'Tió, tió xarop de bastó'

Infantil

Ara que toca fer cagar el Tió, saps d'on vénen els cops de bastó?

Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits

S'apropa la Nit de Nadal i els nens i nenes ja alimenten al Tió per fer-lo cagar. El Tió de Nadal és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Segurament que molts de vosaltres no sabeu d'on ve aquesta tradició tan peculiar de casa nostra.

 

Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc

I els cops de bastó?

La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d'afectes, la mainada té cura del Tió, l'alimenta i l'abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred d'hivern i llum per veure a les fosques. Però d'on vénen els cops de bastó?


Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d'un atiador o d'una branca. La pèrdua d'un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritu; segurament, colpejar el Tió emula el fet d'atiar-lo quan cremava.



La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió ! El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!! S'ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l'hi el menjar abans d'anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans.


El tió, a poc a poc i sense que ens n'adonem, anirà omplint la panxa ... fins al dia que l'haurem de fer "cagar". És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta. I arriba el dia 24 de desembre... i ja podem començar el ritual per fer "cagar" el tió: els més petits es col·loquen al voltant del tronc que ha d'estar tapat amb la seva manta.



"Caga tió, neules i torrons...": a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió ... I finalment ... De fora màgica ... Sortiran els regals i obsequis per a tota la família i amics.



La tradició era que el tió "cagués" les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s'anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals.



Els nens cantaran i donaran bastonades al tió... aixecaran la manta i aniran trobant els regals ... Mentre al tió li quedin forces. I quan s'acaba la festa? Antigament quan a sota la manta s'hi trobava una arengada, això vulgui dir que el tió ja havia acabat! Actualment els tions poden "cagar" qualsevol cosa.



I després, què passa amb el tió? Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar! En canvi, hi ha famílies que l'agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l'any següent hauran de fer-ne un altre.
 

Escrit cedit per l'Escola Bressol el Niu.