Sant Cugat no és la ciutat més rica de Catalunya: superada per una del Baix Llobregat

Sant Cugat fa anys que viu instal·lada en una etiqueta: ciutat rica. Però les dades del 2023 d'Idescat permeten afinar molt més el diagnòstic. Amb una renda familiar disponible de 30.434 euros per habitant, Sant Cugat és avui la segona ciutat més rica de Catalunya entre els municipis de més de 20.000 habitants. Només la supera Sant Just Desvern, que manté el lideratge amb 33.256 euros.

A partir d'aquí, el rànquing de ciutats dibuixa un patró força clar. Per darrere de Sant Cugat apareix Sant Quirze del Vallès, ja a certa distància amb 26.995 euros per habitant, seguit de Barcelona, que es queda en 25.898 euros. La llista continua amb municipis costaners i de l'entorn metropolità com Vilassar de Mar (25.085), Sitges (24.823) o el Masnou (23.920), i amb altres ciutats consolidades del Baix Llobregat com Sant Joan Despí (23.030), Molins de Rei (23.013) o Esplugues de Llobregat (22.939). Més enllà de les diferències de xifra, totes comparteixen un mateix perfil: entorns urbans ben connectats, amb un pes important de les classes mitjanes i altes i una forta vinculació amb l'economia metropolitana.

Aquest lideratge no és puntual. Si es mira la sèrie històrica de l’última dècada, Sant Just Desvern ha ocupat de manera sostinguda la primera posició entre les ciutats amb més renda, mentre que Sant Cugat s’ha mantingut de forma gairebé ininterrompuda en el segon lloc. Les dades mostren una evolució paral·lela entre tots dos municipis, amb nivells elevats i una clara distància respecte a la resta. Més enllà de les oscil·lacions anuals, el patró es repeteix: Sant Just lidera i Sant Cugat consolida la seva posició com a alternativa immediata, reforçant un duopoli de la renda alta entre les grans ciutats de l’àrea metropolitana.

A l'altra banda del rànquing, la fotografia és molt diferent. Municipis com Salt (13.633), Lloret de Mar (14.009) o Roses (14.578) se situen a la cua amb rendes per habitant que amb prou feines superen els 14.000 euros. En aquests casos, el pes de sectors com el turisme estacional, la precarietat laboral o una major vulnerabilitat social condicionen fortament les mitjanes. El contrast amb les primeres posicions no és només una qüestió de números, sinó de models econòmics i urbans radicalment diferents.

La ciutat, cada cop més rica 

Si es posa el focus en l'evolució, el cas de Sant Cugat és especialment revelador. En poc més d'una dècada, la ciutat ha passat de poc més de 21.000 euros per habitant el 2010 a superar els 30.000 el 2023. El creixement no ha estat lineal (amb anys d'estancament i fins i tot de retrocés, especialment al voltant de la pandèmia), però la tendència de fons és clara: una progressiva escalada que consolida el municipi en la part alta del rànquing. El salt dels darrers anys, especialment entre 2022 i 2023, és el més intens de tota la sèrie i marca un punt d'inflexió.

Aquest recorregut permet entendre millor què representa avui Sant Cugat. No és només una ciutat rica en termes absoluts, sinó un municipi que ha anat reforçant aquesta posició amb el temps, a mesura que consolidava un model basat en l'atracció de població amb ingressos elevats, un mercat immobiliari exigent i una forta integració en l'economia de serveis de l'àrea de Barcelona.

Els municipis més rics de Catalunya

Quan s'amplia la mirada al conjunt de municipis, però, el lideratge canvia. El rànquing global del 2023 està encapçalat per Alella (35.425 euros) i Matadepera (34.766 euros), seguits de Sant Just Desvern (33.256) i d'altres localitats com Cabrils (31.280) o Tiana (28.136). En aquest context, Sant Cugat del ocupa la cinquena posició. Són municipis, en la seva majoria, més petits i amb una composició social molt més homogènia, cosa que facilita que les rendes mitjanes s'enfilin.

A la part baixa d'aquest rànquing ampli tornen a aparèixer noms com Salt, Lloret de Mar o Castelló d'Empúries (14.136), juntament amb altres municipis com el Perelló (14.198) o Santa Margarida de Montbui. La bretxa entre els extrems és enorme i evidencia fins a quin punt la distribució territorial de la renda a Catalunya continua sent desigual.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.