Jaume Angerri: “Sant Cugat té un mirall a Barcelona que és Gràcia”
L’economista santcugatenc va ser director general de Promoció Comercial de la Generalitat i president del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
El sector de comerç al detall són els establiments oberts al públic on es compra i es retira un producte. Però el consumidor associa a aquest tipus de comerç tots els establiments, també els serveis que presten una tintoreria o un barber. Un tercer bloc és la restauració.
Com es registra el tipus de comerç que hi ha en una ciutat?
Fins l’any 2002 l’Impost per Activitat Econòmica (IAE) era d’obligat per a qualsevol establiment i, per tant, se sabia quina era la seva activitat. El govern d’Aznar el va retirar als establiments que facturessin menys d’un milió d’euros anuals i, per tant, es va deixar de tenir el registre.
Quins perills pot generar aquesta falta de control?
Un dels avantatges del sistema de desregulació en el qual hem anat avançant és que és molt fàcil iniciar una activitat. Però és bastant més difícil controlar les competències deslleials, és a dir, que s’obren establiments sense complir tots els requisits.
Quina és l’alternativa per saber els tipus d’establiments?
L’IAE només el pot posar l’Administració de l’Estat. El que ha d’haver-hi en una economia com la catalana és un registre, que no cal que sigui impositiu. Mentrestant les administracions que ho volen tenir controlat ho fan a través de les factures elèctriques i l’aigua.
A Sant Cugat hi ha competència deslleial?
Menys que en altres ciutats perquè no té unes zones marginals que no estiguin controlades. El mecanisme de planejament urbanístic de Sant Cugat ha fet que el comerç estigui concentrat en un eix que s’ha consolidat. Hi ha un abans i un després de la vianantització des de la plaça d’Octavià a Lluís Millet.
Com ha canviat el comerç a la ciutat?
Els últims anys ha augmentat el nombre de locals destinats al comerç amb l’obertura de Coll Favà, Mira-sol o Torreblanca. A partir dels anys 90 és quan la ciutat es fa tan gran que necessita una oferta més àmplia i aleshores vénen petites cadenes de fora a cobrir aquesta necessitat. Si tu mires el passeig de Gràcia, no en queden, de barcelonins, i és un problema per a Barcelona? Simplement és una oferta complementària.
S’han fet mal els diferents models?
Han fet que la gent de Sant Cugat no marxi a comprar fora i determinades ensenyes locals han agafat una consciència d’estar aquí i han obert una segona botiga. Durant uns anys va haver-hi molts comerciants que van tancar perquè no tenen relleu generacional.
S’està perdent el comerç tradicional?
El comerç tradicional entès com el que no evoluciona, acaba tancant independentment de si és petit o gran.
Què passa amb el petit comerç?
El comerç urbà té una funció integradora, convivencial i de relligar una societat. No té per què ser tradicional. Un petit comerç evolucionat pot seguir funcionant durant molt de temps. El problema és quan aquest comerç d’atenció personal on la gent se sent còmoda es va substituint per cadenes.
Això és un error?
El que fa és que el comerç urbà deixa de ser menys previsible. Quan els centres comercials es converteixen en clònics són menys sorprenents. Per tant, què cal fer? Estendre la taca d’oli. El carrer principal ho seguirà sent i es convertirà en el passeig de Gràcia, on el volum de rendes dels lloguers haurà expulsat els autòctons però en canvi, aquests crearan un seguit de carrers que tindran estil i es posaran de moda.
És aquesta la tendència?
Això és el que li toca a Sant Cugat. I Sant Cugat té un mirall a Barcelona que és Gràcia. El carrer Gran de Gràcia no és diferent de Santa Maria o Santiago Rusiñol però és a les places i als petits carrers on es fa vida. És el model mediterrani de comerç de poble i de comerç d’eixample.
El centre comercial planificat a Cerdanyola és compatible amb el comerç de Sant Cugat?
No crec que sigui compatible. Un centre de la dimensió del que es projecta a Cerdanyola probablement no farà malbé el model del centre de la ciutat però sí que pot afectar bastant més el desenvolupament de comerç de barri, de poder anar de compres al teu barri. Una mica més d’oferta que demanda sempre va bé però si et passes d’oferta, cau la més feble, és a dir, els barris.
Llegeix la resta del reportatge sobre comerç