La prova pilot contra la plaga de cotorres fracassa
El consistori de Sant Cugat va començar al setembre passat una ofensiva contra la plaga de cotorres que consistia en proporcionar a les aus pinso esterilitzant, però els ocells no se l'han menjat i s'estudien altres formes de control
Fins ara, l'Ajuntament ha retirat 9 nius de cotorres, una pràctica que es continuarà fent, aprofitant les podes dels arbres. A banda, s'han fet 13 visites amb motiu de les demandes d’assessorament per part de la ciutadania i 12 comprovacions d’assentament de cotorres.
Les colònies de cotorres estan instal·lades, principalment, a l'avinguda de Gràcia i al Pla del Vinyet, però es desplacen, en un gran estol, fins als jardins del Monestir per anar a buscar aliment. Els arbres que ocupen habitualment les aus són les palmeres i els cedres.
La prova pilot, què era?
La mesura que estava tenint èxit als Estats Units, consistia a subministrar a les aus pinso esterilitzant per frenar la seva reproducció, amb l'objectiu de frenar-la, ja que és l'eix al voltant del qual gira el seu modus vivendi. S'esperava que si no hi havia un niu per reproduir-se, a poc a poc les colònies marxessin.
Els coloms sí que disminueixen
En paral·lel, la població de coloms ha disminuït en un 70% a Sant Cugat. Això ha estat gràcies a les mesures adoptades per l’Ajuntament fa un any: la combinació de captures puntuals i l’assessorament al veïnat afectat han estat les claus de l’èxit, segons apunta el mateix consistori. Durant el darrer any, s'han instal·lat 7 gàbies de captura de coloms en diversos indrets del municipi. En total, se n’han capturat 475. A banda, s’han assessorat 23 particulars i s’han dut a terme 64 visites de comprovació d’assentaments per part del tècnic de salut.
El perills dels coloms
Segons apunta el consistori, el colom ha fet de l’espai urbà un ecosistema complet i tancat en el qual l’absència de depredadors naturals li permet una productivitat enorme. És per això que es fa necessari controlar la superpoblació que, a banda de les molèsties que representa per a les persones i la destrucció del patrimoni arquitectònic, pot derivar en un problema de salut pública per la possible transmissió de malalties a les persones i als animals domèstics.