Galdric Santana al seu estudi a Rubí. FOTO: Artur Ribera

Cultura

Santana: “Es tracta que el Bestiari sigui una escultura amb valor intrínsec”

El santcugatenc és el dissenyador i constructor del Gall del Penell, el bestiari de Sant Cugat, i forma part del projecte des dels seus inicis. De fet, l’ha dissenyat, el construeix i en farà la música

Procés de finalització de la construcció del bestiari de Sant Cugat en un garatge de Rubí. FOTO: Artur Ribera
Reproducció acabada del Gall del Penell. Ara encara està en construcció per part del santcugatenc Galdric Santana
Queden poc més de dues setmanes perquè comenci el Carnaval. Enguany, la novetat és que la festa s'allargarà un dia més i començarà el dijous gras, amb la baixada del Gall del Penell, el nou bestiari de Sant Cugat. La figura és una rèplica de grans dimensions del Gall del Penell, amb 192 cm d’alçada, 217 de llargada i 206 d’amplada, i 70 kg de pes. Parlem amb el seu creador, Galdric Santana.

És el primer element de bestiari que porta a terme?
El primer i l’últim! Perquè mai m’havia plantejat la vida com a constructor de bestiari, però en aquell moment sí que és veritat que jo era molt més jove que ara, i no tenia problemes a l’hora d’anar obrint possibilitats. De fet, una cosa és el disseny, i jo al principi tenia previst dissenyar-lo, però després vam veure que si no volíem que el pressupost es disparés, feia falta autoconstrucció. I ja vaig completar el disseny pensant que també l’havia de construir.

És una rèplica del Gall del Penell, amb alguna modificació entenc...
La idea del projecte era que la forma tothom la pogués reconèixer; que no hi hagués cap dubte que es tracta del penell. El que passa és que, evidentment, com que el penell té aquesta, entre cometes, bidimensionalitat per temes d’orientació del vent, feia falta modificar en la dimensió perpendicular al vent, aplicant-hi una deformació perquè pogués introduir-s’hi una persona, a part de l’escalat.

Quines altres modificacions s’hi han aplicat?
La primera, la cara del gall. Inicialment tenia el bec tancat. Però com que ja tenia tot el contingut festiu, era molt més apropiat que obrís el bec, en senyal, fins i tot, del crit d’alarma en el moment de l’assassinat de l’abat Biure; a part de donar-li una mica més d’altivitat. Sinó, amb aquestes dimensions, podia semblar quasi un gall passerell... I, segona, com que se li volia donar més altivitat, i també per un tema de posició del centre de masses de tot el conjunt, vaig variar l’angle de les ales. Tenen la mateixa forma però l’angle no és tan horitzontal, l’idoni per al vent, sinó més vertical, per donar un caràcter altiu.

La darrera modificació és més d’aparença...
La modificació final és un tema de detall de superfície. Una cosa és el penell, que no arriba ni a 30 centímetres, que es pot pensar com una planxa llisa, i quan l’has de construir a dos metres, has de subdividir. Llavors, la mateixa superfície es cobreix de plomes, que en si mateixes ja es tracta d’una mena d’esquellots perquè mentre sigui portat vagi picant, i tingui un so. També és un instrument. I també portarà uns picarols, en el sentit metafòric, com que també és un element del Carnaval, sonaran més metàl·lics i més aguts que les pròpies plomes, que a més a més seran articulades, i es podran rissar i, per tant, també donaran una expressivitat variable a la figura.

Amb quin material s’han fet les plomes?
Les plomes són com una papiroflèxia però de coure. Són 110 plomes, em sembla, diferents, que s’hauran de tallar amb el robot, perquè no n’hi ha dues d’iguals, perquè llavors la simetria trencaria la forma del Gall.

Per què s’ha triat el coure?
Primer, per analogia amb l’original, i segon, per donar-li un valor de joia. Perquè es tracta que sigui un element escultòric de valor intrínsec, i el coure també li donava aquesta importància. A més de donar-li la durabilitat o eternitat, perquè el coure quasi el podríem considerar que ni la pol·lució el malmet.

I l’estructura?
Està feta en fusta de contraxapat perquè l’estructura és la que té més inèrcia, però alhora menys pes. Es podria haver buscat alguna solució d’alumini, però com que històricament també era una de les maneres de fer el bestiari modern, volia aplicar els sistemes de construcció històrics d’aquest tipus de peces. I l’estructura mateixa ja defineix dimensions, forma, punts de pas, i ja és un tema d’anar folrant amb planxa de coure de diferents gruixos en funció de la part.

Tota aquesta estructura ha de tenir un manteniment especial?
La gràcia és que no calgui. Com que és de coure, el coure va agafant una empremta al llarg dels anys i, fins i tot, si un dia plou, també serà una marca. Ha d’anar marcant-se de la mateixa manera que li passa al penell a la torre. El pas del temps dóna una variació de la textura i l’oxidació pròpia del coure.

Pel que fa al procés de construcció, quins problemes han sorgit?
L’únic problema que m’he trobat és el temps. Com que el disseny ja estava pensat amb el repte de construir-lo, de moment no hi ha sorpreses, perquè està pensat des de principi a fi abans de muntar cap peça.

Portar-lo, serà complicat?
El centre de masses està just en la part interior del portador per sobre dels ronyons, perquè quedi equilibrat, i el seu pes està estimat en poc més de 59 quilos. Però en el moment que vaig calcular el pes era amb la cara feta amb planxa, que l’última versió és amb fosa directa de bronze, i incrementa una mica, però en cap cas passarà dels 70 quilos, que ja és, però és un pes que a tothom li preocupa, menys a mi.

Què suposa que tingui aquest pes?
M’està bé en el sentit que tampoc vull que sigui una figura que la vulguis fer ballar qualsevol cosa així com així. Ha de tenir una solemnitat mínima.

La música amb què ballarà el Gall, serà seva també?
En principi, sí. De fet, tinc algun esbós melòdic. Però com que és una cosa que ara no és prioritària, necessita un any de reflexió i de creació.

Satisfet quan el vegis al carrer?
Sí, i descansat. Perquè han passat molts anys i, evidentment, un a la vida creix amb altres projectes. Em quedaré evidentment satisfet, i també descansat.

Coneix com s'inicia el projecte del Bestiari per part de la Comissió de Carnaval i Profeslo.