Sant Adjutori i el seu entorn: Una proposta de reflexió
En la serra de Collserola trobem una de les estructures religioses mes importants de la nostra ciutat
Historia i llegenda
La trobem documentada a finals del s. X i el 1120 figura com a possessió del Monestir de Sant Cugat. Quant l’observem amb atenció no es difícil veure les diferents reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII. Coneguda al llarga de l’historia amb diferents noms, Santa Maria de Gausach, Mare de Deu del Bosch i Sant adjutori, va fer les funcions de parroquià de les masies dels voltants. Segons la llegenda, hi havien uns pastors que s’estranyaven que cada dia els bous s’agenollaven en un lloc concret. Quant van anar a veure que era allò van trobar una imatge de fusta policroma de la verge sedent amb el nen al seu regàs lleugerament desplaçat a l’esquerre. Van intentar traslladar-la fins al Monestir, però l’ imatge era molt pesada i no es podia moure, així que van construir en el mateix lloc una ermita per guardar-hi l’ imatge (típica hierofania per donar importància, sacralitat i pervivència a un lloc anteriorment habitat o d’importància econòmica o control de població). Deixant de banda la llegenda, es interessant fixar-nos en la localització de l’edifici, a prop del camí que travessant la serra de Collserola anava de Sant Cugat a Barcelona i no molt llunys de la construcció de torre Negra i la masia de Can Borrell; en una zona on el bosc i el sotabosc dominen tot els voltants i allunyada de possibles zones de conreu. A mes per donar-li mes interès a menys de cent metres tenim les restes d’una estructura batejada amb el nom de Forn ibèric. En realitat si es un forn de cerámica però d’època romana que no pas d’ ibèrica.
Conclusió
Quant un la veu el primer que crida l’atenció es la seva forma arrodonida i les finestres que hi te al mur així com el parament de pedra sense borda i l’anella que es pot apreciar a la seva base amb la tècnica constructiva anomenada “spicatum”. Potser a partir del segle XII tenia un ús liturgic, però es innegable que amb aquestes dades la seva primera funció fou de torre de guaita. Sense estirar-nos els cabells i ja començar a veure musulmans amb Almansur al capdavant assetjant sant Cugat, em postulo amb un us de control però econòmic, es a dir de peatge. Trobo mes raonable tenir un control sobre una via d’us mercantil i fer pagar cens que no ser una torre de guaita per prevenir d’una possible arribada d’un exercit que ho tindria magre per passar per el bosc de Collserola. Estrany es l’existència del forn molt a prop; tot i que quant vam excavar al seu interior no vam trobar cap indici d’una construcció anterior en el temps, no descartaria que per la zona hi existís algun assentament d’època romana que s’estengués en el temps fins al canvi d’era. Ara en canvi desaparegut i engolit per el bosc. Tot el material documentat en les dues accions arqueològiques portades a terme en el lloc, la segona mes científica que la primera, no deixen dubtes sobre l’existència d’aquest assentament. Colons que treballarien en una zona rica en fusta i aigua per desenvolupar una producció ceràmica, i la torre a posteriori ermita sigui la pervivència d’uns canvis polítics, socials i econòmics en la zona.