Qui treballa a Sant Cugat? Una ciutat amb més feines que treballadors residents

Cada dia, milers de persones entren i surten de Sant Cugat per anar a treballar. Darrere d'aquest moviment quotidià, hi ha una realitat econòmica contundent: més de 60.000 llocs de treball en una ciutat que no ha deixat de créixer. Amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, les dades més recents (març de 2026, provisionals, d'Idescat) dibuixen una economia sòlida, però també molt definida: Sant Cugat és, sobretot, una ciutat de serveis.

No és només una tendència: és una estructura. Gairebé 9 de cada 10 llocs de treball es concentren en aquest sector (52.620 afiliacions). La indústria (5.860) i la construcció (1.715) hi són, però en un segon pla; l'agricultura (25), pràcticament, ha desaparegut del mapa laboral local. Aquesta especialització explica moltes coses: des del tipus d'empreses que s'hi instal·len fins al perfil dels treballadors que hi arriben cada dia.

On treballen realment els 60.000 ocupats

Més enllà de les categories generals, el detall dels 60.215 llocs de treball a Sant Cugat permet veure amb precisió com és el dia a dia laboral de la ciutat. El sector amb més ocupació és el comerç, amb 11.415 treballadors, seguit molt de prop per les activitats administratives i serveis auxiliars (7.980) i les activitats professionals, científiques i tècniques (7.765). Són tres grans blocs que, junts, concentren una part molt significativa de l’ocupació local.

També destaquen les activitats vinculades al coneixement i la tecnologia. Les empreses de telecomunicacions i serveis informàtics ocupen 5.645 persones, mentre que la indústria manufacturera, tot i tenir menys pes en nombre d’empreses, dona feina a 4.250 treballadors. Altres àmbits com l’educació (3.775), la sanitat i els serveis socials (3.490) o l’hostaleria (3.505) completen un ecosistema divers que va molt més enllà del tòpic d’una economia basada exclusivament en oficines. En canvi, sectors com l’agricultura o l’energia tenen una presència gairebé simbòlica en el conjunt de l’ocupació.

Una ciutat de grans empreses

Hi ha una altra dada que ajuda a entendre Sant Cugat: el pes de les grans empreses. Més de 25.000 persones treballen en companyies de més de 250 empleats. És el grup més nombrós. Però aquesta no és només una ciutat de grans corporacions. També hi conviuen milers de petites i mitjanes empreses, i és que 12.365 treballadors ho fan en empreses de 10 a 49 empleats, mentre que 15.625 treballadors ho fan en empreses de 50 a 249 empleats. D'altra banda, gairebé 7.000 treballadors depenen de microempreses (6.865)

En els darrers anys, a més, la tendència ha estat a l'alça: des del 2020, l'ocupació ha crescut en més de 6.000 llocs de treball, passant dels 53.410 treballadors als 60.215. En aquest cas, però, s'observa que les microempreses són les que menys han crescut, amb un augment de poc més de 700 treballadors, en comparació de les petites (uns 2.600 treballadors) o mitjanes empreses (uns 1.800 treballadors) i de les empreses de més de 250 empleats (uns 1.900 treballadors). 

De què viuen les empreses?

En total, el municipi compta amb 3.190 empreses, la gran majoria vinculades al sector serveis (2.862), fet que reforça el perfil terciari de l'economia local. Quan es parla d’una economia basada en els serveis, sovint es fa en termes generals. Però les 3.190 empreses de Sant Cugat mostren que aquesta etiqueta amaga una realitat molt més diversa. El gruix del teixit empresarial es concentra en activitats vinculades al coneixement i als serveis a empreses. Destaquen les activitats professionals, científiques i tècniques (462 empreses) i el comerç (669), que continua sent el sector amb més presència, a més les activitats immobiliàries (262).

També tenen un pes important sectors com l’hostaleria (274 empreses), les activitats administratives i serveis auxiliars (209) i les activitats sanitàries i socials (157). Un dels trets més característics del municipi és el pes de les activitats vinculades a l’economia del coneixement. Les empreses de tecnologia i informació (174), juntament amb les d’edició i continguts (34), reforcen el perfil de Sant Cugat com a pol empresarial qualificat dins l’àrea metropolitana. Mentrestant, la indústria manufacturera (133 empreses) i la construcció (179) mantenen una presència significativa però secundària, molt lluny del volum dels serveis.

El perfil del santcugatenc treballador

Hi ha una altra dada que ho explica tot: Sant Cugat té més feina que treballadors. Les 60.215 afiliacions superen de llarg les 48.050 persones ocupades que hi resideixen, una diferència que es tradueix cada dia en entrades i sortides constants de treballadors. Més enllà de quants treballadors hi ha, les dades permeten veure també com treballen els santcugatencs. I aquí apareix una altra característica clau: un mercat laboral marcat per l’estabilitat i el pes dels perfils qualificats.

Dels 48.050 persones ocupades que resideixen a Sant Cugat, 38.180 treballen per compte d’altri, tenint la gran majoria contracte indefinit (31.980 persones), molt per sobre dels 3.065 temporals. És una diferència clara que apunta a un mercat laboral relativament estable. Aquesta estabilitat es combina amb un predomini de la jornada completa (26.455 treballadors), davant dels 7.080 a temps parcial i els 1.505 fixos discontinus.

També destaca la composició professional. Els grups més nombrosos corresponen a perfils qualificats: enginyers, llicenciats i alta direcció (12.555 treballadors), perfils tècnics mitjans (4.545) i oficials administratius (5.700). Aquestes xifres reforcen la idea d’un mercat laboral orientat cap a feines vinculades al coneixement, la gestió i els serveis professionals. Tot i això, el teixit laboral és divers. Perfils com els auxiliars administratius (3.815) o altres treballadors operatius també hi tenen un pes rellevant i contribueixen a l’equilibri del conjunt.

Pel que fa a la forma jurídica de les empreses, el gruix de l’ocupació es concentra en societats mercantils. Destaquen especialment les societats limitades (16.825 treballadors) i les societats anònimes (8.530). També tenen un paper significatiu les associacions (3.710) i el sector públic en sentit ampli. En canvi, les empreses individuals (persones físiques) tenen un pes molt més reduït en termes d’ocupació (1.655 treballadors), tot i la seva importància en el conjunt de l’activitat econòmica.

Autònoms: la base que no sempre es veu

Si el teixit empresarial dibuixa una ciutat de serveis, el mapa dels autònoms ho confirma. A Sant Cugat, la quantitat d'autònoms no només és nombrós (8.140 persones) sinó també altament especialitzat. El gruix dels autònoms es concentra en activitats de valor afegit. Destaquen especialment les activitats professionals, científiques i tècniques, amb 1.925 autònoms, molt per davant de qualsevol altre sector. És una xifra que parla de consultors, arquitectes, advocats, enginyers o perfils vinculats al coneixement.

També tenen un pes rellevant el comerç (1.275 autònoms), les activitats sanitàries i socials (685) i els anomenats altres serveis (550), que inclouen una gran varietat d’activitats personals i professionals. Altres sectors com la construcció (455) o les activitats tecnològiques i d’informació (455) mantenen també una presència destacada, mentre que àmbits com l’educació (430) o l’hostaleria (385) completen un ecosistema divers. En canvi, l’agricultura i altres activitats primàries continuen tenint un pes gairebé testimonial.

Menys atur, però no per a tothom igual

Si hi ha una dada que convida a l'optimisme és l'evolució de l'atur. El 2025 es va tancar amb una mitjana de 2.337 persones aturades, molt lluny de les més de 4.000 que es registraven fa una dècada. La recuperació després de la pandèmia és clara. Però no és homogènia. Les dones continuen patint més atur que els homes (1.287 davant de 1.050), una diferència que es manté any rere any i que apunta a desigualtats estructurals.

El domini dels serveis també es reflecteix en les dades d'atur: 8 de cada 10 persones aturades provenen d'aquest sector (1.868,3 persones). La indústria (252,4) i la construcció (104,2) tenen un pes molt menor, mentre que els qui no han tingut mai feina superen el centenar i l'agricultura és residual (7,8). És la cara menys visible d'un model econòmic molt especialitzat.

Una ciutat que treballa i que envelleix

El mercat laboral també es llegeix en clau demogràfica. El nombre de pensionistes no ha deixat de créixer: de poc més de 9.000 el 2011 a 13.557 el 2024. És un augment sostingut que parla d'una ciutat que acumula trajectòries laborals llargues i que afronta el repte de l'envelliment.

A més, el nivell de renda dels jubilats situa Sant Cugat entre els municipis amb pensions més altes del país. Amb una pensió mitjana de 1.656 euros mensuals, és la tercera més alta de Catalunya, només per darrere de municipis molt més petits com Flix (1.745 euros) o l'Albiol (1.684).

De fet, el rànquing està dominat majoritàriament per localitats de poca població, i no és fins més enllà de la vintena posició que apareixen grans ciutats com Barcelona (1.479) o Tarragona (1.482 euros). En aquest context, el cas de Sant Cugat destaca com una de les primeres grans ciutats amb pensions més elevades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.