Cal Caballu, del vi de Sant Cugat al vi de tot l’Estat
Cal Caballu va començar a finals dels anys seixanta venent vi de vinyes de Sant Cugat. Els pares de Joan Castanyé, propietari del celler, van iniciar el negoci com un punt de venda de pinsos als anys 20
Joan Castanyé explica com van ser els seus pares qui van iniciar un negoci en forma de botiga per vendre pinsos per a animals als anys 20 del segle passat. “La ramaderia ja s’acabava a Sant Cugat. Com que a mi m’agrada el tema del vi, vaig anar a parlar amb un conegut que em va dir que hi havia una bodega que plegava i es venia les bótes. I aquelles bótes són les que tinc aquí encara”, recorda.
Vi santcugatenc
“Sant Cugat estava rodejat de vinya per tots els cantons”, explica Castanyé, que destaca com en els seus inicis l’elaboració del vi era totalment artesanal: “Teníem una vinya i anàvem amb un carro a collir el raïm. Aquí disposàvem d’una màquina on trepitjàvem el raïm. El vi sortia tèrbol i l’havies de deixar reposar per trasbalsar-lo i treure-li els baixos per aclarir-lo”.
Sobre el vi que es feia de les vinyes de Sant Cugat, assegura que “estava molt bé”; i recorda com en algunes vinyes n’hi havia de menys graduació i que els havia de barrejar perquè tinguessin més cos.
A granel i amb porró
Poc a poc les vinyes santcugatenques van anar desapareixent i amb elles el procés artesanal d’elaboració del vi: “Com qui diu, avui es cull el raïm un dia i l’endemà ja el pots vendre”. Ara el vi que ven a granel Cal Caballu és del Penedès, de Tarragona o de la Rioja, entre altres denominacions.
Sobre el vi de granel, diu que “és bo i es pot comparar amb vi embotellat”. Per a Joan Castanyé, però, és clau beure’l amb porró: “Hi he begut tota la vida, els meus pares ja tenien el porró sobre la taula. El rajolí és més finet i l’assaboreixes millor”.
Futur assegurat
Sobre el futur del vi a granel, Joan Castanyé està convençut que seguirà endavant i relata com molts joves descobreixen la bodega i comencen a comprar-ne després de seguir els seus consells. “Els qui no estan acostumats a veure vi, els hi barrejo de negre amb negre dolç per fer-lo més suau i que perdi l’aspror”.
“Tinc clients que vénen des que vaig començar i també nous clients. Quan jo vaig començar hi havia set o vuit bodegues, i ara un parell i gràcies”, afegeix. “El dia de demà, la bodega l’aniran continuant els meus fills, suposo. Jo vaig aprendre dels meus pares i ells van aprenent per mi”, conclou.