Joan Herrera: "Els corruptors són les empreses que volen segrestar governs"
Joan Herrera ha estat el convidat d'honor a la inauguració del nou local d'ICV al carrer de Sant Jordi
Com veu la ciutat de Sant Cugat des de fora?
És una ciutat dinàmica, de gent compromesa. Però també de desigualtats socials, on l’atur també existeix. A vegades ens pinten una realitat com si la crisi no anés amb Sant Cugat, i això no és veritat. La crisi va amb Sant Cugat, amb els homes i les dones que viuen aquí i no podem fer un imaginari d’aquesta ciutat com si estigués al marge.
L’atur està més baix que en altres ciutats...
És obvi, perquè a Sant Cugat hi ha una situació diferent des de fa molts anys que s’ha mantingut en els darrers temps. Però no està al marge, les empreses tanquen de la mateixa manera a Sant Cugat que a Rubí, i que a la resta del país.
Quin tipus de situació diferent?
Una realitat socioeconòmica un xic diferent, però no tan radicalment diferent.
I a què pot ser deguda aquesta particularitat?
A moltes raons, no només n’hi ha una, però no és perquè hi hagi una dinàmica industrial diferent. Però el què vull constatar és el problema d’atur, de manca de polítiques industrials actives a Sant Cugat, al Vallès i a la resta del país.
El vostre partit es defineix com a ecologista, creu que l’’smart city’ és un model ecologista?
És un model que aposta per l’estalvi i l’eficiència, però també per una mobilitat més sostenible. Per tant, smart city no només vol dir estalviar en electricitat. Sant Cugat és una de les ciutats amb més vehicles privats per habitant. Crec que hi ha coses que es fan bé, però Sant Cugat té un repte amb la mobilitat. Però la política no són titulars i està molt bé parlar d’smart city, però en realitat ens trobem que es puja el preu del transport públic. No sé si és smart això, però intel·ligent no ho és, ja que no permet que la gent pugui accedir-hi.
Canviem d’àmbit, anem al nacional... Quin és el principal problema a Catalunya?
No només n’hi ha un, però és la crisi i l’atur. Una economia que funciona amb clientelisme. Quan es parla de corrupció no només parlem dels corruptes, sinó de corruptors. Aquests són les empreses que volen segrestar governs i que volen tractes de favor. Això té a veure molt amb la crisi econòmica. Ser corrupte és pensar en l’interès privat i no en el col·lectiu. També tenim el repte de país: l’encaix Catalunya-Espanya. Així no podem continuar. Però s’ha de plantejar des del rigor, però sense caure ni en el federalisme il·lús, aquell que es pensa que es pot federar Espanya per la via de l’acord, ni en l’independentisme màgic que diu que amb la independència ho solucionarem tot.
El camí de Catalunya és la independència?
El camí és la democràcia, que el poble pugui escollir el seu futur i no l’immobilisme. És a dir, no s’ha de mantenir l’statu quo. Aquesta és la transversalitat del catalanisme i que, lamentablement, no ha entès el PSC.
Quin paper juga Iniciativa en aquest marc sobiranista? Pot arribar a ocupar el lloc del PSC?
El paper d’Iniciativa és el del sentit comú. S’ha d’eixamplar el procés, fer de Catalunya un sol poble, i no s’ha de discutir des d’un punt de vista identitari, perquè a Catalunya n’hi ha moltes de diferents; sinó des de la perspectiva de la comunitat política que volem. Aquest és el rol que juga ICV, no aspirem a substituir ningú, volem ocupar un paper dins l’esquerra i el catalanisme; aspirem a sumar i sumar més gent. L’alternativa no la podem fer sols, però sí que som imprescindibles.