“Podem multiplicar per 10 la velocitat de la fibra òptica”
El projecte Sardana ha rebut, a Londres, el premi de la categoria d’innovació en capacitat de banda ampla dels GTB Innovation Awards. El jurat ha valorat que és un treball que “marcarà una diferència en el sector de les comunicacions”. El director de la recerca i catedràtic de la UPC, Josep Prat, és el santcugatenc encarregat del programa.
Un programa finançat per la Unió Europea que té l’objectiu de crear una nova arquitectura de xarxa que arribi fins a les llars. Va ser valorat per les autoritats europees entre els deu primers de 150 treballs, i per aquest motiu hem rebut una subvenció des de la UPC de 4’2 milions d’euros.
Com és que aquest treball té un nom tan català?
Són unes sigles, més o menys ajustades, de les paraules angleses següents: Scalable Advanced Ring-based passive Dense Access Network Architecture. La idea és una xarxa de connexió a la fibra òptica que vagi creixent. Talment com una sardana, que és una cosa popular i que va creixent sense límits. El problema actual de les xarxes d’accés és que la infraestructura és molt costosa. Nosaltres volem simplificar-ho al màxim.
Com es pot fer això a nivell tècnic?
Amb ramificacions que puguin créixer de manera il·limitada a partir d’una infraestructura bàsica. Utilitzant la segona generació de fibra òptica, la qual permet més capacitat, més distància i més usuaris, tot estructurat en una anella (com la sardana). Això permet que si hi ha un tall a la xarxa, en comptes de col·lapsar-se tot el sistema com passa ara, puguis donar la volta per l’altre costat de l’anella i recuperar la connexió.
Tot això sembla molt complicat. Quins serien els beneficis pels usuaris si s’apliqués la Sardana en una ciutat?
Es pot multiplicar per 10 el nombre d’usuaris connectats per cada anella així com la velocitat de navegació. Cada anella pot tenir un diàmetre de fins a 100 quilòmetres.
A Catalunya es podria aplicar amb costos baixos?
A Catalunya i en qualsevol entorn. Volem demostrar a usuaris i operadores que amb una tecnologia amb un cost igual o més baix es pot guanyar en qualitat. I una cosa molt important: la xarxa la podrien comptartir totes les operadores d’Internet i telefonia. Ara s’estan repetint els errors que es van cometre amb el coure.
Expliqui’ns-ho.
Abans es creava una xarxa i era propietat de Telefónica. Ara amb la fibra òptica passa el mateix. Les xarxes no haurien de ser propietat d’una operadora ja que si un nou actor entra al mercat s’ha de tornar a obrir el carrer per col·locar-hi el seu cablejat.
Vosaltres voldríeu treballar amb una xarxa “pública” però , això qui ho paga?
Aquí està la clau. Nosaltres defensem un model més horitzontal en el qual es puguin compartir les xarxes o, si s’escau, llogar-les per al seu ús. És com funciona a Suècia.
Això és possible aquí?
És difícil. Els reguladors públics van més enrere que la tecnologia.
La xarxa Sardana s’ha provat a algun lloc?
A la Bretanya francesa vam fer una prova de camp que va funcionar molt bé. Orange ja hi està interessat. •