Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quan parlem de bolets la majoria de nosaltres pensem en els comestibles i, més concretament, en el típics com els rovellons, els ceps, els camagrocs sense saber que les espècies comestibles són només un mil·lèsima part del món boletaire i que existeixen més de cent mil espècies diferents que desenvolupen una feina important en l’ecosistema.
Què és un fong?
Durant molt anys els científics han discutit sobre si els fongs són una planta o un animal i encara no s’han posat d’acord. Es pot considerar que pertanyen a un grup diferenciat perquè no tenen cap de les característiques clàssiques de les plantes o dels animals. Una de les seves característiques principals és que no fan la fotosíntesi com ho fan las plantes i la seva reproducció és produeix mitjançant espores. El seu “cos” està format per filaments difusos, tubulars i ramificats i rep el nom de miceli.
La seva funció principal és la de descompondre la matèria morta de les plantes i dels animals, fet pel qual adquireixen un paper molt important en el bon funcionament de l’ecosistema. La seva principal característica és que estableixen relacions simbiòtiques amb les plantes per garantir la seva subsistència absorbint el seu sucre i aportant-los sals minerals i aigua. Hi ha moltes espècies diferents agrupades en cinc grans grups en funció de l’estructura del seu miceli i per la forma com es formen les espores.
Què coneixem per bolets?
Els profans en la matèria en prou feines coneixem uns quants dels milers de bolets o fongs que existeixen. Hem de tenir en compte que només es consideren comestibles entre cent i cent-cinquanta espècies i una quantitat similar de tòxiques o mortals. Ens passen desapercebuts la gran majoria i no pensem que moltes malalties de la pell són fruit de fongs que, en lloc de fer la simbiosi amb les plantes, la fan amb el ser humà.
La principal recomanació a fer pel que fa als bolets que trobem als boscos és que no s’han de menjar si no tenim la certesa absoluta de la seva comestibilitat. Un error en el reconeixement d’un bolet pot dur a intoxicacions greus i, fins i tot, en alguns casos a la mort. Així, quan sortim a buscar bolets ho hauríem de fer sempre acompanyats d’un expert en la matèria que pugui reconèixer fàcilment les diferents espècie.
La majoria de bolets tòxics o mortals acostumen a tenir un molt bon aspecte i ser “bonics”, amb la qual cosa poden provocar que els confonguem fàcilment amb els comestibles, sobretot aquells que tenen una similitud molt gran físicament.
Collserola
Tota la serralada i, sobretot el vessant santcugatenc que pertany a l’obaga, és un paradís pels amants de la micologia. Les seves característiques especials li donen una varietat d’ambients que permet trobar-hi una quantitat enorme d’espècies, tant comestibles com no.
Això ve provocat per les característiques tan diverses que podem trobar a Collserola. Hi ha boscos d’alzines i de roures i, per l’acció de l’ésser humà, hi ha una gran nombre de pinedes, sobretot de pi blanc. A més, s’hi poden trobar pollancres, saücs i altres especies més urbanes. La geologia es caracteritza per un terreny de llicorelles, pissarres i esquists amb intrusions granítiques i alguns afloraments calcaris. Aquest substrat litològic donarà lloc a sòls amb característiques més aviat àcides, ideals per a molts bolets com el cep o el reig.
La serralada està creuada per dos grans rieres, la de Sant Cugat i la de Rubí, i per molts rierols i torrenteres; a més, disposa d’una gran quantitat de fonts. La geografia litoral i el clima, sense grans diferències tèrmiques i amb un bon nivell de pluviositat, li acaben d’atorgar aquestes característiques que la converteixen en un paradís natural irrepetible.
Trobar bolets
Totes les característiques que hem anomenat de la serra de Collserola fan que la producció de bolets sigui molt alta. A diferència d’altres llocs on hi ha varietats molt concretes, a Collserola s’hi pot trobar quasi de tot. Així doncs, per què la gent prefereix altres indrets a l’hora d’anar a buscar bolets? La raó es força senzilla i és la gran dificultat per endinsar-se dins dels boscos.
La major part són molt atapeïts, plens de matollar i amb branques d’arbres que arriben fins al terra formant un entorn molt difícil de creuar. En molts llocs només s’hi pot anar si vas agenollat o blegant el cos per tal de sortejar els obstacles que és presenten. En aquestes condicions la majoria de la gent prefereix altres llocs de més fàcil accés. La gran recompensa per aquells que no tenen por dels inconvenients són els cistells plens quan tornen a casa.
Els pròxims dies publicarem continguts relacionats amb els bolets. Un exemple serà descobrir quins bolets comestibles podem trobar a Collserola.
Què és un fong?
Durant molt anys els científics han discutit sobre si els fongs són una planta o un animal i encara no s’han posat d’acord. Es pot considerar que pertanyen a un grup diferenciat perquè no tenen cap de les característiques clàssiques de les plantes o dels animals. Una de les seves característiques principals és que no fan la fotosíntesi com ho fan las plantes i la seva reproducció és produeix mitjançant espores. El seu “cos” està format per filaments difusos, tubulars i ramificats i rep el nom de miceli.
La seva funció principal és la de descompondre la matèria morta de les plantes i dels animals, fet pel qual adquireixen un paper molt important en el bon funcionament de l’ecosistema. La seva principal característica és que estableixen relacions simbiòtiques amb les plantes per garantir la seva subsistència absorbint el seu sucre i aportant-los sals minerals i aigua. Hi ha moltes espècies diferents agrupades en cinc grans grups en funció de l’estructura del seu miceli i per la forma com es formen les espores.
Què coneixem per bolets?
Els profans en la matèria en prou feines coneixem uns quants dels milers de bolets o fongs que existeixen. Hem de tenir en compte que només es consideren comestibles entre cent i cent-cinquanta espècies i una quantitat similar de tòxiques o mortals. Ens passen desapercebuts la gran majoria i no pensem que moltes malalties de la pell són fruit de fongs que, en lloc de fer la simbiosi amb les plantes, la fan amb el ser humà.
La principal recomanació a fer pel que fa als bolets que trobem als boscos és que no s’han de menjar si no tenim la certesa absoluta de la seva comestibilitat. Un error en el reconeixement d’un bolet pot dur a intoxicacions greus i, fins i tot, en alguns casos a la mort. Així, quan sortim a buscar bolets ho hauríem de fer sempre acompanyats d’un expert en la matèria que pugui reconèixer fàcilment les diferents espècie.
La majoria de bolets tòxics o mortals acostumen a tenir un molt bon aspecte i ser “bonics”, amb la qual cosa poden provocar que els confonguem fàcilment amb els comestibles, sobretot aquells que tenen una similitud molt gran físicament.
Collserola
Tota la serralada i, sobretot el vessant santcugatenc que pertany a l’obaga, és un paradís pels amants de la micologia. Les seves característiques especials li donen una varietat d’ambients que permet trobar-hi una quantitat enorme d’espècies, tant comestibles com no.
Això ve provocat per les característiques tan diverses que podem trobar a Collserola. Hi ha boscos d’alzines i de roures i, per l’acció de l’ésser humà, hi ha una gran nombre de pinedes, sobretot de pi blanc. A més, s’hi poden trobar pollancres, saücs i altres especies més urbanes. La geologia es caracteritza per un terreny de llicorelles, pissarres i esquists amb intrusions granítiques i alguns afloraments calcaris. Aquest substrat litològic donarà lloc a sòls amb característiques més aviat àcides, ideals per a molts bolets com el cep o el reig.
La serralada està creuada per dos grans rieres, la de Sant Cugat i la de Rubí, i per molts rierols i torrenteres; a més, disposa d’una gran quantitat de fonts. La geografia litoral i el clima, sense grans diferències tèrmiques i amb un bon nivell de pluviositat, li acaben d’atorgar aquestes característiques que la converteixen en un paradís natural irrepetible.
Trobar bolets
Totes les característiques que hem anomenat de la serra de Collserola fan que la producció de bolets sigui molt alta. A diferència d’altres llocs on hi ha varietats molt concretes, a Collserola s’hi pot trobar quasi de tot. Així doncs, per què la gent prefereix altres indrets a l’hora d’anar a buscar bolets? La raó es força senzilla i és la gran dificultat per endinsar-se dins dels boscos.
La major part són molt atapeïts, plens de matollar i amb branques d’arbres que arriben fins al terra formant un entorn molt difícil de creuar. En molts llocs només s’hi pot anar si vas agenollat o blegant el cos per tal de sortejar els obstacles que és presenten. En aquestes condicions la majoria de la gent prefereix altres llocs de més fàcil accés. La gran recompensa per aquells que no tenen por dels inconvenients són els cistells plens quan tornen a casa.
Els pròxims dies publicarem continguts relacionats amb els bolets. Un exemple serà descobrir quins bolets comestibles podem trobar a Collserola.