Aquest hivern s'acabarà de desmantellar el campament de gitanos de Can Fontanals, on hi han arribat a viure un centenar de persones. FOTO: Artur Ribera

Actualitat

El campament de gitanos de Can Fontanals es desmantellarà aquest hivern

Des del 2005, l'associació Vincle treballa amb els habitants del campament de Can Fontanals per buscar-los sortides en forma d'habitatge social

El campament de gitanos de la zona de l'Hospital General, ubicat a Can Fontanals, quedarà desmantellat durant aquest hivern. Així ho ha explicat al TOT Sant Cugat el director de l'associació Vincle, Francesc Rodríguez; que detalla que treballen amb les persones del campament des del 2005. Llavors en el campament hi vivien 76 persones de 15 nuclis familiars corresponents a 8 grans famílies i; actualment, només hi queden 8 persones d'una sola família. "A mesura que les famílies han anat marxant, l'assentament de Can Fontanals s'ha anat buidant, netejant i controlant que no hagi cap més entrada", destaca Rodríguez.

Sortida: habitatge social
Les persones que han marxat del campament ho han fet reallotjades en habitatge social i facilitats econòmiques gràcies al treball de Vincle. L'associació, que treballa per la inclusió social, els ha distribuït en pisos de lloguer social gestionats per l'Agència Catalana de l'Habitatge i Promusa en diferents poblacions del Vallès: Rubí, Montcada, Terrassa, Cerdanyola i Sant Cugat (on se'ls hi han facilitat set habitatges). Francesc Rodríguez destaca que intenten dispersar-los, respectant sempre els nuclis familiars més propers, per tal d'afavorir la inclusió social.

"Per a la majoria de famílies el pas a habitatge ha estat important per al progrés dels menors que així poden viure en una major igualtat d'oportunitats que els seus companys d'escola i institut", afegeix. Rodríguez també explica com ho han viscut: "Una cosa són els desitjos, però viure en barraques els hi generaven moltes dificultats i ho veuen com una millora".

Facilitats econòmiques
Francesc Rodriguez explica les dificultats que comporta passar de viure en barraques a fer-ho en habitatges: "Algunes famílies han donat aquest pas en un moment de crisi i retallada de prestacions (per exemple la renda mínima d'inserció), la qual cosa els ha empés a una situació econòmicament angoixant: abans tenien pocs ingressos i poques despeses, ara tenen menys ingressos i moltes més despeses".

Per aquest motiu, la reubicació en habitages ve acompanyat de subvencions pel què fa al pagament de la llum, despeses de comunitat i altres despeses relacionades amb el fet de viure en un pis i no en barraques, on no es tenen aquestes obligacions.

Un cop s'instal·len als nous habitatges, el seguiment de Vincle a les persones no s'atura i se signa amb la família un pla de treball familiar que es va revisant constantment. "Des del punt de vista de l'habitatge, el nostre equip es desplaça constantment als domicilis vetllant que l'ús de l'habitatge i dels edificis es faci correctament, i es donin relacions veïnals de respecte mutu".

Treball que ve de lluny
El director de Vincle explica com van iniciar el 2005 els treballs en el campament: "Vàrem començar fent un estudi, coneixent-nos mútuament, analitzant els itineraris seguits i vàrem fer una proposta de diferents escenaris de resolució; tot iniciant el treball social i educatiu previ al reallotjament".

"Quan estaven al campament es treballava amb ells de forma integral, considerant tots els aspectes relacionats amb els drets humans i la dignitat humana: formació, treball, salut, relacional, alimentació...", detalla Rodríguez. Tot aquest treball s'ha fet de forma cohesionada amb els serveis municipals com l'educació, els CAP, el SOM, Serveis Socials...

Majoria de menors i firaries
Des del 2005 quan Vincle va començar a treballar amb els habitants del campament, aquest ha experimentat canvis i va arribar a tenir una població de gairebé un centenar de persones. El 40% dels habitants són menors de 16 anys, un altre 40% són gent entre 16 i 40 anys i la resta són majors de 41 anys. La distribució entre homes i dones és similar.

L'activitat professional majoritària quan vam començar era la de firaires: Molts són experts en el manejament d'aparells de fira (matalassos inflables, pesca de l'aneguet, punteria, etc.), en diferents categories: uns més precàriament, altres en millors condicions, també en música de carrer. Una minoria ha treballat per compte d'altri: planxadores, venedores al supermercat, conducció de grues, mecànica, etc.