Can Calopa: un projecte agrícola transformador i integrador

L’any 1974, un grup de persones es va instal·lar a Vallbona de les Monges (Urgell). Sota les directrius del pare escolapi Josep Maria Segura, el grup va voler instaurar una comunitat on les persones en situacions socials desfavorables i dificultats poguessin integrar-se i, alhora, on s’oferís una sortida econòmica productiva a la zona: L'Olivera. 

Més de trenta anys més tard, l’any 2010, L’Olivera es va traslladar també a Can Calopa, una masia del segle XVII situada al bell mig del Parc Natural de Collserola on hi treballen unes 50 persones actualment. En aquesta zona, l’organització vol recuperar el vi propi de la zona tot promovent l’agroecologia periurbana i continuar generant oportunitats a través del seu projecte social. 

La integració social a través del contacte amb la natura

Un element inherent del projecte és la seva voluntat social, tant pel que fa a les persones com al territori. En aquest sentit, Lluc Pejó, director de Can Calopa, defineix el projecte com a “únic” i ho atribueix a tres motius: la dimensió social, la “cultura de marges” i la seva ubicació. 

“Aprofitar aquest ambient tan especial de contacte amb la natura i també amb l’entorn periurbà és una oportunitat per a generar oportunitats d’inserció, no només laboral, sinó d’itinerari de vida i acompanyament a la vida autònoma”, concreta Pejó. 

Pel que fa a la “cultura de marges”, Lluc Pejó ha explicat: “La cultura de marges, des d’un punt de vista físic, és un element que té molt a veure amb els murs de pedra seca i els paisatges agrícoles tradicionals. Però també tracta dels marges de la societat, on procurem no deixi ningú enrere”.  

La recuperació del patrimoni natural

Can Calopa té l’objectiu de recuperar el patrimoni agrícola a Collserola. Des de L’Olivera es promouen i recuperen les varietats locals de les zones en les quals treballen. “A Collserola, la varietat blanca que fem és el Xarel·lo (Vinyes de Barcelona blanc) i la negra, la Garnatxa (Vinyes de Barcelona negre)”, especifica Pejó. 

Segons Pau Moragas, responsable de camp i vicepresident de Can Calopa, la finca vol recuperar les varietats del territori més enllà de la vinya: “Tenim vinya, però també tenim un hort on recuperem varietats antigues de la Serra de Collserola, com el tomàquet Mandó”. 

De fet, l’any 2010, els experts van veure que la vinya de varietats internacionals plantada anteriorment s’estava envellint i van proposar plantar varietats històriques catalanes. “Vam fer una recerca amb la Institució Catalana d’Estudis Agraris i estem plantant varietats d’aquesta zona”, explica Moragas. “Estem plantant, sobretot, varietats blanques, com el Xarel·lo. En negre, treballem amb Garnatxa. Però també hem plantat Macabeu en blanc i Monastrell o Mataró en negres”, concreta. 

L’agricultura periurbana i els seus beneficis per a la societat

 “Els projectes d’agricultura periurbana tenen molts impactes positius en la societat, i a Barcelona, s’està perdent aquesta tradició agrícola” explica Moragas. 

L’expert considera que la societat catalana ha perdut molta població agrària, un fet que suposa un desavantatge respecte a altres països: “Estem a l'1,6% de població agrària, quan la mitjana en països del nord d’Europa està entre el 3 i el 4%”.

També creu que “la cultura de la terra” té un paper important en la producció d’aliments, el valor paisatgístic, la lluita contra l’incendi i contra l’erosió, i altres aspectes. 

Un exemple n’és el fet de “trencar el bosc” per a crear “un entorn més resistent i resilient contra el foc”. “Que no hi hagi aquest mosaic i sigui un bosc continu, és un polvorí”, adverteix Moragas. 

Així mateix, el responsable de camp de Can Calopa creu que els projectes periurbans “diuen a la societat que l’agricultura és molt important, ja que ens fa pensar en com ens alimentem i en la importància que hi hagi gent cultivant la terra”. 

Moragas assegura que aquest “vincle amb la terra” no es pot perdre. “El problema de Catalunya és que sovint hem oblidat aquest vincle essencial i jo crec que hem de buscar eines per a recuperar-lo. L’agricultura és una d’elles”. 

Una bona verema tot i el canvi climàtic

Segons els responsables de Can Calopa, la verema d’aquest any 2025 ha estat bona i ha tingut unes bones condicions climàtiques per a la maduració del raïm. De fet, Can Calopa ha collit uns 5.000 quilos de raïm i, el Parc Agrari de Sabadell (on també treballa L’Olivera), uns 5.000 més. És a dir, un total de 10.000 quilos de raïm. Això es tradueix en unes 10.000 ampolles de vi en cada zona i, per tant, un total d’unes 20.000 ampolles. 

Moragas valora positivament aquestes dades: “Estem satisfets perquè ha estat una bona collita. Són elaboracions petites en quantitat i tenim el repte que siguin una mica més grans”. 

Per la seva banda, el director de Can Calopa expressa: “Aquesta ha estat una bona anyada. Hem de tenir en compte que venim d’anyades molt minses per la sequera. Aquest any, estem parlant de verema històrica en termes tant de volum com de qualitat del raïm. Tot i la calorada de la primera quinzena d’agost, després ha plogut. La verema ha tingut uns ritmes irregulars, però el resultat és positiu”. 

Moragas també fa èmfasi en els canvis de temperatura: “Vivim dies de molta calor, i les plantes també els pateixen”, adverteix. “Estem en una verema molt bona, però els episodis d’excessos climàtics afecten el raïm, i els viticultors ens hem d’adaptar a aquesta emergència climàtica perquè l’afectació sigui mínima, avançant la collita, per exemple”, afegeix l’expert. 

Així mateix, Moragas recorda que els factors climàtics com la temperatura i la pluja afecten directament el cultiu, però hi ha solucions: “Pots avançar la verema, pots protegir el raïm amb les fulles de la vinya o buscar zones amb ombra”.

Per la seva banda, Lluc Pejó identifica un descens en la producció de la verema en els darrers anys, fruit de la sequera viscuda . Però Pejó prefereix centrar-se en les noves oportunitats que aquests canvis generen en l’agricultura: “El nou escenari climàtic també genera oportunitats per a l’agricultura, com la recuperació de conreus d’oli o de vi”. 

Reptes: actualitat i futur

Tot i que Pau Moragas reconeix que pel que fa a l’àmbit periurbà, està havent-hi una bona collita, hi ha altres reptes a solucionar: “Com que hi ha molt poca vinya i agricultura, tenim un repte estructural de lluita contra la fauna, el vandalisme, i elements propis de la zona periurbana que en el món rural potser no són tan greus”. 

Moragas assegura que el repte principal és que l'administració "entengui que l’agricultura periurbana és important per a estructurar i donar qualitat de vida a la societat urbana i periurbana" i, per tant, la ciutadania compri els productes que ofereix Can Calopa “al preu que han d’anar perquè nosaltres puguem seguir fent aquesta activitat”.

Finalment, per a Lluc Pejó, el repte de Can Calopa és enxarxar-se amb els agents del territori que contribueixen en aquest tipus de projectes: “És important crear una xarxa d’aliances perquè aquests projectes siguin veritablement sostenibles en el temps des d’un punt de vista econòmic però també des d’un punt de vista social i ambiental”. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.