Víctor Obiols recita les seves cançons a Canals
La galeria santcugatenca va acollir un dels actes programats en el marc del 12è Festival de Poesia de la ciutat
El recital
Obiols va començar el recital amb la lletra de La Santa Espina, un poema d'Àngel Guimerà, musicat per Morera, que li va servir per deixar enlaire un parell de preguntes per a la reflexió dels assistents. “És un poema, o és una cançó que no he cantat?”, va preguntar. A partir d'aquest punt va argumentar que “la poesia i les lletres de les cançons són dues branques d'un mateix tronc”.
Després de procedir amb la lectura d'un text que el propi Obiols va escriure per a una escola, per intentar explicar què és la poesia, el protagonista de la vetllada va començar amb el recital de cançons pròpiament dit. Ho va fer amb lletres de cançons seves, dels seus primers disc, com Filla de llop i Amazona, o Petita cosa emprenyadora.
Uns versos dels que Francesc Garriga en va dir que “al públic ens falta alguna cosa”. En aquest sentit, el poeta d'honor va argumentar que “m'agradaria escoltar els poemes amb la seva música, perquè em dóna la sensació que han estat fets de manera paral·lela, i sense la música no s'acaba d'entendre”.
Des d'aquest punt, el recital es va convertir en un debat sobre quins poemes poden ser musicats, quins no funcionen amb una melodia al darrera, i quines cançons mai de la vida podrien ser recitades. Igualment, la conversa va derivar cap a la importància que han tingut els cantautors durant la història per fer arribar els grans poemes clàssics al públic en general. En aquest sentit, Josep Canals va elogiar la tasca feta, i Garriga, amb la seva faceta més crítica, va dir que “en molts casos, els hi han fet molt de mal, ja que la gent acaba oblidant qui és el poeta que hi ha al darrera”.
El recital va finalitzar amb la interpretació de dues obres del proper treball discogràfic de Obiols, aquest cop, musicats.
L'acte s'emmarca en el 12è Festival de Poesia de Sant Cugat.