Valls (Anticimex): "Una plaga pot créixer exponencialment si troba aliment i refugi"

Les rates, les paneroles, els tèrmits, les xinxes o el mosquit tigre són algunes de les plagues que combat Anticimex, una multinacional sueca amb seu a Sant Cugat especialitzada en sanitat ambiental, control de plagues i tractament d'aigües. Amb clients que van des de particulars fins a grans empreses, indústries, hospitals i administracions públiques, la companyia té presència arreu d'Espanya i acaba d'estrenar unes noves instal·lacions a Sant Cugat, des d'on coordina la seva activitat a Catalunya, Espanya i Andorra. Parlem amb el seu director general, Josep Valls, sobre les plagues més habituals, l'arribada d'espècies invasores i el paper de la tecnologia i la prevenció per combatre-les.

Més info: L'empresa de control de plagues Anticimex creix a Sant Cugat amb una nova seu central

Quines són les plagues més habituals a Catalunya i Espanya?

Les principals plagues que trobem a Catalunya són rosegadors i insectes, especialment les paneroles. Però també hi ha altres plagues molt importants en què estem especialitzats, com les xinxes. De fet, Anticimex vol dir 'antixinxes'. Cimex és el nom científic de la xinxa. L'empresa es va fundar fa 90 anys a Suècia, precisament per prevenir i tractar les infestacions de xinxes, que aleshores eren un problema molt important. Un altre dels grans àmbits de la companyia és el tractament de la fusta, especialment contra els corcs i els tèrmits. A Espanya, els tèrmits tenen una presència molt important als nuclis urbans antics, on hi ha molts edificis amb estructures de fusta. El 90% dels nuclis antics urbans tenen termites. 

I pel que fa a les espècies invasores?

Ens hem acostumat a conviure amb el mosquit tigre, que precisament es va detectar inicialment a Sant Cugat i és una plaga. Però constantment apareixen noves espècies. Fa poc vam tractar al port de Barcelona una espècie de tèrmit invasor que havia arribat amb uns contenidors. També hem detectat noves espècies de formigues, algunes perilloses, i tenim el problema de la vespa asiàtica, que s'està expandint. Jo justament soc apicultor i puc dir que és un dels grans problemes que tenim actualment. La vespa asiàtica exerceix molta pressió sobre les abelles i veurem com afecta el futur de l'apicultura.

El canvi climàtic està afavorint l'aparició de noves plagues?

Hi està relacionat en molts casos. No és només que plogui més o menys, sinó que tenim temperatures més altes, episodis de pluja més intensos i unes condicions ambientals que estan canviant. Tot això afecta el comportament i la distribució de les espècies. Però també hi ha un altre factor: cada vegada som més exigents amb la presència de plagues. Fa uns anys, tenir formigues a casa es podia considerar una cosa normal. Avui ja no ho acceptem de la mateixa manera. I en l'àmbit empresarial, els requisits sanitaris i les auditories són cada vegada més estrictes, per exemple per exportar.

Defenseu que la prevenció és fonamental. Per què?

Les plagues tenen una capacitat de reproducció molt ràpida quan troben les condicions adequades. Si un animal entra en un espai on té aliment, refugi i un lloc per reproduir-se, el problema pot créixer exponencialment. Quan una plaga ja està molt estesa, controlar-la requereix molts més recursos i, sovint, més productes químics. En canvi, si la detectes quan comença, és molt més fàcil actuar i pots utilitzar mètodes més sostenibles. Aquesta és una de les essències d'Anticimex: treballar per prevenir els problemes abans que es converteixin en una infestació.

"Si tens un forat per on entren rosegadors i només elimines els animals, l'endemà en poden entrar més"

Com us ajuda la tecnologia a detectar les plagues?

Utilitzem dispositius de monitoratge que instal·lem a les dependències dels clients. Per exemple, tenim sensors que detecten el moviment dels rosegadors i ens envien un senyal quan hi ha activitat. També tenim dispositius de detecció d'insectes. Imaginem un supermercat que rep palets de mercaderies cada dia. Si en un d'aquests palets entra un ratolí al magatzem, els nostres dispositius poden detectar-lo durant la nit. L'endemà, un tècnic pot anar-hi i actuar abans que l'animal provoqui danys o contamini algun producte. Aquesta capacitat d'anticipació és un dels nostres elements diferencials. No es tracta només d'eliminar una plaga, sinó d'evitar que arribi a convertir-se en un problema.

Això també permet reduir l'ús de productes químics?

Sempre prioritzem els mètodes físics abans que els químics. Per exemple, podem fer tractaments tèrmics per eliminar determinats insectes sense deixar residus químics. Quan hem d'utilitzar productes químics, intentem que siguin molt específics. En el cas de les paneroles, en lloc de polvoritzar insecticida per tot un espai, podem aplicar petites quantitats d'un gel que les atrau i actua específicament sobre aquests insectes. La idea és fer tractaments racionals, precisos i amb el mínim impacte ambiental possible.

Però eliminar els animals no sempre resol el problema, oi?

Quan detectem una incidència, hem de controlar-la, però també entendre per què s'ha produït. Si tens un forat per on entren rosegadors i només elimines els animals, l'endemà en poden entrar més. Una part fonamental de la nostra feina és identificar els punts d'entrada i corregir-los. Pot ser instal·lar mosquiteres, protegir la part inferior de les portes, tapar forats o revisar desaigües i falsos sostres. La feina del tècnic és essencial per evitar que el problema es repeteixi.

"El més important és entendre que els animals busquen tres coses: aliment, refugi i un lloc on reproduir-se"

Què podem fer a casa per prevenir les plagues?

El més important és entendre que els animals busquen tres coses: aliment, refugi i un lloc on reproduir-se. Si eliminem aquestes condicions, reduïm molt les possibilitats de tenir una plaga. Cal mantenir els espais nets i endreçats, evitar deixar aliments accessibles i revisar els possibles punts d'entrada. Els desaigües són especialment importants, perquè tant els insectes com els rosegadors els poden utilitzar per accedir als habitatges.

Quines són les plagues més difícils de combatre?

Un bon exemple són les xinxes. Si en un hotel es detecta una infestació en una habitació i el personal intenta solucionar-la sense els coneixements adequats, pot acabar dispersant els insectes. Això pot convertir un problema localitzat en una habitació en una infestació que afecti tot l'hotel. Per desconeixement, una actuació mal plantejada pot agreujar molt el problema.

Com arriben les noves espècies invasores?

Principalment a través de la mobilitat de persones i mercaderies. Les xinxes es poden transportar amb els viatgers i els seus equipatges. Altres espècies arriben en contenidors, palets o altres mercaderies. Nosaltres fem tractaments de desinsectació de vehicles que s'exporten des d'Espanya. La globalització facilita el moviment de mercaderies i també el de les espècies que hi poden viatjar.

Per què és tan important controlar una plaga a temps?

Perquè les conseqüències poden anar molt més enllà de les molèsties que provoca un insecte o un rosegador. En una indústria, un ratolí pot rosegar cables elèctrics i provocar una avaria o fins i tot un incendi. També treballem en parcs solars, on els rosegadors poden afectar el cablejat de les instal·lacions. I en una empresa alimentària o un hospital, les exigències sanitàries són especialment elevades. El nivell de control ha de ser l'adequat per a cada situació. No és el mateix un quiròfan que un habitatge particular, però en tots dos casos és important prevenir i actuar correctament.

"El primer que recomanaria és revisar els possibles punts de cria del mosquit tigre"

El mosquit tigre és una de les plagues que més preocupa a Sant Cugat. Què podem fer per reduir-ne la presència?

El mosquit tigre té una capacitat de desplaçament relativament limitada. Per això, el primer que recomanaria és revisar els possibles punts de cria que hi ha al voltant de casa. Sabem que es pot reproduir amb molt poca aigua. Cal revisar els plats dels testos, els desaigües, els recipients i els punts on s'acumula aigua de pluja. Si hi ha espais on l'aigua s'ha de mantenir, es poden aplicar tractaments larvicides adequats. També existeixen trampes de captura i tractaments per reduir la població de mosquits adults. La combinació d'una bona inspecció inicial, l'eliminació dels punts de cria i els sistemes de control pot reduir considerablement la densitat de mosquits i permetre gaudir dels espais exteriors amb més tranquil·litat.

Acabeu d'estrenar unes noves instal·lacions a Sant Cugat. Quina activitat hi concentreu?

Som una companyia amb una estructura molt descentralitzada, perquè el nostre servei requereix proximitat. Donem cobertura a tot Espanya i actualment tenim 45 gerències territorials. Les decisions operatives del dia a dia es prenen des de cada delegació, però necessitem una estructura central que els doni suport. Aquesta central és a Sant Cugat. Des d'aquí gestionem qüestions comptables, fiscals i econòmiques, així com àrees de suport com la prevenció de riscos laborals, el màrqueting, la comunicació, les compres o la gestió de flotes. 

Per què heu apostat per Sant Cugat?

Fa molts anys que som a Sant Cugat. Vam començar a Barcelona i després ens vam traslladar aquí. És un municipi que sempre ha acompanyat les empreses i que té una ubicació logística molt còmoda, tant per l'accés a Barcelona i a l'aeroport com per les connexions per autopista. A més, Sant Cugat té un ecosistema empresarial molt interessant. Per les comunicacions, l'entorn empresarial i les facilitats que ofereix, ens hi sentim molt còmodes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.