“La Penya Regalèssia significa amistat i estimar Sant Cugat”
Jaume Pahissa (93), Miquel Garrell (90) i Joan Baila (90) són els tres membres fundadors de la Penya Regalèssia. L’entitat ha estat l’escollida per pujar al balcó de l’Ajuntament per fer el pregó de la Festa Major i donar el tret de sortida a quatre dies d’activitats el pròxim dijous, 26 de juny, a les 20.00 hores
La Penya Regalèssia serà la pregonera. Tota una responsabilitat!
Joan Pahissa: És un gran honor. Estem molt contents que s’hagin recordat de la Penya, quan érem joves ballàvem ball de bastons, el Paga-li, Joan, tot el que hi havia.
Què heu previst?
Miquel Garrell: Això el Tomàs Grau, que serà l’encarregat de fer el pregó.
J.P.: Encara no hem fet cap assaig ni res.
Ja veig que la sorpresa es mantindrà fins al final. Vestireu d’alguna manera singular per pujar al balcó?
J.P.: No, potser amb americana.
M.G.: I corbata, obrirem l’armari i ho veurem
I algun element que us identifiqui com a membres de la Regalèssia?
J.P.: Portarem un tros de regalèssia.
Dels actes de la Festa Major quin aporta la Penya Regalèssia.
J.P.: El concurs d’arrossos, ara se n’encarreguen els Amics i Veterans de la Penya Regalèssia.
J.G.: També organitzem la cavalcada de Reis.
Des del balcó teniu previst fer alguna reivindicació?
J.B.: Visca Sant Cugat, visca la Penya Regalèssia, aquesta és la reivindicació.
De les activitats que es fan actualment a la Festa Major, quina us agrada més?
M.G.: El Paga-li, Joan.
La festa d’ara és molt diferent de la que vàreu viure vosaltres?
Joan Baila: I tant! Abans poca cosa hi havia, no hi havia diners perquè l’Ajuntament sempre era pobre.
M.G.: Abans feien un ball en un envelat, era molt maco i tothom anava ben vestit...
J.B.: Ara tots van amb texans. Abans fèiem un ball de tarda i a les vuit tocaven les campanes i les noies anaven a un racó.
Quan anaves a buscar la xicota també portava la maleta al costat.
Una maleta?
J.B.: Sí, vull dir la sogra, pobra dona, abans en dèiem la maleta, les coses com siguin.
J.P.: Moltes venien a vigilar la filla i s’adormien a la llotja.
J.B.: És veritat! Es posaven a les escales i totes les sogres s’adormien, això dins la sala. A l’estiu sortíem fora, a la pista, i es portaven un abric, perquè tenien fred. A la nostra manera la joventut també gaudíem.
M.G.: Sí i sense tenir cèntims.
Eren altres temps.
J.B.: Jo tinc una veïna que surt a partir de les dotze i nosaltres a les deu ja anàvem cap a casa a sopar i a dormir.
J.P.: Sí, però també havíem sortit de nit a fer entremaliadures.
J.B.: El món ha canviat molt i el que canviarà, ja ho veig a venir.
Després del pregó la Penya serà més coneguda?
J.B.: Els grans ja ens coneix tothom, la joventut no.
J.B.: Som uns xicots molt tranquils i molt seriosos, oi? I estimats per tothom.
El motiu que la Penya pronunciï el pregó és el 75è aniversari. Com celebrareu els tres quarts de segle?
J.P.: No podem avançar detalls però farem un acte d’homenatge a la tardor. S’homenatjarà els que no hi són i els que hi som.
Què us sembla la tendència d’escollir entitats com a pregoners?
M.G.: Crec que és millor perquè una entitat sempre és més gent i és més ample.
La Penya Regalèssia significa amistat?
M.G.: Sense dubte, i voler Sant Cugat, estimar el poble, que sigui anomenats a tot arreu i que tothom tingui un bon record de nosaltres.
Més informació