Iñaki Anasagasti: “Catalunya busca l’espai que la transició espanyola no li va donar”
El polític basc creu que “un torrent no es pot aturar amb una espasa, i el que està vivint Catalunya és un torrent”
Quin dels ‘Jarrones chinos’ (expresidents del govern espanyol) es posaria a casa i quin mai?
Cap d’ells em posaria a casa perquè jo sóc nacionalista basc i, al cap i a la fi, ells són expresidents espanyols. Però des del punt de vista de la valentia política només em quedaria, i amb moltes salvetats, amb Adolfo Suárez. La resta han estat gent molt calculadora i poc valents.
I amb qui no es quedaria mai?
Carlos Arias Navarro va ser un fiscal que va signar 4.000 penes de mort. Va ser un pocavergonya que té una plaça a Madrid... O Aznar, un personatge antipàtic que no serveix ni per jugar al dòmino.
Va canviar molt la seva relació amb Aznar un cop va conseguir la majoria del Congrés de Diputats?
Absolutament. Va canviar ell perquè ell és un personatge amb poc sentit de l’humor, amb poc sentit de la distància, amb poc sentit de la política. Ell només entén el “ordeno y mando”.
I què podria dir de l’actual president, Mariano Rajoy?
Des del punt de vista personal, un es pot pendre una cervesa amb ell i parlar de futbol o de ciclisme. De política poc, però d’altres coses sí. És el menys obsessionat per la política de tots els que han estat presidents del govern espanyol.
Quina opinió té del procés que estem a vivint Catalunya?
Indubtablement la societat catalana ha canviat d’una manera substancial; hi ha hagut múltiples factors que han ajudat a aquest canvi. I entre ells, fonamentalment, podríem dir un tancament madrileny en política molt terrible que s’afegeix a una situació d’una Catalunya que busca el seu espai, i que la transició política espanyola no li va donar. Va voler homogeneïtzar un procés i l’únic que s’ha fet han estat errors. Espanya mai ha admès que és un Estat plurinacional, ni ho admetrà. I una realitat tan potent com la catalana està trencant les costures, un fet que em sembla francament bé.
Com veu el lideratge d’Artur Mas?
Vaig estar parlant dies enrere amb ell durant una hora al Palau de la Generalitat, i el vaig veure sencer, preocupat, ocupat i amb les idees clares. Disposat a aguantar. Ell sap que això és un pols. Li vaig dir que si ell pogués accedir als mitjans de comunicació d’àmbit estatal i, tingués l’oportunitat d’explicar aquest procés amb una certa normalitat, jo crec que hi ha un cert sector de l’opinió publica espanyola que, fins i tot, podria arribar a canviar. I Mas em va dir que no hi ha cap possibilitat d’accedir als mitjans de comunicació massius espanyols i, per tant, és una batalla perduda.
Ens agradi o no hem d’admetre que fer la consulta no serà fàcil perquè el Tribunal Constitucional tombarà la Llei de consultes que aprovi el Parlament de Catalunya. Com creu que Catalunya sortirà endavant?
Jo vaig participar a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya del 2012 i ja em va cridar l’atenció que no era un afer engegat per les elits polítiques, sinó que era una societat caminant: joves, adults, avis, nens, gent amb arracades, gent amb el rosari, gent de tota mena. Era una societat. Ja ho deia Manuel Azaña, i jo li ho recordava a Felipe González: “Un torrent no es pot aturar amb una espasa”. I això és un torrent. I no hi ha espasa que pari això que esteu vivint. El que passa és que el problema no és per a Catalunya. És per a Espanya i també, perquè no dir-ho, per a Europa. Espanya si no es posa les piles... Vaig publicar un llibre on feia referència al que li va dir un dirigent polític nostre, José Antonio Aguirre, als polítics de la República: “Els passarà el mateix que a Cuba amb Filipines, que van demanar l’autonomia, al final no els la van donar, i al final van ser independents”. I aquí passarà alguna cosa semblant.
I la independència del País Basc?
Nosaltres entem seguit molt de prop tot el que està passant a Catalunya, i ho estem posant d’exemple del que s’ha de fer en política a tots aquells que creien que matant, extorsionant i fent barbaritats podien... I se n’han adonat. El que passa és que és una gent que encara no ha canviat el xip en moltes coses. Nosaltres tenim aquest pes mort a l’hora de fer un plantejament com el català, però l’acabarem fent perquè la suma dels partits nacionalistes som més del 60%. I, per tant, vivim amb molta expectació el que està passant a Catalunya.
ETA no ha desaparegut, doncs, encara?
No, no ha desaparegut. Mentre hi hagi presos, seguirà ETA. I el curiós és que el govern espanyol els continua mantenint i no els vol apropar, com si ETA estigués actuant, i porta prop de 3 anys aturada. Potser és fort el que diré ara, però crec que a alguns, amb una ment una mica sàdica, els encantaria que ETA continués existint perquè aleshores tot el nacionalisme és controlat. I el que nosaltres volem és passar pàgina aviat per normalitzar la situació i poder fer plantejaments polítics seriosos.
Canviarà res amb el rei Felip VI?
Felip VI té una altra presentació que el pare. El pare és un absolut impresentable des de tots els punts de vista: cultural, intel·lectual, el seu origen... El que passa fonamentalment és que el negoci d’aquesta monarquia és mantenir la unitat d’Espanya. Per tant, jo crec que no canviaria res.
Diu al seu llibre que el rei Joan Carles ha estat el més gran comissionista d’Espanya...
Quan es diu que Joan Carles I és un gran comercial i que ha anat molt bé a Espanya que ell fes d’ambaixador... Però una persona que va per tot arreu hauria de donar comptes del que fa i per què ho fa, i mai ha passat comptes. Que té una gran fortuna? Doncs no ho sé, perquè el Tribunal de Comptes no funciona, però em consta perquè exministres m’han explicat que aquest senyor cobrava comissions. Era un gran comissionista.
Quins ministres li ho han explicat?
No puc donar noms d’aquests exministres, però no em fa res explicar-ho ni fer córrer el que m’han dit als quatre vents. I mai ningú m’ha dit res al respecte.
No va anar a la recepció del nou rei.
No. Hi vaig ser convidat, però no hi vaig anar. Em va semblar tot una gran farsa. A més, em va cridar molt l’atenció que una persona vagi vestida de militar a una cerimònia civil. Quin missatge volia transmetre als catalans i als bascos? Que ell és el cap de les Fuerzas Armadas; doncs molt bé i que li aprofiti.
Té algun nou llibre en perspectiva?
Tampoc em vull encasellar amb el tema del rei, però me n’han demanat un altre... Hi ha una fal·làcia que diu que la monarquia és útil, però perquè funcioni ha de ser exemplar. Li estic donant voltes per demostrar que ni és útil ni és exemplar, ni és democràtica ni és barata. Ni més ni menys.