Sant Cugat ja té bestiari: el Gall del monestir
El nou bestiari tradicional català es presentarà com a símbol festiu de la ciutat durant el Carnaval, per part de la seva Comissió, i després de 14 anys. Fa 192 centímetres d’alçada, 217 de llargada i 206 d’amplada
Per fi, després d'anys de pregons de Carnaval fets pel Gall, però enviats amb CD per transportista, aquest any, comptarà amb la presència física del Gall del Penell, que serà l’amfitrió de quatre dies de festa començant pel dijous 27 de febrer. El projecte ha acabat sent d’autoconstrucció, a partir dels dissenys de Galdric Santana, que ell mateix va adaptar-los a la seva construcció per així fer-la viable, i n’ha pres les regnes, sempre acompanyat per membres de la Comissió de Carnaval.
El Diari de Sant Cugat publica aquest divendres, 31 de gener, un reportatge ampli sobre la construcció del bestiari amb fotografies d'esborranys i altres.
El perquè
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, el bestiari festiu és un “conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de manera fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocol·lària dins del context de la festa”. Sant Cugat no disposava d’aquest element tan característic arreu de Catalunya, i l’any 2000 va haver-hi l’oportunitat de fer-ho real.
“La idea sorgeix quan a Profeslo, que és la promotora de festes locals, se li encarrega fer un nou disseny de la festa; de fet, de crear una festa de Carnaval, i quan es dissenya la festa, l’element principal que es crea és un element de bestiari festiu”, explica Quim Pla, membre de la Comissió de Carnaval. “Hi havia una idea inicial de fer un element de bestiari, i des de l’Ajuntament es va dir de fer una àliga, perquè és el símbol de la ciutat”, assenyala Galdric Santana, dissenyador i constructor del Gall del Penell, i continua: “A partir d’aquí, nosaltres vam fer una contraproposta dient que una àliga té sentit en una ciutat que sigui històrica; que sigui ciutat al segle xvi o xvii, i no és el cas de Sant Cugat, per la qual cosa era una mica forçat”. A partir d’aquí es va buscar quin element seria l’adequat. “Surt la idea de fer un element de bestiari que realment identifiqués el poble, i com el penell és suposadament del segle xiv...”, apunta Santana, tot afegint que “el Gall tenia prou singularitat local, i no només des d’un punt de vista morfològic, o d’imatge, sinó en l’aspecte de llegendari”. “La idea es va aprovar com a molt bona”, conclou Santana.
Quim Pla afegeix que “el Gall és l’element conegut per tots els santcugatencs, i ens donava joc a l’hora de dotar-lo de les funcions del que és un rei Carnestoltes”. I explica que “el rei Carnestoltes representa que ve pocs dies l’any, agafa el poder i canta la canya a tothom, a tort i a dret”. A més, “està a dalt de tot del Monestir, per tant, està tot l’any veient tot el que passa al poble; quan baixa, pot cantar-nos a tots les quaranta”, afegeix.
El Gall del Penell
És per a tots reconeixedora la seva figura, a més de ser un dels elements amb més llegenda al darrere de la ciutat, sent el que va cantar, a mode d’alerta, la nit de l’assassinat de l’abat Biure. Ara, però, el Gall esdevé el nou bestiari tradicional català, i ho fa amb unes grans dimensions que també el caracteritzaran. 192 centímetres d’alçada, 217 de llargada i 206 d’amplada, amb un pes pròxim als 70 quilograms. Tot i algunes petites modificacions, es tracta d’una reproducció fidel del Gall del Penell, amb el consegüent escalat a unes noves dimensions, suficients perquè una persona es pugui introduir a dintre.
L’estructura principal és de fusta xapada amb planxes de coure. Pel que fa al cos de la bèstia, està coberta de plomes de coure, 268 en total, que a més, li donen sonoritat a l’escultura. La seva cara, l’efígie, li dóna personalitat, tot fent-lo altiu després d’haver-li obert el bec (el penell original té el bec tancat). Un caràcter altiu que també s’ha potenciat variant lleugerament és la posició de les ales.
La funció del Gall és marcadament institucional, de representació de la ciutat, que viurà el seu punt àlgid pel Carnaval de Sant Cugat, ja que ha estat concebut pensant en aquestes dates. Amb tot, aquesta figura estarà present durant altres activitats i festes locals, sempre seguint el protocol amb què neix que en marca els seus usos i funcions. Un protocol que també en definirà la música i les característiques dels seus portadors, i el lloc on restarà guardat el Gall, de titularitat municipal, la resta de l’any. Una de les opcions, l’entrada al Claustre del Monestir.
Els santcugatencs podran descobrir el nou bestiari el dijous 27 de febrer, per Carnaval. D'aquesta manera, un gall prendrà el poder de la ciutat i tindrà la potestat de cantar les quaranta a tots els ciutadans.