Alfons Perona: "Prop d’un 90% de conductors mai ha tingut una denúncia"

Alfons Perona és un advocat, consultor i professor santcugatenc expert en qüestions sobre mobilitat i seguretat viària. Ha treballat com a director jurídic i secretari executiu al RACC i a la seva fundació. També ha fet treballs com a assessor en aspectes de mobilitat i seguretat vial per al director de la Direcció General de Tràfic (DGT) i diverses administracions i empreses.

Basat en exemples reals, el llibre Me han multado. Lo que debes saber sobre las sanciones de tráfico y cómo ahorrar dinero, d’Alfons Perona, descriu situacions pràctiques, com ara si es pot presentar un escrit d’al·legacions després de pagar una denúncia dels controladors de l’estacionament, els requisits que ha de tenir una sanció per excés de velocitat, o com s’ha de fer un control d’alcoholèmia i quines garanties hem d’exigir perquè el procediment sigui correcte.

Quantes sancions de trànsit s’imposen en un any?

A tot l’Estat, entre DGT, autonòmiques i municipals estem parlant d’entre 8 i 10 milions de sancions a l’any. Del Servei Català de Trànsit (SCT) no tinc dades oficials, però segurament són entre 2 i 3 milions de sancions a l’any. Però hi ha una altra dada curiosa i és que prop d’un 90% dels conductors mai ha tingut una denúncia. Si som 25 milions de conductors, hi ha uns 2,5 milions de persones que se les emporten gairebé totes.

 

Són molt poques!

Això el que també demostra és que el tema de les multes no és una qüestió d’una majoria, és minoritari. 

 

Fins a quin punt són importants els ingressos de les multes per a les administracions?

Des que es va modificar la llei de trànsit hi ha una disposició addicional final que diu que els diners que es recapten s’han de dedicar a seguretat viària. Al SCT, per exemple, part d’aquests ingressos s’utilitzen per pagar els Mossos d’Esquadra que fan aquesta activitat, i també es dediquen a temes de formació. A Catalunya diria que el SCT ajuda molt els ajuntaments a fer plans de seguretat viària. El que no tinc tan clar és on van a parar els diners de la recaptació de les multes als ajuntaments perquè no estan sotmesos a aquesta obligació. 

 

Del títol del seu llibre em crida l’atenció la part final que diu “com estalviar diners”, no era que se’n perden de diners?

Una primera reflexió que faig al llibre és que ajuda molt la personalitat de cadascú. El que dic és que si de veritat ens hem despistat i hem comès la infracció, pagant ens estalviarem diners perquè tindré una bonificació del 50%. I si és el contrari, portem la raó i pensem que l’administració ho ha fet malament o que s’ha equivocat, hem de fer al·legacions.

 

En quines situacions s’ha de recórrer?

Quan creus que l’aparell que t’ha enganxat fent la foto o la sanció no ha funcionat bé, o quan estàs segur que aquella infracció no l’has comès. A vegades també hi ha errors quan t’agafen el número de la matrícula.

 

Quan escriu el llibre, l’escriu perquè creu que falta informació?

La pretensió és aquesta, informar. Penso que tothom que condueix hauria de conèixer el procediment pel qual potser algun dia et poden posar una multa. El que no pretenc amb el llibre és que tothom comenci a fer recursos perquè pensi que guanyarà i no haurà de pagar. És un error. En la majoria de casos en què es presenta un recurs, l’administració no et perdona res.  

 

Quines són les infraccions més freqüents?

En carretera, l’excés de velocitat; i en via urbana, l’estacionament indegut. També n’hi ha forces en carretera per avançaments indeguts. Afortunadament, el tema de l’alcohol i les drogues és minoritari. El gran problema és que una minoria de conductors condueixen sota els efectes de la droga i l’alcohol i això provoca la gran majoria d’accidents.