Innovació i sostenibilitat: petits canvis per viure millor

Índex de continguts

• La mobilitat sostenible a Sant Cugat, com podria ser?
• Zones verdes més sostenibles a Sant Cugat
• La comunitat educativa s’obre a noves formes de consum
• Cinc hàbits per fer una compra més sostenible i conscient
• Com reduir el consum energètic a casa?
• Consells per reduir els envasos quan es va a comprar
• Què són les comunitats energètiques?
• Què és i com afecta la taxa de residus a Sant Cugat?
• Els beneficis dels arbres urbans
• Prop de 40 carregadors elèctrics repartits per Sant Cugat
• Quinze anys de Bicibox: balanç i futur del servei
• Tenir piscina no és sinònim de gastar més aigua

Agraïm la col·laboració als anunciants que han confiat en l'Especial Sostenibilitat del 2026:  Biopompas, EV Renting, Origen Solar, Yomovo, Neinor, Túnnels Barcelona-Cadí, Amat, Iberdrola, Porsche, VAIC, Instavi, Minotgreen, ABHAUS, MAVA Sistemas i Mas Duran.

La mobilitat sostenible a Sant Cugat, com podria ser?

Vitoria-Gasteiz és un referent en mobilitat sostenible, i les mesures que ha impulsat per assolir aquest model poden servir d’exemple per a ciutats com Sant Cugat, que aspiren a avançar en aquesta mateixa direcció

Vitoria-Gasteiz, amb una població de més de 200.000 habitants i similar a Sant Cugat pel que fa al model de ciutat (zones verdes,  vianantització dels carrers, Anella Verda, etc.), és una de les ciutats amb millor qualificació en mobilitat sostenible. Ha rebut diversos reconeixements en els darrers anys, i un dels més recents és el que atorga la consultora PONS Mobility, de la Fundació PONS, que la situa com la sisena ciutat espanyola en mobilitat sostenible, per darrere de grans ciutats com Barcelona, que encapçala la classificació, o L’Hospitalet de Llobregat, les ciutats catalanes més ben valorades.  Segons els indicadors que ha emprat aquesta consultora per classificar-la com el sisè municipi amb la mobilitat més sostenible, aquests serien els principals elements que expliquen aquesta posició.

 En aquest sentit, Vitoria-Gasteiz s’ha consolidat com un referent gràcies a una planificació urbana integral que combina la digitalització dels serveis, amb iniciatives com el Bus Elèctric Intel·ligent (BEI), que ha evitat l’emissió de més de 1.500 tones de CO2, o la plataforma Mobility Lab, amb una aposta clara per la mobilitat de zero emissions, la disponibilitat d’infraestructures de recàrrega i la promoció de sistemes compartits com el servei de bicicleta pública.

A més, el model urbà aplicat segueix el concepte de la ciutat dels 15 minuts, que planteja que la ciutadania ha de tenir a l’abast serveis bàsics i espais verds en aquest interval de temps. Aquesta planificació ha contribuït a millorar la seguretat viària i reduir el risc per als usuaris més vulnerables, com vianants i ciclistes. Tot plegat es reforça amb el desenvolupament del Pla de Mobilitat Sostenible, que aposta per una ciutat compacta, accessible i de proximitat, on els desplaçaments a peu i en bicicleta guanyen protagonisme.
Aquest conjunt de mesures ha permès a Vitoria-Gasteiz avançar cap a un model de ciutat més eficient i menys depenent del vehicle privat, amb una reducció progressiva de la congestió i una millora de la qualitat de l’aire. La integració entre urbanisme i mobilitat ha estat clau per consolidar un sistema coherent, on el transport públic i els desplaçaments actius guanyen pes de manera sostinguda.

Els reptes de Sant Cugat

En el cas de Sant Cugat, les dades disponibles dibuixen un escenari amb fort contrast entre qualitat urbana i impacte de la mobilitat. Segons l’Observatori Sociològic, el vehicle privat continua sent el principal mitjà de desplaçament intern i metropolità, amb una dependència elevada del cotxe fins i tot per a trajectes curts dins del municipi. Aquesta realitat es tradueix en una pressió constant sobre la xarxa viària i en episodis recurrents de congestió en punts d’entrada i sortida de la ciutat.

A Sant Cugat, el vehicle privat continua sent el principal mitjà de desplaçament

Aquest model té també conseqüències directes sobre la qualitat de l’aire. Les dades ambientals mostren que Sant Cugat manté una qualitat de l’aire millorable, amb nivells de partícules fines i contaminants associats al trànsit que, en diversos moments de l’any, superen els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Només un 40% de la població viu a menys de 300 metres d’un transport públic

Els punts forts

Malgrat aquestes mancances, el municipi presenta també elements positius. L’Índex de Disseny Urbà Saludable (HUDI) situa Sant Cugat entre les ciutats catalanes millor posicionades pel que fa a estructura urbana i accés a zones verdes, amb una alta proporció de població que disposa d’espais naturals a poca distància de casa. 

Les debilitats

Tanmateix, l’informe també posa de manifest diverses debilitats: una cobertura encara insuficient de carrils bici; el fet que només un 40% de la població visqui a menys de 300 metres d’una parada de transport públic, i que únicament el 17 % del sòl urbà de Sant Cugat disposi d’una infraestructura adequada per als vianants.
Davant d’aquest escenari, el govern municipal ja treballa en l’elaboració d’un nou Pla de Mobilitat Urbana (PMU), que haurà de definir les línies estratègiques dels pròxims anys i donar resposta als reptes detectats.

Zones verdes més sostenibles a Sant Cugat

El model de jardineria urbana de la ciutat ha fet un gir cap a criteris ecològics i de llarg recorregut, amb una aposta per espais verds amb més vida i una gestió més natural

Sant Cugat està transformant la manera de gestionar els seus espais verds amb l’objectiu de fer-los més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. A través de Parcs i Jardins, el municipi està desplegant mesures per afavorir la biodiversitat i recuperar dinàmiques naturals als parcs urbans.

Les principals actuacions

Una de les actuacions més visibles és la reducció de la sega en moltes zones verdes. “Estem molt acostumats a veure-ho tot segat perquè és més bonic, però això té molt poc valor ecològic”, explica Enric Ortega, tècnic a l’Ajuntament. Segons l’expert, deixar créixer la vegetació permet que s’hi desenvolupin insectes, que al seu torn alimenten ocells i ratpenats, reforçant tota la cadena ecològica.

Aquesta aposta per una gestió menys intensiva també s’està aplicant en espais com rotondes o grans zones de parcs, on es prioritza el creixement natural de la vegetació. “S’està fent una  renaturalització de baix cost, però molt important perquè sinó acabes tenint com el Parc Central, una espècie de camp de futbol de gespa amb arbres que no són ni autòctons”,  assenyala.

Sant Cugat està desplegant mesures que busquen afavorir la biodiversitat als parcs urbans

Precisament, una altra línia d’actuació clau és la substitució de plantes exòtiques per espècies autòctones. Durant anys, molts espais verds s’han dissenyat amb vegetació ornamental que no forma part de l’ecosistema local. Ara, en canvi, es busca revertir aquesta tendència. “Si plantes espècies de fora, afavoreixes també fauna que no és pròpia d’aquí i desequilibres l’entorn”, apunta.

En paral·lel, l’Ajuntament està instal·lant caixes niu per afavorir la presència d’ocells i ratpenats. Aquests animals tenen un paper clau en el control biològic de plagues. “Espècies com les mallarengues o els ratpenats ajuden a reduir insectes com el mosquit tigre o la processionària del pi”, explica .
Aquest conjunt de mesures s’emmarca en una estratègia més àmplia de renaturalització que també inclou la creació de refugis per a la fauna i la reducció de la intervenció humana en determinades zones. L’objectiu és que els espais verds no siguin només decoratius, sinó que esdevinguin ecosistemes vius i funcionals.

La comunitat educativa s’obre a noves formes de consum

Les escoles i instituts exploren noves maneres d’introduir el consum responsable en el dia a dia educatiu, i cada vegada més la iniciativa sorgeix de la pròpia comunitat educativa.

Un projecte de cooperativa a l’Institut Arnau Cadell

Un exemple és l’institut Arnau Cadell, a Valldoreix, En aquest centre, l’alumnat de quart d’ESO de l’assignatura d’Economia, juntament amb el professorat, que actua com a usuari, impulsa una cooperativa de consum ecològic. Un petit comitè de professors s’ha posat en contacte amb entitats com La Rural, El Cabàs i la Xarxa de Consum Solidari per organitzar-se.

Les famílies de l’escola Pi d’en Xandri s’hi impliquen

Un altre projecte destacat es troba a l’escola Pi d’en Xandri. Jordi Carbó Boix, membre de la Comissió de Sostenibilitat de l’AFA, explica el projecte Bona Teca: una iniciativa per implicar les famílies en l’alimentació escolar. El projecte neix de la col·laboració entre la Comissió de Sostenibilitat de l’escola, la Xarxa de Consum Solidari i l’associació SomGaia, i arrenca amb la constatació que l’empresa del menjador Paidós ja treballa amb proveïdors de proximitat i promou hàbits alimentaris saludables, però que les famílies encara hi tenien poca implicació. “Volem generar comunitat a l’escola per poder consumir diferent, tant a l’escola com a casa”, comenta Carbó Boix, que subratlla que volen estrényer el vincle entre el que fan els infants al menjador i els hàbits de les famílies a casa.

El mes de maig, es va produir una trobada a Can Monmany, que és on hi ha els horts del proveïdor del menjador escolar, on es van decidir les accions del curs vinent.  Carbó Boix no descarta que les accions aprovades puguin anar més enllà: “La cooperativa potser arribarà algun dia, però de moment no ho estem plantejant així.” Segons explica, el projecte Bona Teca  és com una prova pilot al Pi d’en Xandri que es podria estendre a la resta d’escoles de Sant Cugat. 

Cinc hàbits per fer una compra més sostenible i conscient

Canviar la manera de comprar i consumir aliments és una de les decisions més senzilles i, alhora, més impactants per cuidar la salut i el planeta

Cada vegada més persones es plantegen què hi ha darrere del que posen al plat: d’on ve el menjar, com s’ha produït i quin impacte té en la salut i en el medi ambient. Aquest canvi de mirada ha fet que els aliments ecològics i de proximitat guanyin protagonisme, no com una moda, sinó com una manera més conscient de consumir. Fer el canvi a una compra d’aliments ecològics i de proximitat és més senzill del que sembla. 

1. Planifica els teus àpats i fes una llista
Dedicar uns minuts a planificar el menú setmanal és el primer pas per estalviar temps i diners. Revisa el teu rebost, decideix què cuinaràs i elabora una llista de la compra ajustada al que realment necessites. Això t’ajudarà a evitar compres per impuls i a reduir el malbaratament alimentari.

2. Compra a granel i redueix residus
Sempre que puguis, opta per la compra a granel. Porta els teus propis recipients reutilitzables i compra només la quantitat que necessitis. Així, no només redueixes l’ús d’envasos d’un sol ús, sinó que també ajustes millor la despesa al teu consum real.

3. Prioritza el producte de temporada i de proximitat
Els aliments de temporada són més saborosos, nutritius i econòmics. A més, si tries productes locals (coneguts com a “km 0”), estàs reduint la petjada de carboni associada al transport, dones suport a l’economia de la teva regió i gaudeixes d’aliments més frescos, collits en el seu punt òptim de maduració.

4. Uneix-te a un grup de consum o compra directa
Formar part d’una cooperativa de consum o comprar directament a productors locals són excel·lents maneres d’accedir a aliments ecològics de qualitat a preus justos. A més, fomentaràs una economia més sostenible i propera.

5. Cuina per lots i aprofita al màxim
Dedica una estona a la setmana per cuinar en grans quantitats. Prepara sopes, guisats o verdures al vapor que puguis combinar de diferents maneres durant els dies següents. Això t’estalviarà temps, energia i evitarà que els aliments es facin malbé.

Més info: AMAT IMMOBILIARIS

Com reduir el consum energètic a casa?

Com que el consum energètic a les llars de Sant Cugat se situa en nivells destacats, adoptar petits hàbits més eficients pot ajudar a reduir la despesa i avançar cap a un model més sostenible

Reduir el consum energètic a la llar és clau tant per a l’estalvi econòmic com per avançar cap a un model més sostenible. A Sant Cugat, aquesta qüestió pren especial rellevància. Segons dades de l’Institut Català d’Energia i l’Idescat, el consum elèctric domèstic se situa al voltant dels 1.400–1.500 kWh per habitant anuals en els darrers anys, una xifra que es manté en la franja alta en comparació amb altres municipis de l’entorn metropolità. Aquest indicador reflecteix el pes del sector residencial i el model de ciutat, amb habitatges de major superfície i un ús intensiu de serveis energètics.

Consells per reduir el consum domèstic

Davant aquest context, actuar des de casa és fonamental. Una de les mesures més efectives és millorar l’aïllament de l’habitatge. Segellar finestres, instal·lar doble vidre o reforçar parets i sostres pot reduir fins a un 30% el consum en calefacció i refrigeració, segons l’IDAE.

A Sant Cugat el consum elèctric domèstic se situa al voltant dels 1.400–1.500 kWh per habitant anuals

També és important optimitzar la climatització, responsable d’una gran part de la despesa energètica. Ajustar la calefacció entre 19 i 21 graus a l’hivern i l’aire condicionat entre 24 i 26 a l’estiu, així com utilitzar termòstats programables, permet reduir el consum sense perdre confort.

Un altre element clau és apostar per electrodomèstics eficients. Els aparells amb etiqueta energètica alta consumeixen fins a un 50% menys. A més, evitar el mode d’espera o utilitzar programes eco contribueix a reduir la factura.

Finalment, un gest senzill però molt efectiu: instal·lar bombetes LED. Aquestes consumeixen fins a un 80% menys que les tradicionals i tenen una vida útil molt més llarga.

En municipis com Sant Cugat, on el pes del consum domèstic és elevat, petits canvis quotidians poden tenir un gran impacte col·lectiu. 
 

Consells per reduir els envasos quan es va a comprar

Des de fa uns anys, els clients poden anar al supermercat amb els seus propis envasos per tal de no generar més residus. Tot i això encara hi ha marge per reduir-ne l’ús amb petits canvis d’hàbits

La reducció d’envasos s’ha convertit en un dels grans reptes del consum quotidià. Tot i els avenços en reciclatge, una part important dels residus continua sent d’un sol ús, fet que obliga a repensar com comprem i quines opcions triem al punt de venda.
En aquest context, cada decisió compta. Des de fixar-se en el tipus d’embalatge fins a optar per alternatives més sostenibles, el consumidor té un paper clau a l’hora de reduir l’impacte ambiental. No es tracta de canvis radicals, sinó d’anar incorporant criteris més conscients en el dia a dia.
A més, moltes botigues i supermercats ja s’estan adaptant a aquesta demanda, ampliant l’oferta de productes a granel o amb sistemes reutilitzables. Aquest canvi progressiu facilita que els hàbits sostenibles siguin cada vegada més accessibles.

1. Prioritzar envasos retornables. Escollir productes amb envasos que es puguin retornar o reutilitzar ajuda a reduir residus des de l’origen.
2. Comprar a granel sempre que sigui possible. Optar per aliments sense envàs, com cereals, llegums o fruits secs, i portar els teus propis recipients.
3. Triar envasos grans. Els formats familiars generen menys residus per quantitat de producte i solen ser més eficients.
4.Planificar la compra.  Fer una llista prèvia permet evitar compres innecessàries i, amb elles, més envasos.

Què són les comunitats energètiques?

Les comunitats energètiques s’obren pas com una de les grans palanques de canvi cap a un model energètic més sostenible i participatiu, i Sant Cugat ja comença a fer passos concrets per portar aquest model al terreny local i implicar-hi la ciutadania

Diversos municipis com Sant Cugat han començat a impulsar iniciatives pròpies

La transició cap a un nou model energètic ja no és només una idea de futur, sinó una realitat que comença a consolidar-se a molts municipis de Catalunya. En aquest context, les comunitats energètiques guanyen protagonisme com una eina clau de la transició.

Què són les comunitats energètiques?

Es tracta d’iniciatives col·lectives en què ciutadania, empreses i administracions locals s’organitzen per generar, compartir i gestionar energia renovable de manera conjunta, habitualment a partir de fonts com la solar.
Aquest model permet avançar cap a un sistema més descentralitzat i participatiu, reduint la dependència de les grans companyies elèctriques i facilitant l’accés a l’energia verda. Alhora, obre la porta a l’autoconsum compartit i a una gestió més eficient dels recursos energètics, amb beneficis econòmics i ambientals per als participants.

L’Ajuntament ha anunciat el suport a la creació d’una Comunitat Energètica

El creixement de les comunitats energètiques
El creixement d’aquest moviment s’ha fet visible en trobades recents en què agents del sector s’han reunit per intercanviar experiències i reforçar la col·laboració entre projectes d’arreu del territori. Un senyal clar que les comunitats energètiques han deixat de ser experiències puntuals per convertir-se en una tendència en expansió dins l’estratègia de transició energètica a Catalunya. A partir d’aquest context, diversos municipis com Sant Cugat han començat a impulsar iniciatives pròpies per fer-les realitat a escala local.

L’impuls de les comunitats energètiques a Sant Cugat
El debat polític al voltant de les comunitats energètiques a Sant Cugat ja venia de mesos enrere. En el ple municipal de novembre de 2024, tots els grups amb representació, excepte VOX, van donar suport a una moció per impulsar aquest model energètic al municipi. La proposta, presentada per En Comú Podem amb esmenes del govern, va posar sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un sistema més sostenible, eficient i democràtic, amb especial atenció al paper de l’autoconsum, la lluita contra la pobresa energètica i la sobirania energètica local.
Els diferents grups municipals van coincidir en el potencial transformador d’aquestes iniciatives, tot i les diferències sobre el marc regulador necessari per desplegar-les. Entre els punts destacats, es va subratllar la importància de definir un itinerari clar per part de les administracions superiors i de facilitar el desenvolupament d’aquests projectes a escala local.
Un any després, aquest impuls polític ha començat a concretar-se en accions reals. L’Ajuntament ha anunciat el suport a la creació d’una Comunitat Energètica al municipi, una iniciativa sorgida de la demanda ciutadana a través dels Pressupostos Participatius 2025. L’objectiu és que veïns, comerços i entitats puguin participar activament en la producció i gestió de la seva pròpia energia renovable.
El projecte compta amb una partida inicial de 5.000 euros i el suport tècnic de l’entitat ePlural, que ajudarà a definir el model de comunitat i a impulsar-ne la constitució com a ens autogestionat. Segons el consistori, la iniciativa està pensada per a tothom, tant per a qui disposa de plaques solars com per a qui no.

Una comunitat energètica per a tothom
En aquest sentit, les persones sense instal·lació fotovoltaica podran accedir a autoconsum col·lectiu d’energia renovable generada a prop, amb l’objectiu de reduir la factura elèctrica i participar en un sistema energètic més sostenible. Per a qui ja té plaques solars, el model permet optimitzar excedents i sumar-se a serveis compartits dins la comunitat.
Per donar a conèixer el projecte, es van organitzar dues sessions informatives a la Casa de Cultura. La primera va servir per explicar què és una comunitat energètica, quins serveis pot oferir i quins beneficis pot aportar. La segona, de caràcter més pràctic, va estar orientada a crear el grup impulsor i definir els primers passos de funcionament.
A Catalunya també s’estan desplegant eines per facilitar i accelerar la creació de comunitats energètiques arreu del territori. Una de les més destacades és Comunitatenergètica.cat, una plataforma digital pública pensada per connectar i donar suport a la ciutadania, administracions, empreses, cooperatives i entitats que vulguin impulsar aquest model energètic.. Josep Lluís Silva

Què és i com afecta la taxa de residus a Sant Cugat?

Per Nielo Ballart

Els propietaris de Sant Cugat ja paguen una taxa vinculada al valor cadastral que pretén fer més just el sistema i incentivar la correcta gestió dels residus i l’ús de les deixalleries

Des del 2025, els propietaris d’habitatges de Sant Cugat del Vallès han de fer front a un nou impost: la taxa de recollida de residus. Però, què implica exactament?

Què és la taxa de residus?
És un impost anual derivat d’una directiva de la Unión Europea i d’una llei estatal que estableix que els ajuntaments de més de 5.000 habitants han de disposar d’una taxa que cobreixi el cost real del servei de recollida i tractament de residus.

Carles Brugarolas, tinent d'alcaldia d'Economia: “Es recollirà informació per veure com s’ha adaptat la taxa i esperem que pel 2027 tampoc hi hagi augment”

Qui l’ha de pagar?
L’han d’assumir les persones propietàries de béns immobles del municipi, ja siguin d’ús residencial, comercial, industrial o aparcaments.

Quin és l’objectiu?
La taxa busca corresponsabilitzar la ciutadania per fomentar el reciclatge, la reducció de residus i la seva correcta separació. A més, incorpora incentius per premiar els bons hàbits ambientals.

4.000 recursos. L’Ajuntament de Sant Cugat ha rebut més de 4.000 recursos de veïns contra la taxa de residus. 

Com es calcula a Sant Cugat?
L’Ajuntament ha optat per calcular la taxa en funció del valor cadastral de cada immoble, un criteri que també han adoptat altres municipis.

Hi ha reduccions?
Sí. Es pot obtenir fins a un 5% de descompte si es fa ús de les deixalleries, com l’Ambiteca, la deixalleria mòbil o la resta de deixalleries metropolitanes. Aquest ús s’ha d’acreditar amb la targeta d’usuari.

I el 2026?
L’Ajuntament va anunciar que l’import no augmentarà.

Com queden els rebuts segons el valor?

• 80.500€ o menys: 87,25€
• Entre 80.500,01 i115.000 €: 130,88€
• Entre 115.000,01 i 166.000 €: 174,50€
• Entre 166.000,01 i 250.000 €: 218,13€
• 250.000€ o més: 261,75€

Els beneficis dels arbres urbans

L’Urban Forestry (ecologia urbana) és la nova disciplina que estudia els processos urbans i els beneficis que la natura hi genera. El 2050, el 75% de la població mundial viurà en ciutats, i l’arbre cada vegada serà més necessari per viure-hi millor

Enmig del soroll, el trànsit i el formigó de les ciutats, els arbres passen sovint desapercebuts, tot i que exerceixen una funció bàsica per al nostre benestar quotidià. No només embelleixen els carrers i els parcs, sinó que actuen com a veritables reguladors naturals que moderen les condicions ambientals que respirem cada dia. Entendre el seu impacte ens ajuda a valorar fins a quin punt la natura pot ser una aliada.
Els arbres alteren l’ambient en el que vivim moderant el clima, millorant la qualitat de l’aire, conservant aigua i donant refugi a la vida silvestre. La vegetació urbana pot directa o indirectament afectar a la qualitat de l’aire a nivell local o regional. Les quatre principals formes que l’arbrat urbà afecta a la qualitat de l’aire són:

1. Reducció de la temperatura. Els arbres generen efectes microclimàtics que redueixen les temperatures urbanes i atenuen l’efecte de l’illa de calor a les ciutats. 
2. Menys contaminants atmosfèrics. La vegetació urbana absorbeix i filtra partícules i gasos contaminants, millorant la qualitat de l’aire que respiren els habitants. 
3. Conservació de l’aigua. Les arrels afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja, ajudant a recarregar els aqüífers i reduint l’escorrentia.
4.Efectes energètics en les construccions. L’ombra i la transpiració dels arbres redueixen el consum energètic dels edificis, especialment a l’estiu, actuant com a climatitzadors naturals. 

Prop de 40 carregadors elèctrics repartits per Sant Cugat

Els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics es distribueixen per diferents barris i espais del municipi, com aparcaments públics i zones comercials, facilitant l’ús de la mobilitat sostenible

Sant Cugat té al voltant de 40 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics repartits per tot el municipi, una xarxa que s’ha anat ampliant en els darrers anys a mesura que creix l’ús d’aquest tipus de mobilitat. Els carregadors es troben distribuïts en diferents barris i en espais com aparcaments públics, zones comercials i punts propers a equipaments, amb una major presència al centre de la ciutat. Aquesta distribució fa que els usuaris puguin disposar d’opcions de recàrrega en diversos punts de la ciutat, tant en zones més cèntriques com en àrees residencials. Tot i això, la ubicació dels carregadors no és homogènia i hi ha zones amb més concentració que d’altres. L’augment progressiu d’aquests punts respon a la necessitat d’adaptar el municipi a una mobilitat més sostenible i a la creixent presència de vehicles elèctrics. Amb prop d’una quarantena de carregadors, Sant Cugat continua avançant en la implantació d’aquesta infraestructura clau per al futur de la mobilitat urbana. 

Quinze anys de Bicibox: balanç i futur del servei

Per Víctor Marbà

El Bicibox va arribar a Sant Cugat el 2012 com a aposta per la mobilitat sostenible i l’aparcament segur de bicicletes. Gairebé quinze anys després, el servei afronta una etapa de transformació

Sant Cugat es prepara per complir gairebé quinze anys des de l’arribada del Bicibox, el sistema d’aparcament segur per a bicicletes impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i pensat per facilitar la intermodalitat amb el transport públic i fomentar la mobilitat sostenible. El servei va arribar a la ciutat el setembre del 2012 amb la instal·lació de 9 mòduls i unes 60 places distribuïdes en diferents punts estratègics, especialment a prop d’estacions de ferrocarrils, la plaça de la Vila, la Casa de Cultura, Mira-sol o el Pla del Vinyet. L’objectiu era clar: oferir un espai segur i gratuït per deixar la bicicleta i enllaçar amb altres modes de transport. 

Expansió progressiva
L’ús requeria registrar-se al sistema i obtenir una targeta d’usuari, i durant els primers mesos el servei era gratuït, amb una quota posterior reduïda. Amb el temps, el Bicibox es va consolidar i es va expandir fins a arribar a una quinzena d’estacions i més de 130 places a la ciutat, incorporant nous punts com Volpelleres, Valldoreix o Sant Joan. Durant els primers anys, el sistema va ser ben rebut i va créixer en paral·lel a l’augment de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Tanmateix, amb l’aparició de noves alternatives de mobilitat, especialment les bicicletes compartides de l’àrea metropolitana, l’ús dels Bicibox ha anat disminuint progressivament.

Cap a un nou model d’ús
Davant aquesta situació, l’AMB ha començat a replantejar el model. El servei, que fins ara permet estacionaments de curta durada, es vol transformar per oferir també aparcaments de llarga durada amb una quota anual reduïda, amb l’objectiu de mantenir la utilitat dels mòduls i adaptar-los als nous hàbits de mobilitat. En paral·lel, Sant Cugat ha fet un pas endavant aprovant la futura implantació de l’AMBici, el sistema metropolità de bicicleta compartida. El projecte, encara pendent de desplegament, s’entén com una evolució natural del model actual i com un complement als sistemes existents, amb la voluntat de reforçar la connexió entre transport públic i bicicleta en una ciutat que continua apostant per reduir l’ús del vehicle privat.

Tenir piscina no és sinònim de gastar més aigua

El consum d’aigua de les piscines acostuma a encendre el debat, tot i que sovint es recorda que només representa l’1% del total

El bon temps ha reobert el debat sobre el consum d’aigua de les piscines privades als municipis. Més enllà del confort que representen, també generen preguntes sobre el seu impacte real en els recursos hídrics. Sant Cugat continua sent un dels municipis catalans amb més piscines, amb prop de 5.000 instal·lacions segons les últimes dades disponibles, mentre el sector defensa que el consum real depèn sobretot de l’evaporació i del manteniment.  En aquest context, el debat entre confort i sostenibilitat es manté obert, especialment en un escenari de canvi climàtic. Una gestió eficient de l’aigua i instal·lacions més eficients són essencials per compatibilitzar l’ús domèstic amb la protecció dels recursos naturals.

Col·locar una coberta, sobretot a la nit, per reduir l’evaporació
Fer servir una coberta ajuda a mantenir l’aigua en millors condicions durant més temps. També redueix la necessitat d’afegir aigua  sovint

Minimitzar l’exposició al sol i al vent quan la piscina no es fa servir 
Situar la piscina en zones més protegides o utilitzar elements d’ombra pot reduir l’evaporació. El vent, a més, accelera la pèrdua d’aigua

Revisar sovint l’estanquitat i reparar fuites com més aviat millor
Les petites fuites poden provocar pèrdues importants d’aigua amb el temps. Una revisió periòdica permet detectar problemes a temps

Instal·lar sistemes de filtració eficients i fer un manteniment acurat 
Un bon sistema de filtració manté l’aigua neta durant més temps i redueix la necessitat de buidar-la.

Agraïm la col·laboració als anunciants que han confiat en l'Especial Sostenibilitat del 2026:  Biopompas, EV Renting, Origen Solar, Yomovo, Neinor, Túnnels Barcelona-Cadí, Amat, Iberdrola, Porsche, VAIC, Instavi, Minotgreen, ABHAUS, MAVA Sistemas i Mas Duran.