Joan Tornés, carboner de La Floresta. FOTO: Artur Ribera

Actualitat

Joan Tornés: “Per fer carbó es necessiten moltes hores i molta dedicació"

Fill d’una família de pagesos, a la masia on vivia de petit ja veia al seu pare fer carbó. Una pràctica que ara fa uns vint-i-cinc anys va decidir tornar a posar en marxa i que amb el pas del temps ha vist com s’ha anat perdent

Your browser doesn't support HTML5 video

Fer carbó és una pràctica que actualment gairebé és inexistent. Tot i que són molts menys carboners que fa uns anys, encara hi ha persones, sobretot gent de pagès que fabriquen el seu propi carbó. És el cas d’en Joan Tornés, veí de la Floresta (Santa Coloma de Farners, 1958) que avui en dia encara fa el carbonet vegetal que després ven a particulars. Ell explica que no s’hi dedica per guanyar-hi diners sinó que és una pràctica que segueix fent de tant en tant perquè li agrada. No es pot fer a tot arreu i tampoc és complicat però s’hi han d’invertir moltes hores per fer-ne.

Vostè fabrica carbó. Expliqui’ns com ho fa, és gaire difícil?
Es tracta d’agafar fustes i cremar-les a foc lent en un bidó de ferro de manera que la llenya, a l’hora de cremar-se, no quedi reduïda a cendres, sinó que s’acabi solidificant i es formi el carbó tal com el coneixem. Fer carbó no és gens complicat, però sí que és un procés laboriós i lent.

Qualsevol tipus de fusta va bé per fer-ne? Quines són les que més s’utilitzen?

No. La fusta en general no ha d’estar ni massa seca, perquè crema molt ràpid i aleshores quedarien cendres, ni massa humida. Per fer carbó el més important és que la fusta tingui cos i no omplir el bidó amb trossos massa grans. Les fustes que van més bé són les d’alzina, pi blanc o olivera. En canvi, el roure, el pi de muntanya o la de pollancre no van gens bé per fer carbó.

Una vegada crema la llenya, què cal fer?

Per aprofitar al màxim cal omplir el bidó fins a dalt unes cinc o sis vegades amb llenya perquè a mesura que va cremant queda reduïda i va baixant. Quan la brasa arriba a dalt de tot s’ha de tapar el bidó amb una llauna també de ferro per eliminar l’oxigen i així s’apagui el foc. Una vegada apagat, ens haurà quedat tot el bidó ple de carbó que més tard podrem manipular sense massa esforç.

Quanta estona dura tot el procés d’elaboració?

Un bidó com els que faig servir jo, que és d’un metre i seixanta centímetres, aproximadament, tardo unes deu o dotze hores perquè cremi tot, sempre en funció de la temperatura exterior. Aleshores, s’ha de deixar entre quatre i cinc hores més tapat perquè s’apagui i es refredi el carbó.

Quines precaucions s’han de prendre a l’hora de fer carbó?

Sobretot cal tenir els permisos de l’Administració per fer-ho. Sense aquests no es pot fer perquè és perillós, tant pel fum com pel foc, ja que normalment s’acostuma a fer en zones boscoses. Un altre element que cal tenir en compte és la temperatura exterior per evitar risc d’incendis, per això jo mai en faig a l’estiu. La mida del bidó també és molt important, cal que no sigui massa gran per poder-lo dominar una sola persona. A més a més, sempre és necessari tenir aigua a prop i anar ben equipat amb guants, sabates i roba adequada per evitar qualsevol ensurt amb el foc.

Quins usos té el carbó que vostè fabrica?
El carbó que jo faig és ideal per encendre barbacoes de tipus particulars i familiars perquè és un carbó que pesa poc i que es consumeix força ràpid. Per aquest motiu no seria idoni per a restaurants que tenen les brases preparades per coure durant moltes hores ja que el carbó es consumiria sol.

Fa el carbó a Sant Cugat?
No. Acostumo a fer-lo a les muntanyes de les Borges Blanques,a les Garrigues.

Amb tot, deu ser una pràctica gairebé inexistent?
Sí, durant els últims anys ha baixat molt tant la fabricació artesanal com la seva venda, però crec que ara és un bon moment perquè hi ha molta gent que podria buscar en el carbó la sortida a la crisi. O, si més no, et té ocupat durant moltes hores. El que més m’agradaria és que aquest ofici no es perdés i que la gent aprofités els seus recursos per produir-ne.