Alonso-Cuevillas: "Aquest judici té per objecte reprimir la dissidència"

L'advocat del president Carles Puigdemont visitava Sant Cugat del Vallès per parlar del judici contra els presos polítics

L'advocat del president Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, participava a Sant Cugat del Vallès de l'acte de commemoració dels 15 mesos de l'empresonament dels Jordis organitzat per l'ANC i Òmnium. Ho feia amb una xerrada per parlar del "judici de la vergonya".

Més info: Jaume Alonso-Cuevillas defensa que "aviat" hi haurà República Catalana

 

D'aquí a pocs dies arrencarà el que es coneix com "el judici de la vergonya". Per què és "el judici de la vergonya"?

És un judici que reuneix tots els requisits del que es considera un judici polític. Un judici la instrucció del qual ha estat plagada d'irregularitats, on no s'ha respectat cap de les més elementals garanties processals, començant per la competència del tribunal; el respecte al dret de defensa; l'atomització de la causa delegant en la Guàrdia Civil l'obtenció de proves de forma que les defenses no tenien accés a les proves que s'obtenien en una altra causa; per una Guàrdia Civil actuant com a policia judicial sense cap neutralitat quan el seu comandament tenia, com s'ha sabut, un perfil de Twitter des d'on increpava la gent que investigava... És a dir, el primer factor dels que es prenen en consideració per considerar si és un judici polític o no, és aquesta instrucció plagada d'irregularitats.

 

Però hi ha més elements.

La segona és la petició de pena desproporcionada davant d'uns fets que no són delictius. Així ho han dit no només les defenses dels acusats, que òbviament no som imparcials, sinó que així ens ho han dit la majoria de catedràtics de dret penal de tota Espanya, i així ho ha dit també els tribunals estrangers que ho han analitzat de forma imparcial. Per tant, els fets, tal com s'han produït, no reuneixen els requisits dels tipus penals. I, a més, una tergiversació tant dels fets com de la norma jurídica. Per tant, es compleixen tots els requisits per poder-ho considerar un procés polític, amb presons preventives injustificades i llarguíssimes. Per tant, això és la culminació d'aquest procés que, sota la vestimenta d'un procés judicial, té per objecte reprimir la dissidència. Imputant uns fets tergiversats, intentant fer-los encaixar forçadament en uns tipus penals que no encaixen ni amb la realitat dels fets ni, fins i tot, en el forçament d'aquests fets.

Moment de la xerrada a Sant Cugat amb ALonso-Cuevillas i Fort. FOTO: Bernat Millet

Moment de la xerrada a Sant Cugat amb Alonso-Cuevillas i Fort. FOTO: Bernat Millet

 

Quina és l'estratègia a seguir davant d'un judici polític d'aquestes característiques?

Un judici polític requereix una defensa política, o, en aquest cas, una defensa mixta. És a dir, els advocats no han de renunciar a fer una defensa tècnica. Han d'evidenciar i aprofitar la plataforma que suposa un judici que serà retransmès, en el que hi haurà molts observadors internacionals, i del que estarà pendent tota l'opinió pública internacional, per denunciar les greus mancances democràtiques tant del sistema judicial com de l'Estat espanyol. Per denunciar que aquest judici té per objecte reprimir la dissidència. Però això sense oblidar denunciar també la tergiversació dels fets. Posar en evidència que no hi ha hagut mai cap violència. Que els atestats no responen a la realitat dels fets succeïts. I que els fets no encaixen en cap dels tipus penals vigents a l'Estat espanyol.

 

Quina és la importància que aquest judici arribi a Europa? Quin és el paper dels juristes en aquest fet?

Des del punt de vista jurídic i judicial hem d'anar a Europa, hem d'anar al Tribunal Europeu d'Estrasburg. Això ha de seguir el seu camí estrictament jurídic. I això és feina dels advocats. Posar de manifest totes les vulneracions de diversos preceptes del conveni europeu de drets humans, des del dret a un judici just, fins a la vulneració de drets polítics. Recordem que no es va deixar acudir a la investidura al president Puigdemont, que no es va deixar tampoc al Jordi Sànchez presentar-se a la investidura, o que el Jordi Turull va ser empresonat a mitja votació d'investidura... tot això s'ha de posar de manifest, i aquesta és la via jurídica.

"S'han traspassat totes les línies vermelles en el que fa referència a drets i llibertats individuals i col·lectives"

I el paper de la ciutadania?

Al mateix temps, el poble ha de seguir mobilitzat i s'ha d'anar a denunciar davant de l'opinió publica europea i davant de les institucions europees. S'ha d'anar a posar de manifest la demofòbia de l'Estat, on no es compleixen les garanties democràtiques més mínimes, i on s'estan reprimint els drets dels catalans a poder expressar lliurement la seva voluntat. Això s'ha de fer, tant des de les institucions, com també des de l'opinió pública.

 

Una reivindicació que ha adquirit un llenguatge jurídic, i on els advocats han esdevingut figures mediàtiques. Ha estat una estratègia?

Sí, perquè això vam veure-ho molt clar. Això ja no va només d'independència; va de democràcia. S'han traspassat totes les línies vermelles en el que fa referència a drets i llibertats individuals i col·lectives. I, per tant, hi ha molta gent que no era independentista però que s'ha sentit indignada, i atemorida, davant d'aquesta impunitat en què l'Estat és capaç d'empresonar gent innocent, i portar a terme una repressió que ha afectat no només a líders polítics, sinó a mestres, policies, manifestants, cantants, alcaldes... Tenim prop de mil imputats. Per tant, s'havia de posar el focus en què no és només un problema de si es vol la independència o no; si existeix internacionalment un dret a l'autodeterminació o no, que és un problema polític filosòfic, sinó també que la repressió que està duent a terme l'Estat espanyol no és ni tan sols conforme a la mateixa legalitat vigent espanyola. I això ha comportat també que molta gent que inicialment no era independentista estigui francament incòmoda amb la reacció que està tenint aquest estat autoritari.

"La força d'un poble que segueix mobilitzat és imparable"

Com a advocat, es mostra optimista en com anirà tot a partir d'ara?

Portem un any i mig de gran patiment, precisament per aquesta deriva autoritària que ha adquirit l'Estat; per aquesta repressió que s'ha manifestat. Aquest mateix dia 16 hem pogut veure com s'han produït diverses detencions. És paradigmàtic l'alcalde de Verges, que el detenen per uns fets succeïts a Girona un dia en el qual ni tan sols estava a Girona... Per tant, ve un moment de màxima repressió, i continuarà. Durant un temps, seguirem patint moments de molt de dolor per les persones que es vegin afectades, i també col·lectivament. Però la força d'un poble que segueix mobilitzat, que malgrat tota la repressió segueix tossudament alçat, és imparable. Per tant, tard o d'hora el poble català podrà expressar la seva voluntat.

 

Tornaran a casa els presos polítics?

Sí. El conflicte se solucionarà. No serà en breus. No serà fàcil, i serà molt dolorós. Però, amb molt de patiment pel camí, tot acabarà satisfactòriament.

 
Comentaris (1)
Jordi Fa 4 mesos
Sr. Cuevillas, deje ya de engañar a los pobres indepes. Que bastante han sufrido ya...
Josep Fa 4 mesos
los unicos que emngañais al pueblo sois vosotros los franquistas retrogrados dispuestos a seguir los pasos de franco en cuanto a sistemas represivos pero por suerte los tiempos han cambiado y ahora el mundo nos mira y nos ve. resumiendo Jordi eres un payaso manipulador