Iñaki Ferreira (ADF): "Un sol descuit pot desencadenar una emergència molt greu"

Les altes temperatures, la sequera i la gran massa forestal que envolta Sant Cugat converteixen cada estiu la prevenció d'incendis en una prioritat. En aquest context, l'Associació de Defensa Forestal (ADF) té un paper clau en la vigilància de Collserola, la detecció precoç d'incidències i la primera resposta davant qualsevol columna de fum. Iñaki Ferreira, coordinador de l'operatiu d'ADF Sant Cugat, explica com viuen una campanya marcada per diversos episodis de calor extrema, quina feina fan durant tot l'any més enllà de les emergències i fa una crida a la prudència de la ciutadania per reduir el risc d'incendis als barris de muntanya.

L'ADF està formada per voluntaris que dediquen moltes hores a protegir Collserola. Què us porta a implicar-vos en aquesta tasca?

El compromís és una de les potes principals de l'ADF. Som voluntaris i dediquem moltes hores del nostre temps lliure, que traiem de la família, dels amics i de la nostra vida personal. És una feina molt vocacional, però també molt gratificant perquè saps que estàs contribuint a protegir el nostre entorn i la seguretat de les persones.

"Està sent un estiu dur, molt intens i concentrat. Hem tingut episodis de calor molt forts que han deixat la vegetació molt castigada"

Aquest estiu està sent especialment complicat pel que fa al risc d'incendis? Com valoreu la situació actual?

Està sent un estiu dur, molt intens i concentrat. Hem tingut episodis de calor molt forts que han deixat la vegetació molt castigada. Això ens obliga a estar molt atents a qualsevol indici o avís. Anem dia a dia, seguint l'evolució de les condicions meteorològiques i preparats per actuar en qualsevol moment.

Quan parleu de prevenció, quina és la feina que feu durant l'any i que sovint la ciutadania no veu?

La vigilància és només una part de la nostra feina. També detectem incidències com arbres caiguts que bloquegen pistes forestals, revisem l'estat dels camins, proposem actuacions de desbrossament o aclarida quan les condicions ho permeten i fem seguiment de punts sensibles. A més, treballem coordinadament amb l'Ajuntament i l'EMD, que també ens traslladen incidències detectades sobre el terreny.

Quins són els punts més sensibles de Sant Cugat quan hi ha risc elevat d'incendi?

Sant Cugat té una gran superfície forestal i moltes urbanitzacions molt properes al bosc. Aquesta convivència és el que més ens preocupa. La part positiva és que, si no hi ha diversos incendis al mateix temps, es poden mobilitzar recursos amb força rapidesa.

Barris com les Planes, la Floresta o Sol i Aire conviuen molt de prop amb el bosc. Quines característiques fan que siguin zones especialment vulnerables?

El principal factor és el que anomenem interfície urbana-forestal, és a dir, el punt on les cases i el bosc pràcticament es toquen. Això incrementa molt el risc perquè un incendi forestal pot afectar habitatges amb rapidesa. En alguns casos també hi influeix la dificultat d'accés o el temps que poden trigar alguns mitjans a arribar-hi.

La majoria dels incendis continuen sent provocats per l'activitat humana. Quines negligències us trobeu més sovint?

Per sort, en els darrers anys no hem detectat incidents especialment destacats a Sant Cugat. Tot i això, una crema de restes vegetals fora del període permès o activitats de risc com utilitzar eines que generen espurnes poden acabar provocant un incendi si no es fan amb totes les precaucions.

Després dels grans incendis dels últims anys a Catalunya, la població és més conscient del risc o encara hi ha relaxació?

Sí que detectem una sensibilitat més gran. Les xarxes socials i els mitjans fan arribar la informació gairebé en temps real, i això ajuda la població a ser més conscient del risc i de les conseqüències que tenen aquests grans incendis.

"La clau és arribar tan aviat com sigui possible i actuar amb contundència"

Quan detecteu una columna de fum, què passa durant els primers minuts? Com s'activa el dispositiu?

Els primers minuts són determinants. La clau és arribar tan aviat com sigui possible i actuar amb contundència. Tot comença amb l'avís al 112, que activa els diferents recursos. Les torres de vigilància de Collserola, la Policia Local, el nostre centre de control i la resta d'operatius formen part d'un engranatge que ha de funcionar amb la màxima rapidesa.

Quin paper té l'ADF en aquests primers instants abans que arribin els Bombers?

És un paper molt important. Tot i que els nostres vehicles tenen menys capacitat d'aigua que els dels Bombers, són més lleugers i àgils, cosa que ens permet arribar ràpidament. Coneixem molt bé el territori, els accessos i els punts d'aigua. Quan arriben els Bombers ja hi ha una primera feina feta que facilita molt la seva actuació.

"Davant d'un incendi és imprescindible que tots els cossos treballem de manera coordinada"

Com és la coordinació entre l'ADF, Bombers, Protecció Civil, Agents Rurals i la Policia Local?

És molt bona i la posem molt en valor. Davant d'un incendi és imprescindible que tots els cossos treballem de manera coordinada. Compartir informació i actuar conjuntament ens permet ser més operatius i oferir la millor resposta possible.

Cada vegada hi ha més episodis de calor extrema. Heu notat que la vostra manera de treballar ha canviat en els últims anys?

Sí. Ens hem hagut d'adaptar a una realitat en què els incendis poden ser molt més violents i evolucionar molt ràpidament. Tot i això, mantenim el mateix nivell d'exigència tant si es tracta d'un petit focus com d'un gran incendi. La capacitat d'adaptació és clau.

Quines mesures d'autoprotecció considereu imprescindibles per a una casa situada en una urbanització forestal?

És molt important mantenir la parcel·la neta i ordenada. També cal evitar que la vegetació estigui en contacte amb la casa i retirar elements que poden actuar com a combustible, com tanques de bruc, acumulacions de llenya o altres materials inflamables al voltant de l'habitatge.

Si avui mateix es declarés un gran incendi a Collserola, quin seria el principal repte?

El principal objectiu seria evitar que el foc es fes gran. Si l'incendi arriba a afectar urbanitzacions, el nivell de risc augmenta molt perquè la prioritat passa a ser la protecció de les persones i dels habitatges.

Com ha afectat la pesta porcina africana i les restriccions d'accés al Parc Natural a la feina de l'ADF?

Les restriccions han reduït la presència de persones dins la zona forestal i també han condicionat la mobilitat. Tot i això, davant d'un avís d'incendi tots els cossos actuem igualment. Simplement adaptem els accessos i la intervenció segons les indicacions i les mesures de seguretat vigents.

Si poguéssiu demanar una sola cosa als veïns de Sant Cugat per reduir el risc d'incendis, quina seria?

Els demanaria màxima prudència. Activitats tan quotidianes com fer una barbacoa, utilitzar una radial o cremar restes vegetals poden acabar provocant un incendi si no es fan en les condicions adequades. És important consultar sempre el Pla Alfa i les restriccions vigents abans de fer qualsevol activitat de risc. I si hi ha qualsevol dubte, és millor no fer-la. Un sol descuit pot desencadenar una emergència molt greu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.