La flautista Elisabet Franch en el concert de Cambres Singulars. FOTO: Cedida

Cultura

Virtuosisme proper

Crítica d'art d'Eduard Jener sobre l'actuació de la flautista santcugatenca Elisabet Franch

El segon concert de les Cambres Singulars, tercer programat, però segon ajornat, ens arriba el passat diumenge dia 4 al Centre d'Art Maristany amb la flautista santcugatenca Elisabet Franch, que ha dissenyat un programa gairebé cronològic de 9 compositors que li permeten mostrar tota una gamma extraordinària de formes musicals que, alhora, li donen la possibilitat d'exhibir la seva àmplia i profunda qualitat d'intèrpret que uneix al domini de la tècnica una sensibilitat que permet, per la seva proximitat, gaudir-ne més encara que en un espai d'auditori clàssic que, probablement, té unes condicions acústiques millors, però que no permet aquest contacte proper, visual i físic, que permet recollir totes les essències d'una interpretació esplèndida que va començar amb Georg Phillip Telemann i la seva Fantasia en La Major. Després Saverio Mercadante i les seves variacions sobre el tema La ci darem la mano de l'òpera Don Giovanni de Mozart on Franch va mostrar la subtil qualitat que fa un salt considerable amb Soliloqui del català Joaquim Homs que accentua a continuació amb Elègie de Johannes Donjon i després Syrinx de Claude Debussy on les explicacions prèvies de la flautista prenen un caràcter complementari molt valuós.

La capacitat de digitació de Franch, unida a la seva dosificació en bufar, queda plenament demostrada amb la Danse de la chèvre d'Artuh Honegger, una peça que comença amb tritons seguits d'alteracions cromàtiques i després un tema més melòdic per acabar amb un do harmònic i seré que va aixecar els bravos del públic. Seguia les Danses Orientales amb Bergére Captive i Jade amb aires orientals i després el Tango. Étude núm. 3 d'Astor Piazzola, que qualifica de 'molto marcato e energico' on Franch va tornar a mostrar la seva força i sentit del ritme i que va acabar amb l'autor contemporani polonès Krystof Zgraja i el seu Virtuoso Flamenco Studio núm. 1 que, en realitat, tenen poc de flamenc i molt de Johan Sebastian Bach. El públic demanava més (algú que es repetís el concert) i Elisabet Franch ens va regalar tornant a interpretar Piazzola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.