Sàpiens encisa de feminisme Sant Cugat amb la presentació de 'No eren bruixes, eren dones'

La revista Sàpiens va confeccionar un especial carregat de feminisme i reivindicació en el marc del Dia de la Dona (8 de març). "Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent", exposa Sàpiens al seu web.

No eren bruixes, eren dones -així es titula aquest especial- va ser un èxit i tots els exemplars es van esgotar. Per això, Sàpiens en va imprimir 8.000 més, i el dimarts, 13 d'abril, ha presentat el monogràfic a Sant Cugat, en un acte celebrat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, organitzat per la secció local d'Òmnium Cultural, que ha comptat amb la col·laboració del TOT.

La cacera de bruixes, "un feminicidi"

La directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol ha explicat que es van decidir a fer aquest especial per tres motius: per impulsar la dignificació de les dones que s'havien jutjat per bruixeria; per la informació que els historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell van aportar a la publicació sobre la qüestió; i, per últim, perquè Catalunya és un escenari privilegiat per estudiar aquests processos. "Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on la cacera de bruixes va ser més intensa", ha assegurat la directora de Sàpiens.

Per això, amb la voluntat de dignificar la figura d'aquestes dones oblidades i injustament executades, Sàpiens va proveir també d'un manifest perquè entitats i persones individuals el signessin. Avui dia, el manifest supera les 10.000 signatures.

"Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on la cacera de bruixes va ser més intensa"

En aquest sentit, Clàudia Pujol ha afirmat que la cacera de bruixes va esdevenir "un feminicidi" en el marc "d'una societat molt misògina" com era la Catalunya dels Segles XV, XVI o XVII.

Un cens de dones jutjades per bruixeria

Aquest especial ha estat possible gràcies a una gran tasca de recerca i documentació històrica. De fet, compta inclús amb un cens anomenat 'Atles de la cacera de bruixes' que inclou 700 noms de dones jutjades i executades per bruixeria a Catalunya i Andorra. A més, dóna noms d'algunes d'aquestes dones i divideix els casos per períodes temporals. "És el cens més complet mai publicat sobre la cacera de bruixes a Catalunya i Andorra. Hi ha dades brutals", ha apuntat Pujol.

 "És el cens més complet mai publicat sobre la cacera de bruixes a Catalunya i Andorra. Hi ha dades brutals"

La cacera de bruixes al Vallès

Per tal de fer arribar la publicació des d'una perspectiva de proximitat als santcugatencs, l'historiador Agustí Alcoberro ha explicat que "en els darrers anys s'han anat explicant històries a través dels arxius locals que mostren que al llarg del territori de Catalunya la cacera de bruixes va existir com a moviment global". Fet que, segons Alcoberro, no es va donar en altres zones del territori espanyol.

Un moviment que arriba al seu punt àlgid a partir del 1614. "En el cas del Vallès, els processos judicials comencen al voltant del novembre de 1618", ha dit l'historiador, qui ha recordat que en el territori que avui alberga els dos vallesos es van registrar una 50a de processos d'acusacions i judicis per bruixeria, que van acabar amb 38 execucions confirmades i només 2 alliberacions confirmades. Curiosament, tot i la forta càrrega religiosa de Sant Cugat, per la influència del Monestir, al municipi no hi ha registrat cap procés judicial per bruixeria. "La bruixeria és una construcció cultural, un concepte. Els conceptes serveixen per explicar la realitat, però no són la realitat com a tal", ha recordat Agustí Alcoberro.

En aquest sentit, ha apuntat que la bruixeria "neix com a un concepte intel·lectual que acaba convertint-se en un relat comprat finalment per la majoria de la població".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.