òpera. Va començar com a pianista i cantant d’òpera, i ara es dedica a la divulgació d’aquest tipus de música. Com dóna aquest pas?
En el meu cas va ser una casualitat de la vida. Vaig deixar de cantar, i de sobte, la vida em va donar una segona oportunitat de mantenir-me en contacte amb la música, a través de la divulgació de tot això.

Què fascina més, interpretar, o fer-ne divulgació i que la gent l’entengui?
Les dues coses tenen encant. Quan ets petit vols ser com el que està a sobre de l’escenari. Però no tothom està cridat a estar-hi. Jo he trobat el plaer compartint els coneixement que pugui tenir amb els altres. I diria que em fa més feliç aquesta etapa que l’anterior.

La gent acaba entenent què és l’òpera?
No és un espectacle fàcil. Cal tenir voluntat; no és una cosa de “jo t’explico tres coses, hi vas i ja està”. Perquè tu siguis capaç d’anar a una òpera i al cap de deu minuts no t’estiguis tallant les venes, necessites una sèrie de coneixements i voluntat. Penso que tothom que pugui donar una mica de crèdit a l’òpera, si hi posa voluntat i ganes d’aprendre, jo crec que tothom té la sensibilitat necessària o mínima per poder-la gaudir.

És una qüestió de sensibilitat?

Evidentment, si tens una sensibilitat al 100% no fa falta que ningú t’expliqui res. Si la teva sensibilitat és del 10%, doncs necessitaras molt suport, perquè si no, als cinc minuts t’estaràs disparant un tret a la boca. Depèn de cadascú. Cada persona és un món, i cada òpera també. I no tothom necessita anar a la mateixa òpera, ni necessita anar-hi a la mateixa edat. Hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que a un l’apassioni de seguida, a un altre comenci odiant-la i desrés li agradi... És tot un món.

Entusiasta. Ramon Gener, protagonista de l’acte de cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària, i conductor del programa del Canal33 Òpera en texans, no sabria quedar-se amb cap òpera en concret, i això que n’ha treballat moltes. En té moltes al cap, i cadascuna és un món. Es defineix com a fan de l’òpera que explica en cada moment. “Si no ets capaç de sentir que l’òpera que estàs explicant és la del mil·lenni, és impossible de transmetre res”.