Altamirano: "Andalusia és una nació rica, d'homes i de dones pobres"

Pedro Altamirano, president de l'Asamblea Nacional Andaluza, ha visitat Sant Cugat del Vallès aquest dissabte, 7 de juliol, per participar de l'acte 'Andalucía i Catalunya, lluites conjuntes'. Un acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, el Bloc Florestà i el Comitè de Defensa de la República que ha aplegat una vintena de persones a la plaça d'en Coll.

Visita Sant Cugat per parlar de república i independència. Són freqüents aquestes visites a Catalunya?

Tant des de l'assemblea com del Partit Nacionalista Andalús, venim molt a Barcelona. Per dos motius. Un, perquè no volem perdre de vista la quantitat d'andalusos que hi ha aquí, i una de les coses importants que té l'Assemblea, i per això seguim venint i muntant cases de cultura d'Andalusia, és perquè els andalusos tinguin un referent cultural, un referent identitari aquí, perquè no oblidin els seus orígens. El segon motiu és que nosaltres lluitem per la nostra independència, per la nostra república, i venim perquè els andalusos que viuen aquí a Catalunya sàpiguen que hi ha andalusos que allà baix estem treballant per la nostra llibertat, per la nostra república, per la nostra independència. Perquè creiem que és l'única alternativa perquè Andalusia surti de la pobresa.

Hi ha un paral·lelisme entre què demana Andalusia i el que està demanant Catalunya.

Sí, i crec que cada dia s'hi sumaran més pobles, perquè l'estat espanyol no està funcionant. Si haguessin fet bé la feina, aquí no se'n voldria anar ningú. La Constitució del 78, que vaig votar-la, i vaig votar-la amb il·lusió, pensàvem que seria l'inici d'un desenvolupament constitucional i que portaria l'estat espanyol a configurar-se com una república federal, o similar. Però l'immobilisme de 40 anys del PSOE i del PP han portat a la desil·lusió, al desengany, a saber que la Constitució del 78 va ser un engany, i que per a progressar com a pobles hem de buscar altres vies. La via s'anomena independència, i s'anomena república.

Una lluita conjunta...

Això és el que ens uneix. Perquè al final el destí dels pobles que configurem l'estat espanyol és aquest. Possiblement ens haguem de separar per a després tornar-nos a ajuntar. Però que s'ajunti qui vulgui i com vulgui. Ens uneix la lluita més important. Hem de lluitar abans junts per la democràcia i per les reformes estructurals de l'Estat, que per la república. I aquest porta que s'està obrint de lluita conjunta entre tots els pobles en contra d'aquest obstacle que es diu immobilisme espanyol, o centralisme madrileny, ha de ser una lluita conjunta.

Per quins motius vol la independència Andalusia?

Hi ha una frase que ho resumeix molt bé: Andalusia és una nació rica, d'homes i de dones pobres. En gairebé 3.500 anys d'història d'Andalusia, hem estat independents 3 cops. Ara ens hem adonat que se'n recorden d'Andalusia per baixar a demanar-nos el vot, i a més amb molt poca vergonya. El senyor Rivera va venir a dir-nos que venia a ensenyar-nos a pescar. Nosaltres els diem que no vinguin a ensenyar-nos a pescar, que ens tornin les canyes que ens van robar, que pescar ja en sabem.

Com es trenca aquest fet?

Marxant. No tenim un altre remei. Mentre Andalusia estigui sota el paraigua de l'Estat, seguirem sent pobres, i seguirem sent immigrants. El nostre principal motiu per la independència és sortir de la pobresa. Perquè aquí a Catalunya encara hi ha conceptes més industrials, més polítics i més socials. Allí no. Allí és la pobresa. Per sortir de la pobresa hem de marxar d'Espanya. És la pobresa la que empeny la gent a aixecar-se.

Com es viu la situació actual de Catalunya a Andalusia? És un mirall?

Allí no tenim una TV3. El que està passant es veu des de dues òptiques. L'òptica espanyolista de l'A por ellos, però una altra part veu que aquest poble andalús, que feia tres anys que estàvem veient-les venir, ara veiem que hi ha altres maneres; que ens hem d'aixecar, que hem de marxar. I s'està aixecant. Si alguna cosa se li ha d'agrair al poble de Catalunya en aquests moments, és que li està traient la por a molta gent a parlar de república i a parlar d'independència, i està traient la por a molta gent a lluitar pel seu poble. Fa tres anys, el Dia d'Andalusia estàvem 40 a una cantonada, i l'últim 28 de febrer estàvem 100.000 persones a Sevilla. Doneu-nos uns anyets, i veureu Andalusia. Tot i que no us assabentareu, perquè no surt ni mig minut a cap cadena de televisió. Si la diada surt poc, que a Andalusia no es veu, imagina el que veureu aquí del 28 de febrer.

Què és el que arriba a Andalusia del que passa a Catalunya?

El que arriba allí per la part oficial és que això són 4 catalans egoistes, i insolidaris, que a sobre menyspreen els andalusos... És molt gros. Per això són importants actes com el de Sant Cugat, fer-los aquí i allà, perquè trenca el discurs del centralisme, de què aquest són uns separatistes que volen aixecar barreres, i que et demanaran el passaport, i totes les barbaritats que escoltes. Hi ha una enorme desinformació. S'ha de trencar aquest discurs tan centralista, fatxa i antic, que fa olor de naftalina. Aquesta és una lluita de tots, i com més demòcrates estiguem a la lluita, millor. Volem viure en pau, ser solidaris, cadascú a casa seva, i segur que llavors ens portarem molt millor que ara.