Tian Cusidó: "Un ninot els pot seduir de mil maneres diferents i que no s'esperen"

Tian Cusidó és el responsable de Can Ninot, que organitza la 1a Mostra de Titelles a Sant Cugat amb una desena d'espectacles.

Arriba la 1a Mostra de Titelles a Sant Cugat. Com neix?

Aquest projecte va néixer fa quatre anys, i en veure que no s'acabava de realitzar amb suport institucional, amb els artistes vam decidir tirar pel dret i organitzar-ho. La idea és, per un costat, celebrar el cinquè aniversari de Can Ninot, i, per l'altre costat, crear un nou circuit perquè els artistes puguin treballar, perquè la cosa està molt malament.

Es desenvoluparà en dos escenaris. Com neix la col·laboració amb Cal Temerari?

Perquè, a més de la col·laboració amb artistes, també hem buscat la col·laboració amb entitats locals. Inicialment, la idea era fer espectacles a Cal Temerari, Can Ninot, L'Ateneu i L'Esbart, però un cop vam rebre les propostes, i vam explorar els espais, ens va semblar més adient, per ser la primera edició, centrar-ho tot a Can Ninot i Cal Temerari, tot i que l'Esbart i L'Ateneu ens estan ajudant en la difusió.

Posa les bases d'una ampliació de la mostra?

Com que neix amb la voluntat de ser una mostra anual, el que ens agradaria és que l'any vinent s'ampliés i es poguessin fer espectacles als altres espais. Perquè la idea era descentralitzar-ho, però en aquesta primera edició no ha estat possible.

Són deu espectacles en tres dies. Com s'ha fet la tria?

Amb molta feina. Vam rebre moltíssimes propostes i de molta qualitat, i ha costat destriar. Però el que hem intentat és fer una programació en què tinguem companyies de tota la vida, però també propostes noves, que no vol dir que no tinguin trajectòria, perquè els de 40 anys en el món teatral som els joves... També hem procurat tocar diversos gèneres, des de titelles de taula, tècniques mixtes de titelles, marioneta de fil, ombres i propostes noves com és el cas de l'espectacle de Mèxic, Amor y pan, en què els titelles estan fets amb pa, sucre i paper. I també hem intentat cobrir tres franges, que ens semblava interessants; de 0-3 anys, públic familiar, i titelles per adults. Sabem que és una proposta molt agosarada, perquè no s'han fet mai tants espectacles de titelles en un lapse tan curt de temps a Sant Cugat, però ja veurem que passa.

Una proposta agosarada, però amb cinc anys de trajectòria de Can Ninot. Agraden els titelles a Sant Cugat?

A Sant Cugat, i a fora, perquè acostumem a tenir entre un 40% o 50% de públic de Sant Cugat, i el mateix percentatge de fora, segons les dades que ens dóna el control de taquilla. I, a més, repetidors, i gent que ve a Sant Cugat per Can Ninot, des de Granollers, Manresa, Olesa de Montserrat o Barcelona. I ens fa molta il·lusió, perquè quan van decidir obrir Can Ninot, mai ens ho haguéssim esperat. Deies que obries Can Ninot i la gent et mirava amb simpatia. Però de seguida va començar a funcionar. I estem molt contents.

Al març canviaven de local. La intenció és seguir creixent, o mantenir aquest format de proximitat?

Això és el que volem. Un teatre de titelles. Hem crescut una mica amb les instal·lacions per necessitat. L'escenari era excessivament petit, hi havia problemes d'humitat, se'ns feia malbé el material... Havíem de canviar de local, però ens havíem de quedar al centre. Amb aquesta petita crescuda és amb el que ens volem quedar. Perquè la filosofia és, i seguirà sent, ser un teatre en miniatura, de proximitat, procurant treballar sempre amb materials reciclats, i fer una posta per la qualitat dramatúrgica, de contingut i estètica.

I quins projectes té al cap ara la Cia. Tian Cusidó?

Ara estem amb la Mostra de Titelles, i també amb una marató de contes solidari que volem fer el 2017. Són dos projectes que volem que es repeteixin anualment. I, per l'altre costat, estem intentant pensar a fer nous espectacles. Tenim quatre idees funcionant, i encara no sabem per on tirarem, però molt probablement no serà l'adaptació d'un conte popular aquesta vegada. Tenim ganes de fer altres coses més pròpies.

Tornant a la Mostra, alguns dels espectacles són a taquilla inversa. Per què aposten per aquest model?

Són els de Cal Temerari. La gent paga després de l'espectacle el que pensa que és just. Entre altres motius, per donar l'oportunitat a la gent que pugui veure més d'una cosa. En aquest sentit, volem agrair moltíssim el suport de totes les companyies de teatre que han apostat per venir aquí, a Sant Cugat, sense catxet. Guanyen el que surt de taquillatge.

Quin és l'objectiu?

El que ens agradaria és que el cap de setmana de l'11 al 13 de novembre la gent es posés una motxilla amb uns entrepans, un calçat còmode, i es passés unes hores al dia anant d'un lloc a l'altre veient titelles. De fet, l'horari permet veure tots els espectacles, fins i tot els d'adults, perquè són aptes.

Per què ho han de fer?

Hi ha propostes per a tots els gustos, i és una oportunitat per veure una cosa molt diferent dins de Sant Cugat. Crec que no els deixarà indiferents. Els diria que s'atreveixin durant tres dies a descobrir com un ninot els pot seduir de mil maneres diferents i que no s'esperen.