Enric Brasó: “Volem trencar amb la mala imatge de les matemàtiques”
Fa prop de 40 anys que és professor de matemàtiques, actualment a l’Institut Arnau Cadell de Valldoreix. Ara està a punt de jubilar-se i una de les seves grans il·lusions és col·laborar en la posada en marxa a Sant Cugat del Museu de les Matemàtiques de Catalunya
Brasó considera que les matemàtiques són útils per ajudar-nos a raonar, deduir, ser lògics, treure conclusions i interpretar resultats. La casa Jaume Andreu, també coneguda com Villa Felisa, on actualment encara hi està ubicada la comissaria de la Policia Local de Sant Cugat, acollirà el Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Un museu amb uns 800 m2, 200 m2 per planta, que podria obrir les seves portes l’any 2015 si les obres de reforma estan acabades. Un projecte que es durà a terme a la nostra ciutat per interès de l’Ajuntament de Sant Cugat amb el suport d’empreses patrocinadores i que aviat es presentarà en societat.
Com va començar l’afició per les matemàtiques?
De petit m’agradava construir mecanos. A batxillerat vaig descobrir les matemàtiques ja amb raonament, visualització geometria. I al COU ja em vaig decidir per les matemàtiques i en vaig gaudir tota la carrera.
Doncs als alumnes, qui més qui menys els costa les “mates”...
Sí, hi ha una animadversió a les matemàtiques. Una de les obsessions del nostre treball és trencar amb aquesta mala imatge . Amb les calculadores ens hem deslliurat de la part més memorística, però sí que hem de raonar, deduir, ser lògics, treure conclusions i interpretar gràfics i resultats. Veritat que quan has resolt un sudoku estàs content?
Però sense calculadores fèiem treballar més el cap.
Sí, però dominar el món digital ens dóna altres riqueses. Ara tenim més estímuls i possibilitats perquè les noves generacions siguin més intel·ligents, encara que es perdin coses. Em preocupa que es perdi l’habilitat manual. Avui ens ho donen tot fet. Abans, els nostres pares s’havien d’espavilar a casa perquè eren temps més difícils. Ara els hi dones a fer un treball manual i no se’n surten! I està demostrat pels antropòlegs que el pensament està relacionat amb les habilitats manuals.
Com comença el projecte del Museu de les Matemàtiques de Catalunya?
Som un grup de 50 professors de matemàtiques i també d’altres disciplines com metges, per exemple, que existeix des del 2006. Ens reunim mensualment els més actius, que som uns quinze, però tothom, en un moment o altre, hi dóna un cop de mà. L’objectiu inicial era compartir experiències i treballs que fèiem a classe. Ens vam emmirallar amb alguns museus de ciència, com el Matemacticum d’Alemanya. Vam viatjar fins allà per conèixer-lo.
I quins són els elements que reuneix el Museu de Matemàtiques de Catalunya?
Objectes manuals i manipulables, jocs que poden sorprendre, tipus de puzles, miralls, etc. Molts ja existeixen, com alguns que estan al CosmoCaixa de Barcelona o a l’Exploratorium de Sant Francisco, on hi ha coses per fer, per manipular i per reproduir.
Com arriben a Sant Cugat?
A Alella, Centelles, Figueres, Girona, Berga, Igualada, Vic o Barcelona i en diferents universitats hem muntat de manera itinerant l’exposició del Museu de les Matemàtiques. Un de nosaltres es va presentar a un premi de l’IMU (International Mathematical Union) i, sorprenentment ens van donar el primer premi. Vam sortir a la premsa dient que buscàvem un lloc fix per muntar el Museu. I aleshores l’Ajuntament de Sant Cugat va contactar amb nosaltres. Vam parlar amb ells i ràpidament va donar voltes al tema per acollir-nos. La darrera proposta que ens van fer va ser la casa Jaume Andreu, on ara hi ha la Policia Local.
En quin punt està el projecte?
S’han de fer obres als dos pisos de l’edifici per adaptar-lo a les necessitats del Museu, posar un ascensor, arreglar la reixa d’entrada que és del segle XIX, etc. L’Ajuntament ja ha lligat patrocinadors per al Museu amb empreses de la ciutat i de fora.
Està molt encarrilat, doncs.
Sí, de fet, l’Ajuntament ja té a punt un vídeo de promoció d’aquest projecte i aviat l’alcaldessa, Mercè Conesa, els patrocinadors i nosaltres farem un acte públic de presentació del Museu de les Matemàtiques de Catalunya que l’any 2015 ja podria obrir les portes.
Satisfet?
Em fa molta il·lusió, sobretot perquè sóc de Sant Cugat. Ara jo em jubilo de les classes, i les enyoraré, però un dels meus reptes és el Museu; tindré temps de pensar com pot ser i com dinamitzar-lo amb conferències de tot tipus, amb jocs d’estratègia, tallers. Serà un Museu interessant per a tots els públics, però bàsicament per a estudiants. Aplicarem tota la nostra experiència adquirida aquests anys.
I a Cornellà què hi ha?
A Cornellà hi ha una exposició permanent del Museu, però no és el Museu. A Sant Cugat tindrem un edifici únic i una dotació per personal, etc.
Com va començar l’afició per les matemàtiques?
De petit m’agradava construir mecanos. A batxillerat vaig descobrir les matemàtiques ja amb raonament, visualització geometria. I al COU ja em vaig decidir per les matemàtiques i en vaig gaudir tota la carrera.
Doncs als alumnes, qui més qui menys els costa les “mates”...
Sí, hi ha una animadversió a les matemàtiques. Una de les obsessions del nostre treball és trencar amb aquesta mala imatge . Amb les calculadores ens hem deslliurat de la part més memorística, però sí que hem de raonar, deduir, ser lògics, treure conclusions i interpretar gràfics i resultats. Veritat que quan has resolt un sudoku estàs content?
Però sense calculadores fèiem treballar més el cap.
Sí, però dominar el món digital ens dóna altres riqueses. Ara tenim més estímuls i possibilitats perquè les noves generacions siguin més intel·ligents, encara que es perdin coses. Em preocupa que es perdi l’habilitat manual. Avui ens ho donen tot fet. Abans, els nostres pares s’havien d’espavilar a casa perquè eren temps més difícils. Ara els hi dones a fer un treball manual i no se’n surten! I està demostrat pels antropòlegs que el pensament està relacionat amb les habilitats manuals.
Com comença el projecte del Museu de les Matemàtiques de Catalunya?
Som un grup de 50 professors de matemàtiques i també d’altres disciplines com metges, per exemple, que existeix des del 2006. Ens reunim mensualment els més actius, que som uns quinze, però tothom, en un moment o altre, hi dóna un cop de mà. L’objectiu inicial era compartir experiències i treballs que fèiem a classe. Ens vam emmirallar amb alguns museus de ciència, com el Matemacticum d’Alemanya. Vam viatjar fins allà per conèixer-lo.
I quins són els elements que reuneix el Museu de Matemàtiques de Catalunya?
Objectes manuals i manipulables, jocs que poden sorprendre, tipus de puzles, miralls, etc. Molts ja existeixen, com alguns que estan al CosmoCaixa de Barcelona o a l’Exploratorium de Sant Francisco, on hi ha coses per fer, per manipular i per reproduir.
Com arriben a Sant Cugat?
A Alella, Centelles, Figueres, Girona, Berga, Igualada, Vic o Barcelona i en diferents universitats hem muntat de manera itinerant l’exposició del Museu de les Matemàtiques. Un de nosaltres es va presentar a un premi de l’IMU (International Mathematical Union) i, sorprenentment ens van donar el primer premi. Vam sortir a la premsa dient que buscàvem un lloc fix per muntar el Museu. I aleshores l’Ajuntament de Sant Cugat va contactar amb nosaltres. Vam parlar amb ells i ràpidament va donar voltes al tema per acollir-nos. La darrera proposta que ens van fer va ser la casa Jaume Andreu, on ara hi ha la Policia Local.
En quin punt està el projecte?
S’han de fer obres als dos pisos de l’edifici per adaptar-lo a les necessitats del Museu, posar un ascensor, arreglar la reixa d’entrada que és del segle XIX, etc. L’Ajuntament ja ha lligat patrocinadors per al Museu amb empreses de la ciutat i de fora.
Està molt encarrilat, doncs.
Sí, de fet, l’Ajuntament ja té a punt un vídeo de promoció d’aquest projecte i aviat l’alcaldessa, Mercè Conesa, els patrocinadors i nosaltres farem un acte públic de presentació del Museu de les Matemàtiques de Catalunya que l’any 2015 ja podria obrir les portes.
Satisfet?
Em fa molta il·lusió, sobretot perquè sóc de Sant Cugat. Ara jo em jubilo de les classes, i les enyoraré, però un dels meus reptes és el Museu; tindré temps de pensar com pot ser i com dinamitzar-lo amb conferències de tot tipus, amb jocs d’estratègia, tallers. Serà un Museu interessant per a tots els públics, però bàsicament per a estudiants. Aplicarem tota la nostra experiència adquirida aquests anys.
I a Cornellà què hi ha?
A Cornellà hi ha una exposició permanent del Museu, però no és el Museu. A Sant Cugat tindrem un edifici únic i una dotació per personal, etc.