La caseta i, ara, l’hortet
La crisi actual i la preferència pels productes agroecològics han contribuït a popularitzar els horts i els productes de proximitat
Horts d’abans
He donat un cop d’ull al segle XVII per saber sobre l’agricultura en aquell temps i sense voler-ho m’he adonat del problema que ja hi havia en l’encaix de Catalunya dins la corona hispànica a causa de la incomprensió dels virreis i que es feu ben palesa amb l’Arribada de Felip IV (1621-1665) al tron que va accelerar la decadència política i econòmica entre ambdós. Les relacions entre el Consell de Cent de Barcelona i la Generalitat, d’una banda, i la monarquia de l’altra, van arribar a ser molt tenses per les exigències fiscals ¿Us sona això? Bé, anem al tema que ens ocupa.
En aquell moment a Sant Cugat es conreava la vinya, les oliveres, els arbres de diferents espècies com ara la figuera, i en major quantitat els cereals que eren part important de la dieta d’aquella època. La major part d’aquestes terres estaven situades als voltants de la vila i més de la meitat pertanyien a la parròquia de Sant Pere d’Octavià. La resta o eren dins el terme de la vila o en diferents àmbits com és el cas de Sant Cebrià de Valldoreix. Els horts i els altres conreus de regadiu eren a les eixides, al costat de les rieres com és el cas de l’actual rambla del Celler i també en aquells indrets de la vila on es podia extreure aigua dels pous. Les masies, totes, tenien el seus camps de conreu i el seu hort, tot anticipant-se a l’ideal republicà de la casa i l’hortet. En aquell moment, la majoria de la població santcugatenca era pagesa.
Passats els anys, el progressiu creixement demogràfic ha estat espectacular i gairebé paral·lel al retrocés de l’agricultura. De les 4.648 hectàrees de superfície agrària que hi havia l’any 1950 es va passar a 3.053 l’any 1975. Actualment, es conreen 113 ha, un 2,3% del total. L’any 1950 els pagesos actius a Sant Cugat eren del 28,7% i el 1975 s’havia reduït al 6,33% de la població. Per horta fresca i sana no hi ha com l’horta santcugatenca. Això és el que se sentia de la boca dels pagesos i pageses d’aquí que anaven a vendre als mercats barcelonins de Sarrià, El Ninot, La Concepció, La Plaça de Gràcia, La Plaça de la Travessera, La Boqueria, La Plaça de Sants, la Plaça d’Hostafrancs o El Mercat de Santa Caterina.
Diferents tipus d’horts
Actualment, des de l’Ajuntament s’està duent a terme una gran tasca des de l’any 2007 en què es van crear els horts urbans situats al Parc del Turó de Can Mates i que, segons hem pogut saber s’ampliarà a altres zones de Sant Cugat. Aquest projecte, que és molt desitjable per a la gent gran també ho seria per a moltes persones joves i associacions locals que han apostat per un tipus d’alimentació més sana i natural.
També existeix a Sant Cugat, concretament a Can Montmany, un altre projecte, l’Ortiga, basat en l’agricultura sostenible i d’arrelament que té com a principis la utilització de llavors autòctones i el conreu de productes propis de la terra sense l’ús de productes químics.
Algunes persones estan aprofitant parcel·les pendents de construir per convertir-les en horts, com és el cas de l’Hort del Migdia; un espai de conreu comunitari situat darrere del Monestir.
Gràcies a les AMPA, a l’Ajuntament de Sant Cugat, al grup de Treball Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida i al professorat, existeixen més de quaranta horts escolars al nostre municipi que gaudeixen d’aquesta interessant proposta educativa.
Apartar-se del model econòmic capitalista neoliberal és possible, ho demostren els petits productors i les cooperatives de consum ecològic, que aposten per un model econòmicament sostenible i rendible en què els intermediaris desapareixen i, en canvi, els productors recuperen protagonisme. Tot plegat reverteix en la millora de la qualitat de vida dels consumidors i la sostenibilitat mediambiental.