Tània Juste amb la seva obra, 'Els anys robats'. FOTO: Artur Ribera

Cultura

Tània Juste recorda els amors truncats per la Guerra Civil a 'Els anys robats'

L'escriptora santcugatenca publica la seva segona novel·la, un homenatge a tots els joves que van veure trencats els seus somnis per la Guerra Civil Espanyola

L'escriptora santcugatenca Tània Juste homenatja a tots els joves que van patir la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències en el llibre Els anys robats (Columna Edicions). La novel·la ens presenta una història d'amor fictícia entre un aviador de la República i una noia; però que està feta a partir d'una gran tasca de documentació i entrevistes a molts testimonis que van viure en primera persona la Guerra. El protagonista coneix a una noia durant els últims mesos del conflicte bèl·lic i té la intenció de passar tota la vida amb ella. Però les diferents circumstàncies l'aniran portant per molts llocs amb la incertesa constant si podrà reprendre el seu amor de joventut. "L'amor pot sobreviure al temps, la guerra i l'exili?", es pregunta l'autora en la contraportada.

"La història arrenca de la idea que hi ha circumstàncies que superen la vida de les persones. Em vaig adonar que no sempre pots ser amo del teu destí; sembla que nosaltres ho podem decidir tot però aquesta gent, quan eren joves, es van trobar amb una guerra i van veure truncats els seus somnis d’infantes i adolescència per una guerra. Per això l’obra es diu Els anys robats, perquè van robar la joventut a molta gent", ha explicat en una entrevista al Diari de Sant Cugat (que surt publicada el divendres 8 de juny) Tània Juste.

El protagonista de la història és fictici tot i que Juste explica que està confeccionat a partir de tots els testimonis de la Guerra amb els que ha parlat: "Em vaig trobar amb un món de persones de més de 90 anys que poden explicar perfectament la guerra i també l'exili. A base de parlar amb ells, el meu cap volia de veus i em vaig sentir amb l'obligació d'homenatjar-les a totes elles i per això els personatges tenen matisos de tothom".

Tània Juste lamenta que avui dia no es tingui prou consideració a aquella generació que va donar la vida per nosaltres i explica que encara queda molta feina per fer. A més, recorda com a casa seva no es va parlar mai de la Guerra Civil: "Casa meva va ser una de les tantes llars catalanes on no es va parlar de la Guerra un cop passada i el meu avi mai en parlava. Van passar moltes coses i no es pot jutjar a la gent pel què va passar. Van haver problemes dins de les famílies, entre parelles... que no es van perdonar. A les famílies hi van haver molts secrets que no es van voler explicar a les generacions posteriors. Van patir molt i van voler començar de nou"