Pedro Algorta: "Vam prendre una decisió molt fàcil. Volíem viure"
Algorta és un dels supervivents de l'accident d'avió que va tenir lloc als Andes al 1972 i on van morir 29 persones de les 45 que viatjaven a l'aeronau. Els 16 restant van sobreviure 70 dies alimentant-se amb els cosos dels morts. El supervivent ha ofert una xerrada a l'Escola Olivera
Algorta juntament amb 15 companys més va un dels únics supervivents del 45 viatgers del vol 571 de la Fuerza Aérea Uruguaya que es va estavellar a la serralada dels Andes quan es dirigia a Santiago de Xile, per anar a jugar un partit de Rugbi. Després de 40 anys del sinistre, Algorta explica la seva experiència en públic. Assegura que ha estat 35 anys sense parlar-ne, més enllà del seu cercle d'amistat i família.
Detalls de l'accident
Com va passar el sinistre i com van ser els 70 dies a la "muntanya", com ell l'anomena, han estat els eixos de la conferència. Algorta ha detallat els moments que va viure. Ha explicat com en el moment de l'accident molts companys van morir. "Jo no vaig morir a l'accident per casualitat, per estar assentat a un lloc i no a un altre. El meu amic, que estava al meu costat va morir en aquell moment."
Durant els primers dies es van alimentar de les provisions que tenien i escoltaven una ràdio que els informava de quina era la situació de la seva recerca. "Vam veure un avió que sobrevolava el nostre espai, ens va semblar que ens movia les ales, i vam interpretar aquell gest com una senyal de que ens havia localitzat. Aquell dia ho vam celebrar, pensant que seriem rescats. Vam fer una festa i ens vam menjar tot l'aliment que ens quedava. L'endemà van escoltar per la ràdio que ens donaven per morts i que suspenien la recerca".
A partir d'aquell moment ha explicat que "vam prendre una decisió fàcil. Volíem viure i vam veure amb els cosos morts dels nostres companys l'aliment que ens feia falta. Qualsevol hauria fet el mateix. No sabíem quan de temps hauríem d'estar allà, però aquesta era la única solució per a sobreviure". Algorta ha subratllat la importància del treball en equip per a sobreviure, tot i que ha afirmat que l'instint de supervivència és individual. " Col·laboràvem no per ajudar a l'altre sinó per sobreviure un mateix, però sabíem que no ho aconseguiríem sense treballar en equip".
Després de deu dies caminant dos dels companys van aconseguir baixar de les muntanyes. Una expedició va anar a rescatar els que s'havien quedat a l'avió.
Algora explica que no va ser un miracle. "Deu ens a donar forces, però van aconseguir sortir de la muntanya amb el nostre esforç i treball. No va ser un miracle", ha reflexionat. A més, ha subratllat que "no sóc especial m'afecten igual els problemes, he pogut fer una vida normal, tothom té les seves pròpies muntanyes i queda reflectit la capacitat que tenim els humans per sobreposar-nos a les condicions adverses".