Cultura

Saber escoltar el cos per gaudir del moviment

Guillem Burnat és un jove santcugatenc que cultiva l'art de moure's des de diferents disciplines

Guillem Burnat té 31 anys, és de Sant Cugat “de tota la vida” i, com ell mateix defineix, es dedica a moure's, i de moltíssimes maneres. És gimnasta, actor, ballarí, acròbata, performer, i professor de ioga, entre altres coses, tot i que no li agraden les etiquetes, ja que “de vegades ens lliguen” i “no em fan sentir del tot res”.

 

Després de provar un parell de carreres que no el van convèncer, es va traslladar a Lleida, on es va llicenciar en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. “Allà va començar la meva carrera com a artista, ballarí, performer... i em vaig començar a introduir en el món escènic”, explica. I és que “la part artística surt i no t'ho esperes. En realitat, no vaig anar a fer INEF amb aquesta idea, va sorgir pel mig”, reconeix.

Crec que entre els 17 i els vint-i-molts és una època de la vida en què estàs obrint i tancant mil portes, i en aquell moment em pensava que anava a una, però en realitat no parava de canviar. Primer estava focalitzat en la idea que ens han venut a l'escola i els pares que, per sobreviure, necessites una llicenciatura; després volia ser especialista de cine, després bomber... I seguint amb el meu entrenament, un dia em vaig adonar que em movia. Això em va portar al teatre, però em volia moure més, i vaig començar amb la dansa”.

 

Després de col·laborar amb l'Escola Municipal de Teatre de Lleida, Burnat va continuar la seva formació a Berlín. “La part d'actor m'agradava molt, però jo em volia moure encara més”, admet. Allà va signar el seu primer contracte com a ballarí en una companyia de dansa. “Alemanya destina molts diners a la cultura, i per això molta gent se n'hi va; Berlín és com una Barcelona del nord, molt cosmopolita i amb molta activitat artística”, explica.

De tornada a Sant Cugat, Guillem Burnat ha compaginat la trajectòria artística amb el fet de formar altres persones que vulguin aprendre a moure el seu cos. “Facilito entrenaments, que tenen el nom comercial d'acrobàcia, però que en realitat és un compendi de tot el meu coneixement com a ballarí, acròbata, actor, professor de ioga, performer, gimnasta... i m'apassiona aquesta idea d'ajudar, amb les eines que jo tinc, que la gent se senti mòbil”.

 

"És part del meu lema, perquè quan em sento mòbil, em sento fantàstic”, admet. L'objectiu: sortir de les etiquetes de l'esport. Ho explica. “Ara mateix hi ha una cultura d'anar al gimnàs a fer màquines, anar a fer dansa, anar a fer arts marcials... però pel que veig, amb gent afí a la meva manera d'entendre-ho, és una visió més generalista de tot plegat: és nodrir-se de totes les pràctiques que tu vas practicant a la teva vida i fer-ne la teva pròpia. Aquest és el propòsit que ara mateix tinc amb les classes”.

Vull que la gent tingui les màximes eines perquè després les utilitzi quan vulgui”. I s'explica. “En el món del moviment, el que a mi m'ha nodrit és fer de tot; sortir molt cap enfora i veure el moviment com moltíssimes formes. Els meus entrenaments són donar aquestes eines; practiquem això a classe, però si vols els fruits, hauràs de trobar tu el moment de fer-ho a la teva vida. Només així ho he aconseguit”. “Més que saber fer coses, m'atreu moltíssim l'habilitat de saber-se escoltar. Avui què necessito?”, sentencia.

 

Paral·lelament, manté la pràctica artística com a professional. Actualment forma part d'una companyia de dansa i improvisació fent composició instantània al costat del director argentí establert a Barcelona Sebastián García Ferro amb el projecte Ressonant. “És un projecte fàcil de moure, i tinc la visió de seguir”.

 

De fet, “tinc ganes de fer el meu solo, el meu treball”. “Estic intentant fer dues coses bastant titàniques que en el seu moment vaig pensar que les podia combinar molt bé, però resulta que si vull aprofundir, he de començar a triar amb quina em quedo”.

 

Una feina complicada, principalment per la dificultat de trobar un lloc on crear a Sant Cugat. “No és tan fàcil com a Barcelona, on se cedeixen sales a canvi de fer una mostra del treball que has fet, o fer algun taller. Falta aquesta finestra a la creació artística a Sant Cugat”.