Centre de Producció Farmacèutica de Boehringer Ingelheim a Sant Cugat. FOTO: Arxiu

Actualitat

L'Ajuntament presenta recurs contra la decisió del jutjat d'exigir fiança pel 'cas Aymerich'

El consistori considera que “no existeix cap document en base al qual fixar possibles responsabilitats civils"

Una fiança de 5,5 milions d'euros demana el jutjat d'instrucció número quatre de Rubí a l'Ajuntament per ser-ne el responsable civil de les presumptes irregularitats urbanístiques de l'exalcalde de Sant Cugat Joan Aymerich en l'assentament de la multinacional Boehringer Ingelheim a can Mates els anys 90. Davant d'aquesta acusació, l'Ajuntament ha mogut fitxa i ha presentat recurs on es demana que s’eximeixi l’Ajuntament de “prestar fiança”, ja que "no es pot determinar l’existència de prejudicis econòmics ni la seva quantificació”.

Primer; revisar la segona parcel·lació (2001)

Segons l’escrit presentat per l’Ajuntament, “resulta impossible fixar els suposats prejudicis econòmics en aquests moments” ja que el càlcul pericial “prové d’una reparcel·lació aprovada al 1994 que va quedar sense efecte i que va ser substituïda per una (posterior) reparcel·lació al 2001”. Així doncs, el consistori argumenta que “per poder determinar possibles prejudicis (...) cal establir si en la parcel·lació posterior del 2001 s’havien corregit, o no, els possibles errors de la reparcel·lació del 1994. Només amb aquesta comparació – afegeix – es pot determinar si existeixen prejudicis i la seva quantificació”.

Segon; finalitzar els contenciosos i reparcel·lació definitiva
Així, l’Ajuntament considera que un document que ha estat ja substituït per un altre no pot servir de base per efectuar el càlcul pericial d’un prejudici. Afegeix també que “fins que no finalitzin tots els contenciosos i estigui feta una reparcel·lació definitiva, no es podrà saber si el que s’ha executat, a dia d’avui, o el que s’hauria d’haver executat, comporten prejudicis o beneficis i, en aquest cas, a favor o en contra de qui”.

Per tot plegat l’Ajuntament considera que “no existeix cap document en base al qual fixar possibles responsabilitats civils”. “Resulta impossible fixar responsabilitats sense que acabin els procediments contenciosos-administratius i s’efectuïn els planejaments i reparcel·lacions definitius”.

"Fiança sense sentit"
D’altra banda, el recurs també posa de relleu que l’article 173.2 de la Llei d’Hisendes Locals (2/2004), literalment diu que: “Los tribunales, jueces y autoridades administrativas no podrán despachar mandamientos de ejecución ni dictar providencias de embargo contra los derechos, fondos, valores y bienes de la hacienda local ni exigir fianzas, depósitos y cauciones a las entidades locales, excepto cuando se trate de bienes patrimoniales no afectados a un uso o servicio público”.

Així doncs, segons la llei, “no es poden exigir fiances” i per tant no es pot embargar si aquestes no es fan efectives. El redactat de la norma estableix que els béns patrimonials quedaran afectats al pagament de qualsevol responsabilitat dels ajuntaments, si bé, entenem que només es podran embargar una vegada determinada i ferma la responsabilitat municipal. I no és el cas.

"Eximir l'ajuntament de fiança"
Així, de tot l’anterior, es demana “deixar sense efecte l’exigència de fiança ja que no es pot determinar l’existència de prejudicis econòmics ni la seva quantificació”. Es demana, així mateix, que s’eximeixi l’Ajuntament de “prestar fiança”, que ni tan sols la fiscalia sol·licita. Cal ressaltar que el ministeri fiscal, en les seves conclusions provisionals, no demana responsabilitat civil ni per tant cap fiança.

Per últim, l’escrit corregeix els càlculs del magistrat i estableix en 4.127.037 euros les responsabilitats civils i no pas 5’5M€ com s’establia en la seva interlocutòria.

Cal recordar que l'exalcalde Aymerich va declarar al TOT que “Tot el procés va ser legal” i que “no entenc perquè aquest cas s'instrueix en un jutjat penal, si és un afer totalment de contenciós administratiu”. Coneix què va dir sobre el cas.