Unir talent jove i tradició, així és el vestit de gitana nascut d'un llençol

D’uns llençols a un vestit de gitana. Aquesta és la premissa del projecte Contando Lunares, la iniciativa amb què la històrica marca tèxtil Burrito Blanco celebra els seus 75 anys. El projecte, desenvolupat en col·laboració amb ESDi, posa el focus en el talent emergent i busca connectar amb les noves generacions sense perdre l’essència de la marca.

La protagonista del procés creatiu és Sofia Antonella Artus, estudiant de segon de moda a l’ESDi, que ha estat l’encarregada de transformar un llençol en un vestit de sevillanes. “La idea era transmetre completament l’essència de la marca”, explica. De fet, la seva aposta va ser clara des del principi: “Vaig decidir no modificar els llençols i utilitzar directament l’estampat, perquè és el que més representa els vestits de gitana i, al mateix temps, el que més representa la marca”.

El resultat és una peça que combina tradició i reinterpretació. “He intentat integrar manipulacions pròpies de la roba de llit, com els frunzits o les puntes, dins del vestit”, detalla. Tot plegat, en un procés intens que va durar aproximadament un mes: “Vaig estar una setmana fent el patró i després tot el procés de proves i confecció”.

Però darrere del vestit hi ha també una idea estratègica. Maria Bolós, becària del departament de comunicació de la marca, és qui impulsa el projecte. “A la meva entrevista a Burrito Blanco vaig preguntar què volia aconseguir l’empresa, i em van dir clarament que volien arribar als joves”, recorda. La connexió va ser gairebé natural. “Com que la Feria de Abril està molt de moda i els meus avis són de Sevilla, vaig pensar, per què no fer un vestit de gitana amb llençols?”, explica. Així va néixer la idea que acabaria convertint-se en Contando Lunares.

El projecte va trobar en l’ESDi el soci ideal. “Volíem agafar talent jove i aplicar-lo a una cosa tradicional com el vestit de gitana”, diu Bolós. I l’experiència final ha superat expectatives: “Va ser de les millors experiències de la meva vida. A Sevilla el vestit va tenir una acollida immillorable, ens van dir que era molt diferent”.

Una història de reinvenció

El nom Contando Lunares tampoc és casual. “No és només enumerar un estampat, és explicar una història de reinvenció”, apunta Bolós. Una història que es remunta al segle XVIII, quan un error d’estampació va donar lloc a les llunes actuals: teles descartades que van acabar convertint-se en un símbol cultural.

Aquest relat encaixa amb el missatge del projecte. “Volem demostrar com una cosa quotidiana, com un llençol, pot transformar-se en cultura i identitat”, resumeix l'estudiant. Al mateix temps, la proposta connecta també amb una història més propera, la relació entre Andalusia i Catalunya, especialment amb ciutats com Sant Cugat, marcades pels moviments migratoris del segle XX.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.