Mentaberre: "La vacuna d’esterilització a senglars és una mesura totalment estètica"

Gregorio Mentaberre és veterinari i professor de la Universitat de Lleida. Està especialitzat en la sanitat i la gestió de fauna silvestre. De fet, ha assessorat el Parc Natural de Collserola i l'Ajuntament de Barcelona per la gestió del senglar en zones urbanes. El TOT Sant Cugat conversa amb ell per conèixer la realitat del senglar a Collserola, si hi ha una sobrepoblació o com ha de ser la gestió. Tot plegat en ple brot de pesta porcina africana i la voluntat expressada per la Generalitat de reduir la població de senglars a Catalunya a la meitat.

Més info: De 1.400 a 700: la població de senglars a Collserola cau a la meitat en tres anys

Per què es diu que hi ha una sobrepoblació de senglars a Collserola?

La sobrepoblació es pot definir de dues maneres. El concepte típic, més ramader i ecològic, fa referència a la capacitat de càrrega d’un entorn natural. És a dir, si tenim més individus dels que es poden alimentar de manera natural. Però des de fa anys i dècades, aquest concepte ha derivat cap a la capacitat de càrrega social. És l’abundància d’una espècie que pot conviure de forma pacífica amb la població humana. Des de fa temps, es fa més referència a la capacitat de càrrega social i als conflictes relacionats: accidents de trànsit, atacs a persones, malalties o efectes a l’agricultura.

A Collserola s’ha superat aquesta capacitat de càrrega?

No hi ha consens. Hi ha persones que consideren que hi ha massa senglars i altres que ja els agrada. La meva visió és que tot és relatiu. Vam fer un estudi social i els resultats van ser molt interessants: les persones que havien tingut alguna experiència negativa amb un senglar, pensaven que n’hi havia masses i acceptaven una gestió amb control letal. I els que mai n’havien tingut, tenien més probabilitat de respondre que no hi ha massa senglars. Objectivament i tenint en compte conflictes com els accidents de trànsit i que hi ha una demanda majoritària de la societat per prioritzar els interessos humans, és el que fa l’administració. I prioritzar els interessos humans implica una gestió basada en el control de l’espècie. Des del meu punt de vista no vol dir culpabilitzar l’espècie, que és una altra víctima. Com en el cas de la pesta porcina africana: davant d’un impacte econòmic molt gran per un sector molt rellevant, s’ha prioritzat la protecció d’aquest sector. És així de cru i de senzill.

"Collserola és un entorn molt particular on el senglar ha après a utilitzar els recursos humans"

Quines han estat les causes del creixement dels senglars a Collserola?

L’augment de la població de senglars, i altres espècies silvestres, és un fenomen com a mínim a escala europea. No és una cosa de Collserola o Catalunya. I les causes són multifactorials: hi ha hagut canvis en l’entorn que ho han afavorit, alhora que el senglar és una espècie molt oportunista. És molt adaptable, omnívor i adapta el seu comportament alimentari a qualsevol situació. A més, té unes taxes reproductives molt elevades. Les causes generals són l’abandonament rural, la desaparició de ramaderia extensiva i l’augment de bosc. Tot es resumeix en més aliment i més refugi.

Són causes que es poden aplicar a Collserola?

A Collserola tenim una zona molt humanitzada i, d'ençà que el senglar va aprendre a utilitzar recursos alimentaris d’origen antròpic, s’ha potenciat molt. Té molta oferta alimentària i una multitud d’altres fonts d’aliments com les deixalles, horts, fruiters abandonats, pinsos de colònies de gats... I persones que alimenten senglars. Això és una amistat mal entesa: no fa cap bé alimentar un animal salvatge. Hi ha sensacions errònies, com pensar que menja a les deixalles perquè passa fam. Però no és així, és que ha après que és més senzill que buscar menjar del bosc. Això també fa que es converteixi en un animal més conflictiu, perquè identifica les persones com una font d’aliment. Per tot plegat, té més possibilitats a acabar atropellat o generar perill i ser capturat. En resum, Collserola és un entorn molt particular on el senglar ha après a utilitzar els recursos humans. També perquè hi ha una imbricació entre trama urbana i entorn natural del senglar.

En els últims anys, ha baixat gairebé a la meitat la població de senglars a Collserola. Per què?

La clau és la gestió que s’ha fet. Fa anys que vam recomanar treballar a dues velocitats. La cacera i el control letal és la solució o disminució del conflicte a curt termini. L’altre és relativa a la disponibilitat d’aliment i totes aquelles mesures que es puguin fer per reduir l’oferta alimentària. Substituir contenidors i papereres per models a prova de senglars, per exemple. No sé si les mesures en alimentació han tingut un impacte en el descens, però sí que s’han fet moltes captures a Barcelona i Collserola. L’activitat cinegètica és molt complicada a Collserola per la presència humana i es limita molt les batudes. Però amb altres modalitats com esperes nocturnes, s’ha fet feina.

"És necessari un control de certes poblacions de fauna salvatge"

El 2017 es van començar a fer proves per l’esterilització de senglars com a mesura de control.

La vacuna només s’ha demostrat que funciona a escala individual: l’individu inhibeix la reproducció uns anys. Però cap estudi ha demostrat una eficàcia a escala poblacional, que és el que necessitem. Els models diuen que s’hauria de vacunar almenys al 60% de les femelles i tècnicament és inviable en les poblacions que tenim de senglar a Collserola i a Catalunya en general. Em sap greu, però penso que la vacuna d’esterilització a senglars és una mesura totalment estètica. No serveix per solucionar el problema de sobrepoblació de senglars, no té base científica

Per què s’ha de controlar la població de senglars?

Malauradament, és necessari un control de certes poblacions de fauna salvatge, a Collserola i a Catalunya en general. La gestió de fauna és imprescindible. Ja sigui per evitar que certes poblacions augmentin massa com per afavorir altres espècies en estat més deficient. La gestió de fauna és imprescindible. Ja sigui per evitar que certes poblacions augmentin massa o per afavorir altres espècies en estat més deficient.  La raó és que no tenim ecosistemes equilibrats a causa de l’activitat humana A Collserola, a més, també per la densitat de població humana. Ningú hauria de voler exterminar el senglar, és una espècie autòctona, però si es vol prioritzar els interessos humans, s’ha de controlar. La raó és que no hi ha ecosistemes equilibrats a causa de l’activitat humana. Per tant, hi ha d’haver gestió. I cal saber que l’èxit d’unes espècies comporta el perjudici d’altres, per exemple amfibis o ocells.

Tot plegat és un debat que genera controvèrsia.

És normal que tothom pugui dir la seva. Però a vegades opinen persones sense coneixement i es posen al mateix nivell que científics. Persones com jo recomanem que es faci una gestió basada en evidència científica, també per una qüestió d'optimització dels diners públics. Sovint els animalistes ens situen al bàndol dels caçadors, però els científics hem de proposar solucions que toquin de peus de terra, no idees utòpiques.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.