Joan Castané: “Teníem unes grans quadres: els qui venien a les fires ens hi deixaven els cavalls ”
Entrevistem a Joan Castañé, gerent de Cal Caballu
Sempre ha estat celler Cal Caballu?
No, abans era una botiga de grans per a les bèsties: per als cavalls, per a les gallines.... S’hi venia alfals, garrofes, blat, blat de moro... entre d’altres productes per als animals. També hi havia alguns productes d’alimentació, sobretot llegums (mongetes, cigrons...).
I quan va passar a ser celler?
El 1968, però des de feia molts anys ja fèiem vi. Nosaltres teníem vinyes. El meu pare, Ton Castañé, havia comprat una premsa de raïm contínua el 1929, l’any que es va celebrar l’Exposició Internacional a Barcelona. Era una premsa que anava amb electricitat; no la feia servir només la meva família. Tot i que ja existia, des de l’any 1921, el Celler Cooperatiu, uns quants pagesos, que no eren membres de la cooperativa, venien a Cal Caballu a premsar el raïm per fer vi; les restes que en quedaven les portaven al poble de Molins de Rei i allà en feien esperit de vi.
Per què el nom de Cal Caballu?
El local tenia unes grans quadres, per això els qui acudien a la fira de maig l’anomenada Fira de les Forques, i la de setembre, la Fira de les Portadores, molt concorregudes, que es feien a la plaça d’Octavià, hi deixaven els seus cavalls. I vam passar a ser coneguts com a Cal Caballu.
Vostè va veure i viure aquestes fires del Sant Cugat rural?
Sí, els darrers anys. En totes dues fires, al carrer Major hi havia eines del camp, i a la plaça el bestiar (al mig de la plaça, sobretot a la fira de setembre, hi havia aviram). En un mur de la plaça d’Octavià, la que envolta el Monestir, es lligaven els cavalls; encara s’hi poden veure avui algunes de les anelles que s’empraven.
Els de Cal Caballu veníeu productes en aquestes dues fires?
Sí. Hi veníem cistells, taps, i, específicament a la del setembre, coves i portadores.
El bar El Caballu Petit, situat a l’avinguda de Rius i Taulet, també pertany a la seva família, a la saga dels Castañé?
Sí, va muntar-lo el meu germà Gabriel.
Quan va obrir?
El Caballu Petit va obrir les portes l’any 1954 com a bodega; més endavant va passar a ser una cerveseria. Aquest va ser el primer establiment de Sant Cugat que va introduir la cervesa de barril. Quan va obrir no hi havia la gasolinera que hi ha ara, que diuen que ha d’enderrocar-se. Era un lloc molt tranquil. Per la carretera de Rubí passaven els carros que anaven cap als camps. Hi havia un xicot que feia de carreter i li agradava molt el vi... El cavall, quan passava per davant del bar, s’aturava per pròpia iniciativa! Quan hi havia ball a La Unió, a la sortida, la gent anava a prendre un refresc, una copa o un got de vi a El Caballu Petit.